El grup parlamentari d'Esquerra Republicana ha registrat aquest dimarts una sol·licitud per debatre al ple de l'1 de setembre la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat (sumat a la petició ja registrada de Junts) contra alguns articles i disposicions de la llei estatal d'habitatge que ells mateixos van avalar al Congrés dels Diputats. En un comunicat, els republicans expliquen que fan aquest moviment després de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que apuntala que hi ha "transgressions de la llei estatal en el marc català" i, per tant, que hi ha vulneració competencial. Paral·lelament, detallen que ho fan "amb l'objectiu de defensar la Generalitat" i, al mateix temps, per aconseguir "mantenir l'essència de la llei en relació amb els avenços en matèria habitacional per a tothom".

En el seu informe, el Consell de Garanties Estatutàries recull que hi ha vulneració de competències exclusives de la Generalitat en matèria d'habitatge i urbanisme, així com del principi d'autonomia financera i de despesa. Concretament, l'òrgan apunta contra els articles 2, 15, 16, 17, 18, 27, 28, 29, la disposició transitòria primera i segona, i la disposició final setena. El text, que el signen els 33 diputats que formen el grup parlamentari d'ERC, sol·licita presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la majoria d'aquests punts que assenyala el CGE, amb algun matís: els republicans no plantegen recórrer tots els apartats de l'article 2, 15, 18 o 27. Al comunicat on expliquen aquesta decisió, Esquerra argumenta que la seva tasca a la cambra espanyola va permetre "avenços socials fonamentals en matèria d'habitatge", apuntalant el topall als preus del lloguer o el "fre a l'especulació i abusos que afecta la ciutadania". Això no obstant, els republicans defensen recórrer la llei "seguint les recomanacions del CGE" perquè la llei "afecta l'autogovern de Catalunya".

 

El Parlament debatrà l'1 de setembre la interposició del recurs d'inconstitucionalitat de la llei d'habitatge

Aquesta proposta d'Esquerra Republicana se suma a la de Junts per Catalunya, que va ser el grup que va promoure el fet de demanar a l'òrgan juridicoconsultiu de la Generalitat si la llei d'habitatge vulnerava competències de Catalunya per, amb posterioritat, poder presentar la sol·licitud d'un recurs d'inconstitucionalitat, que tal com estableix el reglament del Parlament s'ha de debatre i votar en una sessió plenària. El passat 4 d'agost, la presidenta de la cambra catalana, Anna Erra, va convocar el ple per a l'1 de setembre on es debatran aquestes propostes. Els juntaires demanen interposar el recurs contra els articles 2, 15, 16, 17, 18, 27, 28, 29, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final setena de la llei d'habitatge. Fins tres dies abans de començar el ple, tres grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats poden presentar propostes alternatives a aquesta sol·licitud d'interposició del recurs. Durant el ple, tots els grups disposaran de 15 minuts per expressar el seu posicionament i, seguidament, es votarà la proposta.

Jordi Turull: "La coherència en política ha de ser un criteri"

Poques hores després d'aquest anunci d'Esquerra Republicana, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha volgut fer èmfasi al seu compte de Twitter dels plantejaments defensats per la seva formació des del principi sobre aquesta llei, ja que han sostingut que atacava competències exclusives de la Generalitat: "La coherència en política ha de ser un criteri, encara que a vegades et quedis molt sol defensant una posició". En aquest sentit, afegeix que "el temps i la persistència et pot acabar donant la raó" i situa la posició del partit davant aquesta normativa com a "paradigma". "A Junts som on érem, i serem on hem estat", en al·lusió al canvi de parer dels republicans.