Espanya és l'estat del món amb més artistes empresonats. Així ho assegura un informe de Freemuse, una ONG consultora de l'ONU que es dedica a defensar els drets dels artistes a tot el planeta.
Segons el coordinador de l'organització a l'Estat espanyol, Alberto González Pulido, a Espanya hi ha actualment 14 artistes processats, convertint el país en líder mundial en aquesta pràctica repressiva.
A Espanya la segueixen països com l'Iran, que compta amb 13 artistes empresonats, Turquia que en té nou, i Rússia, amb quatre. L'informe també posa sobre el paper que durant l'any 2019 es va coartar la llibertat artística fins a 711 vegades en 93 països diferents arreu del món. Tot i que no estan empresonats, per ara, a Espanya destaquen els casos del mallorquí Valtònyc i del català Pablo Hasél.
"L'informe mostra que Occident està perdent ràpidament la seva posició de líder de respecte pels drets humans i de defensa de la llibertat, mentre que al món creix la intolerància i la violència contra les visions i les expressions no-mainstream", ha comentat el director executiu de Freemuse, Srirak Plipat.
El text també denuncia que el 42% dels empresonaments d'artistes el 2019 van ser a causa de criticar el govern, amb Europa com la regió amb més presos per aquest motiu. L'escrit també lamenta que els governs van ser els responsables del 55% de tots els actes de censura, arribant a afectar un total de 847 artistes i obres.
"La censura social"
"Avui dia tenim un fenomen, que seria la censura social. És més fàcil que la gent tingui veu i que les opinions de tot tipus arribin immediatament a tot arreu", ha assenyalat l'escriptor i periodista Nacho Carretero. Per a Carretero, les xarxes socials poden servir d'altaveu democratitzador per justificar la violació de la llibertat d'expressió.
"Una sèrie de boicots o de pressions a les empreses que d'alguna manera estan coartant la llibertat d'expressió i que poden ser perilloses", ha instat l'actor Israel Errejalde com a possible solució. Tanmateix, també serveixen per donar a conèixer la mateixa censura. "Es censura alguna cosa i de sobte diem: 'Què passa? Per què ho han prohibit?'. M'interessa, i es produeix l'efecte que va passar amb 'Fariña': 'Com és que prohibeixen aquest llibre? Ara el vull llegir'", ha apuntat Carretero.
La religió, el contraterrorisme, el racisme o l'homofòbia són els principals arguments utilitzats pels estats per violar la llibertat creativa.