El Javier té internet a casa perquè s’ha instal·lat ell mateix una antena de satèl·lit. És una connexió bastant inestable i molt lenta, però és millor això que res. Perquè a Bañuelos de Bureba, a la Riojilla Burgalesa, no poden connectar un router per la línia telefònica com a qualsevol altre lloc d’Espanya. De fet, ni tan sols hi ha cobertura mòbil en tot el poble. “Vas a qualsevol país africà i enmig de la sabana tens cobertura. Aquí no”, lamenta.
Una altra veïna, que prefereix no dir el seu nom, té una casa en venda al poble. Explica que tenia un possible comprador però que, quan va saber que no hi havia cobertura mòbil ni possibilitat de tenir una connexió d’Internet decent a casa, es va fer immediatament enrere. No s’ho podia permetre, i més tenint nens. “Jo creia que la casa ja estava gairebé venuda”, admet. La casa continua buida, desocupada, com tantes altres en aquest poble.
L’Internet i la cobertura no són les úniques mancances d’aquest poble de la província de Burgos, on hi viuen literalment quatre famílies, màxim una vintena de persones. En el poble tampoc no hi ha canalla, malgrat tenir uns gronxadors i una escola (avui és un museu en honor al mestre català Antoni Benaiges, afusellat pels colpistes del 36). Tampoc no té bars, ni comerços. Ni metge, que abans de la pandèmia venia un cop a la setmana; ara ni això. Ni una línia de transport públic regular. Per no tenir, no té ni cartells electorals. El que sí que tenen són moltes cases en venda (per preus irrisoris) i veïns que se’n van.
Un informe elaborat pel Banc d’Espanya el maig de l’any passat revelava que set de cada deu municipis de la província de Burgos, on es troba Bañuelos de Bureba, estan en risc de despoblament. Concretament 270 dels seus 371 pobles veuen la seva supervivència “amenaçada en cas que les seves dinàmiques poblacionals recents no es reverteixen”. De fet, la demarcació té almenys quaranta pobles sense població i més de setanta en risc de perdre-la (perquè tenen menys de tres persones censades).
El despoblament ha estat un element central de la campanya electoral a Castella i Lleó. No només per l’aparició de candidatures com l’Espanya Buidada, que ha aconseguit presentar llistes en cinc de les nou províncies i podrien tenir la clau de la governabilitat juntament amb els lleonesistes. També per la importància del vot rural. Prop d’un terç de la població castellanolleonesa (32%) viu en petits municipis, xifra que suposa el triple que al conjunt de l’Estat espanyol. Un votant, generalment emprenyat, que intenta captar les noves plataformes de l’Espanya Buidada. Però no només.
El que està clar és la desafecció. L’expressa el Jesús, que és l’anterior alcalde de Bañuelos de Bureba. Ho va ser pel PP, però no s’està de criticar el govern d’Alfonso Fernández Mañueco per l’oblit al qual han sotmès pobles com el seu. “Ells parlen molt dels pobles però a l’hora de la veritat no intenten fer res; res de res”, es resigna l’exalcalde, que constata com “els pobles estan oblidats pels grans partits”. Ni tan sols se’ls ha vist en campanya electoral: “Envien les paperetes a les bústies i res més”. Veu “difícil” que el seu poble no acabi “morint”.
Hi ha opinions molt diverses sobre les possibilitats d’aquesta nova candidatura de l'Espanya Buidada, que aquí es diu Via Burgalesa. La veïna que no vol donar el seu nom —la que té una casa en venda— té clar que el PP no farà res per ells “després de tants anys governant” sense fer-ho”, i que el PSOE “tres quarts del mateix”. Pel que fa a l’Espanya Buidada, els veu amb més bons ulls, tot i que creu que podrien “perdre força” per no anar units. A l’extrema dreta de Vox ni la vol mencionar. El Jesús, en canvi, és molt més escèptic amb l’Espanya Buidada. Les intencions són sempre “molt bones” però després “sempre passa el que passa”, que queden arraconades.
És cert que la formació de Santiago Abascal també està intentant penetrar en aquest electorat, que en el cas de Castella i Lleó és bastant conservador i ha votat tradicionalment pel PP. Aquesta mateixa setmana s’ha pogut veure Iván Espinosa de los Monteros i José Antonio Ortega Lara passejant pels carrers de Briviesca, a molt pocs quilòmetres d’allà en cotxe. És una temptació que està allà, que busca captar el vot de la desafecció. Ja s’ha vist en altres eleccions.
El millor exemple es troba a Carrias, a només cinc minuts de Bañuelos. Un municipi que també té una vintena d’habitants i que tampoc no té res. Per no tenir, ni tan sols tenen constàncies de casos de coronavirus durant aquests dos anys. Tampoc no tenen cobertura. Ni metge. I l’escola està tancada des dels anys setanta.
A Carrias es produeix un vot dual ben curiós. A les eleccions municipals de maig del 2019, el PSOE va aconseguir els tres escons de l’Ajuntament. Un total d’onze vots per als socialistes i un per al PP (el seu candidat?). Al cap de només mig any, en unes altres eleccions, les generals del 10-N, les coses es van capgirar: l’extrema dreta de Vox va ser la primera força, seguida del PP, el PSOE i Unidas Podemos. El mateix fenomen s’ha reproduït en altres municipis de la comarca de La Bureba.
El Genaro, un veí d’edat avançada de Carrias, té clar que anirà a votar aquest diumenge: “Votar, s’ha de votar”. Ho fa des que va morir el dictador. “No votar vol dir traslladar el missatge que ja t’està bé, que estàs content amb el que hi ha", assegura. Ell, en canvi, està fart de falses promeses que després no es compleixen. “Estem abandonats”, sentencia. I no se n’amaga: “Jo vaig votar per Vox. Són molt extremistes… No em sembla ni bé ni malament. Pitjor em semblen els de Podemos. Els vaig votar perquè calia votar per algú”.
En una posició més delicada està l’Emilio, l'alcalde socialista de Carrias, que s’absté de comentar els resultats de l’extrema dreta en municipis com el seu. Però el seu diagnòstic és molt dur: “És penós dir-ho, però els pobles sobreviuran mentre aguantem. I, si no canvia el sistema, duraran deu o quinze anys”. Comparteix el mateix sentiment que els seus veïns que poden acabar agafant la papereta de Vox: “Quan hi ha eleccions tots s’omplen la boca de saliva amb promeses, però després…”. Després res de res. Assegura que el mateix ha dit als del seu partit, el PSOE.