Tot i la magnífica posada en escena d’aquest dijous, Espanya i França no han aconseguit posar-se d’acord en un dels aspectes més importants de la seva relació bilateral. Els dos països no han acordat una obertura de tots els passos fronterers que el país d’Emmanuel Macron manté tancats des del 2019. De fet, ambdues delegacions han pactat aquest dijous a Barcelona crear un grup de treball per abordar la qüestió dels vuit passos fronterers secundaris que es mantenen tancats per voluntat de l’executiu francès.

Macron ha negat que mantenir aquests passos fronterers tancats vulneri d’alguna manera l’acord de Schengen, i ho ha atribuït tot a motius de seguretat. De fet, ha posat sobre la taula l’atemptat de Niça de 2016, que en aquell moment es trobava en una situació irregular al seu país, i que provenia d’Itàlia. “Són procediments excepcionals que es justificaven per circumstàncies a les fronteres espanyola i italiana”, ha afirmat, a més de voler posar en valor que des de Madrid i París es vol treballar per “una cooperació i eficàcia en la lluita comuna contra qui organitza l’emigració clandestina i el tràfic de persones”.

Ha estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha informat que la qüestió continuarà avançant en un grup de treball pactat entre els Ministeris d’Interior de tots dos estats. Macron ha apostat en la roda de premsa posterior a la cimera hispanofrancesa per “millorar la cooperació” entre les dues administracions i plantejar “solucions operatives” en favor d’incrementar la seguretat als passos fronterers. 

Macron esquiva l’oficialitat del català

D’altra banda, Macron ha estat preguntat pels periodistes sobre quina és la seva posició respecte de l’oficialitat del català a les institucions europees. Ha esquivat donar la seva opinió sobre aquesta qüestió, i ha demanat respectar les constitucions de cada país. Així doncs, ha assenyalat que França, de la mateixa manera que Espanya, té “especificitats culturals i lingüístiques” en alguns territoris. Ha opinat que la millor manera de tractar aquestes qüestions és a través del “respecte i el reconeixement”, però no s’ha mullat res més que això. Tot i que és un dels aspectes que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar que es tractés en aquesta trobada bilateral, Macron ha evitat pronunciar-se sobre la qüestió.

Els Estats Units i la Unió Europea, en competició per l’energia verda

Macron, per altra banda, ha instat la Unió Europea a espavilar-se i apostar per l’energia verda, ja que els ajuts que l’administració de Joe Biden fa per les empreses dels Estats Units que aposten per aquest tipus d’energia poden traduir-se en una desindustrialització d’Europa. La UE, segons ell, ha de continuar sent “un lloc de prosperitat”.

Finançar el xoc energètic i de la guerra amb fons europeus

Un dels pactes als quals han arribat francesos i espanyols en aquesta trobada a la capital catalana ha estat el de crear un fons finançat amb deute europeu per combatre els efectes de la invasió russa a Ucraïna i la conseqüent crisi energètica. Macron ha negat que es tracti d’un tema “tabú” i ha demanat als estats europeus que vegin amb bons ulls aquest tipus de polítiques.