Sant Cugat evita declarar Pablo Llarena persona no grata, jutge del Tribunal Suprem. Tampoc ho fa amb Esperanza García, instructora del Tribunal de Comptes. Una moció presentada per Junts per Sant Cugat sobre la repressió de l'Estat a Catalunya recollia aquesta proposta d'acords, però els vots d'Esquerra Republicana (partit que ostenta l'alcaldia santcugatenca) han estat determinants per tal que això no prosperés. De fet, els republicans han optat per votar-hi en contra, juntament amb el PSC, Cs i la regidora no adscrita Munia Fernández-Jordán (13 vots), que anteriorment formava part del grup municipal dels taronges. Només han donat el 'sí' Junts i la CUP (12 vots), que forma govern a Sant Cugat amb Esquerra i els socialistes.

La regidora de Salut, Gemma Aristoy (ERC), ha demanat que la moció "no busqués el grau d'independentisme de cada grup polític" i criticava que "ens trobem de nou amb una moció d'àmbit nacional que pretén provar el grau d'independentisme del nostre grup i de la nostra alcaldessa". Alhora, Aristoy defensava que "de lliçons de lluita independentista i antirepressiva, les justes".

Des de Junts, sostenien que "l'Ajuntament no es pot inhibir de què està passant" i convidaven a "demostrar consensos i unitat en aquests temes", atès que "la democràcia no regeix en plenitud a Catalunya, ja que ha vist negada o limitada la seva capacitat d'autoregular-se".

Crítica als "simbolismes i gestos"

Les files republicanes a Sant Cugat també van expressar al plenari que "no defensem ni votarem a favor de declarar cap persona no grata", donat que, a parer seu, "el bloqueig d'aquesta manera no aportarà cap benefici a l'independentisme". En aquesta línia, van carregar contra les polítiques de "simbolismes, gestos i jugades mestres".

Per part de la CUP, la seva portaveu, Núria Gibert, defensava "no patrimonialitzar l'1 d'octubre, perquè és un moviment que no és de ningú, sinó plural i massiu". En aquest sentit, Gibert emplaçava a la unitat i afirmava que "no fem del llegat de l'1-O una cursa electoral de l'independentisme". Tanmateix, indicava que estan cansats de ser "ostatges de la polarització".

Tot i que els acords sobre la proposta de declarar persones no grates a Llarena i García no van tirar endavant, les parts de la moció que sí que van prosperar amb els vots favorables d'ERC i la CUP són les que insten el consistori a "promoure la qualitat institucional, la defensa de la democràcia i del dret a l'autodeterminació de Catalunya". També va rebre llum verda la part que reivindica la vigència del mandat de l'1 d'octubre, amb el sí de Junts i les abstencions d'ERC i la CUP: "Evidentment, no acceptem que es pugui reprimir la democràcia mitjançant l'ús de la violència". El text també recollia que es doni suport a "totes les persones represaliades i particularment a les que són veïns i veïnes del nostre municipi".

 

Imatge principal: El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en un acte de la Fundació VIllacisneros. Europa Press.