L'Estat espanyol obté males notes als informes dels organismes internacionals que aquest any han examinat, entre altres, el respecte als drets humans i civils (amb especial atenció a la repressió de l'independentisme i l'escassa protecció a minories i dones), la independència de la justícia, les mesures anticorrupció, el racisme i la intolerància, la situació dels afrodescendents, migrants i refugiats, la prevenció de la tortura i la situació dels presos.

Resumeix aquests "exàmens" Rights International Spain (RIS), una organització no governamental independent, formada per experts en dret internacional i dedicada a la promoció i defensa dels drets i llibertats civils. RIS és part de Liberties, una xarxa d'entitats finançades pel magnat liberal progressista George Soros, un dels papus del populisme nacionalista europeu que representen Marine Le Pen, Matteo Salvini i Viktor Orbán.

RIS destaca les condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a l'Estat espanyol. El 2018 n'han estat vuit, per vulneracions de drets similars a les comeses en anys anteriors.

 

Altres informes d'experts en drets humans internacionals, la majoria pertanyents a organismes de l'ONU i al Consell d'Europa, mostren preocupació per la repressió de l'independentisme a Catalunya i pels riscos per als drets humans i les llibertats civils (especialment la d'expressió) que suposa la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i la tipificació del delicte d'enaltiment del terrorisme. També els inquieta l'extradició a la Xina de persones en risc de tortura o pena de mort.

Al capítol de bones notícies, celebren la proposta d'establir una comissió de la veritat sobre la Guerra Civil i el franquisme, i la sentència del Tribunal Suprem que va reconèixer caràcter vinculant de les comunicacions individuals del comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació contra la dona.

Vuit condemnes

La justícia espanyola no surt ben parada aquest any. El 2018, el TEDH va condemnar l'Estat espanyol vuit cops per vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans. Espanya, diu l'informe de RIS, "mostra una certa reticència pel que fa a la pràctica efectiva d'alguns drets relacionats amb la dissidència política". Les condemnes a l'Estat espanyol són sobre infraccions repetides respecte a la llibertat d'expressió, la prohibició de la tortura, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial, i respecte a la vida familiar i privada.

A més, el relator especial de l'ONU per la llibertat d'expressió ja va instar les autoritats espanyoles a no encausar els líders independentistes catalans per rebel·lió, delicte que comporta sentències de fins a 30 anys de presó. "Les acusacions per rebel·lió poden comportar el risc de dissuadir de fer discursos totalment legítims", segons el relator. RIS recorda que aquest expert es va mostrar preocupat pels càrrecs de rebel·lió atribuïts a actes que no impliquen violència o que hi inciten "perquè pot interferir els drets a la protesta i la dissidència política".

Justícia molt millorable

En la mateixa línia, RIS recorda que el Grup Anticorrupció del Consell d'Europa (Greco) ja va avaluar al gener el grau de compliment per part d'Espanya de les recomanacions emeses després d'avaluacions anteriors per prevenir i combatre la corrupció de parlamentaris, jutges i fiscals. Greco va observar que Espanya no havia aplicat o abordat cap de les onze recomanacions contingudes a l'últim informe, emès el 2014. "Es pot destacar que no s'ha reformat el marc jurídic del Consell General del Poder Judicial ni tampoc s'han establert criteris objectius i requisits de selecció per al nomenament del càrrecs més alts de la judicatura, la qual cosa representa una amenaça a la independència judicial", diu.

A més, la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa va enviar una carta als presidents del Congrés i del Senat en què apressa les Corts a assegurar que la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana elimini tota interferència desproporcionada en els drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de reunió.

La comissària va mostrar preocupació per la redacció àmplia i imprecisa de la llei, que atorga un marge ampli d'interpretació a la policia i, en conseqüència, permet limitacions arbitràries i desproporcionades de drets fonamentals protegits pel Conveni Europeu.

Aquesta llei ha resultat en sancions amb fonaments poc clars contra periodistes que filmaven agents de la policia o contra persones en manifestacions pacífiques, segons la comissària.

