Quan un parell o tres de persones de la zona de Tarragona-Reus s’ajunten per fer alguna cosa, sempre els acaben anomenant “clan de l’avellana”. Va passar amb Buenafuente-Francino-Martí-Fermí-Grau i va passar amb la tripleta que el nostre protagonista va formar amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló.
Si vol felicitar l’Ernest Benach pel seu 57é aniversari, haurà d’esperar al 12 de novembre. I si vol felicitar-lo pels 13 anys de la seva elecció com a president del Parlament haurà d’esperar fins el 5 de desembre. En canvi, si ho vol fer pels 10 anys de la seva reelecció, el dia és el 17 de novembre.
Benach, amb 44 anys, va convertir-se en el president més jove de la Cambra, recollint el testimoni de mans de Joan Rigol i passant-lo a Núria de Gispert. Mentre va ocupar el càrrec va posar en marxa el Parlament 2.0, una de les coses de les quals està més orgullós.
Aquella època el va fer molt prudent en els gestos i les actituds. El pes de la institució? Sí, però sobretot l’estopa que va rebre. A l’entrevista en parla.
Ell, que voldria haver estat metge, ha dedicat la seva vida professional a la política i a obrir empreses. La personal l’ha repartit entre els castells, sent president i cap de colla del Xiquets de Reus, l’associacionisme i, sobretot, la seva militància culer.
Llicenciat en periodisme, cada diumenge escriu a El Mundo Deportivo. Al seu últim article té un record per mossèn Ballarín i cita aquella famosa frase seva: “El cel és un lloc on el Barça marca un gol al Madrid cada minut”.