Al desembre, el Consell d'Europa va tornar a assenyalar Espanya com un exemple problemàtic d'aplicació de legislació antiterrorista, atès que els termes vagues i indegudament amplis dels delictes d'enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes de l'article 578 del Codi Penal han portat a restriccions desproporcionades de la llibertat d'expressió.

Migrants i minories

Un altre capítol són les avaluacions referents al tractament de persones migrants i minories. RIS recorda que el representant especial del secretari general del Consell d'Europa ha demanat a Espanya que garanteixi a totes les persones que arriben al país, incloses les que salten les tanques frontereres, el principi de no devolució i la protecció contra expulsions col·lectives, "de manera que hi hagi una possibilitat real d'accedir a un procediment d'asil just i efectiu".

Aquest representant també va recordar a Espanya que s'ha de conciliar el control i seguretat de fronteres amb la protecció dels drets humans de migrants i refugiats.

El Consell d'Europa també ha assenyalat que les modificacions introduïdes a la Llei d'Estrangeria no preveuen garanties clares contra la devolució en calent i contra les expulsions col·lectives de migrants.

La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, al seu cinquè informe sobre Espanya, també és molt taxativa: l'elaboració de perfils racials per la policia "és un problema continu". També es preocupa per males pràctiques policials en relació amb els delictes motivats per odi i sobre la presència del discurs contra migrants i gitanos en el debat polític i alguns mitjans de comunicació, la segregació residencial i escolar de la comunitat gitana, i els prejudicis i la discriminació contra la comunitat LGBT.

El Grup sobre Afrodescendents de l'ONU va arribar a conclusions semblants i va encomiar Espanya a aprovar una llei integral contra el racisme i formes connexes d'intolerància, a prendre mesures que garanteixin la representació dels afrodescendents i a posar fi a l'expulsió col·lectiva de sol·licitants d'asil i migrants.

Drets econòmics i socials

En una línia semblant, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU va mostrar preocupació per la falta de "justiciabilitat" dels drets econòmics, socials i culturals en el dret espanyol. Va recomanar a Espanya que prengui mesures per garantir un nivell de protecció d'aquests drets anàleg als drets civils i polítics en tots els nivells del sistema judicial, incloent el recurs d'empara.

On Espanya ha millorat és en el seu sistema penitenciari, segons l'informe Presons a Europa 2005-2015 del Consell d'Europa. Entre totes dues dates, Espanya ha experimentat un descens en la densitat a les presons, en la proporció d'estrangers en presó preventiva, de morts i suïcidis d'interns, d'interns sense sentència i un augment de la quantitat mitjana de despesa per intern i dia.

En la part negativa, Espanya presenta pitjors registres que la resta dels països del seu entorn en altres factors: percentatge d'interns estrangers, nombre d'interns per funcionari, durada mitjana de les detencions, edat mitjana dels presos i percentatge de dones internes.

Un altre comitè de l'ONU, el de Drets del Nen, va recomanar a Espanya posar fi a la detenció incomunicada de menors i proporcionar assistència jurídica qualificada i independent als menors processats des de l'inici fins al final del procediment judicial.

Tortura

El Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura va recomanar donar entitat pròpia al mecanisme de prevenció de la tortura d'Espanya, que ara és una oficina del Defensor del Poble. Altres experts en drets humans de l'ONU van instar Espanya a suspendre l'extradició de persones xineses i taiwaneses a la Xina, atès que pateixen el risc de ser torturades o executades. Espanya és signatària del compromís internacional per abstenir-se d'expulsar, tornar o extradir persones a qualsevol Estat on hi hagi raons per creure que poden ser sotmeses a tortura o pena de mort.

El Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) va aplaudir la sentència del Tribunal Suprem en què es reconeix que les clàusules dels tractats internacionals dels quals Espanya és Estat signatari formen part de la seva legislació i que les recomanacions del Comitè CEDAW són de caràcter vinculant.

L'informe de RIS també recorda que un grup de relators de l'ONU va celebrar la proposta del govern espanyol de crear una comissió de la veritat i d'elaboració de plans de recerca de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els experts van instar el govern a adoptar immediatament mesures legislatives, administratives i financeres per prendre un paper actiu en la recerca de víctimes desaparegudes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat