"Esquerra Republicana és l'únic partit independentista que presenta una proposta per la resolució del conflicte". Aquest és el missatge que repeteixen des dels últims mesos els d'Oriol Junqueras: ser l'únic partit que té una estratègia més enllà de "declaracions màgiques", en referència i crítica als seus socis de Govern i de camí, Junts per Catalunya i la CUP. Els republicans aposten pel diàleg, un diàleg amb l'estat espanyol però, que encara no ha donat fruits i que està encalladissim i sense data. Sigui com sigui els republicans tenen clar que volen refermar aquesta aposta, i ho escenificaran aquest cap de setmana en la Conferència Nacional del partit que se celebra dissabte i diumenge a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, on s'aprovarà la ponència política, el full de ruta dels republicans per als següents anys.

"La millor manera de resoldre el conflicte polític és a través d'un procés de negociació política que ens permeti confrontar les idees democràticament. La millor confrontació democràtica és la taula de negociació", clama un dels punts clau de les prop de 40 pàgines que té la ponència, una ponència que s'aprovarà sense ensurts i que ha comptat amb una participació amplíssima per part de la militància: el text final inclou més de 400 esmenes de les bases, exposades i debatudes en una vintena de congressos sectorials i territorials. Unes esmenes que segons ERC el que han fet és sumar en positiu i millorar el text, coordinat per Raül Romeva, que considera que el fet que la participació sigui alta "és un bon indicador de la salut del projecte". 

Més enllà de la via negociada, els republicans també inclouen en el seu document estratègic la necessitat d'enfortir el moviment independentista i els consensos al voltant del referèndum i l'amnistia, i també afegeixen la necessitat de treballar en la construcció d'espais de sobirania en paral·lel al procés de negociació amb l'estat, uns espais però que no estan detallats ni concretats. El que hi ha també en el document és una mirada molt llarga, i és que els republicans parlen de reptes per 2030 i 2040.

Horitzons

Per l'any 2030 apunten sis objectius estratègics que volen veure assolits, com ara una ciutadania republicana, empoderada, lliure, crítica i compromesa que vetlli pel bé comú; una nació diversa, feminista, internacionalista, intercultural; una societat del benestar consolidada; un país en xarxa on hi hagi equitat territorial; un sistema descarbonitzat i viu; i, finalment, un model de sistema econòmic basat en l'economia del bé comú.

És mirant al 2040 que parlen de la independència: "La nostra capacitat per definir els Països Catalans del 2040, i més enllà, dependrà que tinguem clar, avui, com volem que siguin. El que està clar és que aquest horitzó passa necessàriament per haver assolit la independència, i estem convençuts que amb els reptes plantejats i amb l'aposta estratègica que hem emprès el nostre objectiu ja serà una realitat". En qualsevol cas, situen que l'horitzó 2040 ha de ser republicà i progressista.

 

Una esmena a la totalitat

En total es van presentar 512 esmenes al text presentat per la comissió redactora, 511 de les quals, parcials; i una a la totalitat. 61 van ser acceptades literalment per la comissió redactora i 380 més van ser transaccionades amb la persona esmenant, així que el text final recull més de 400 aportacions de la militància. A més, 11 van decaure per temes de forma i 59 van ser retirades. Així doncs, només queda viva l'esmena a la totalitat, que no preocupa gens a la direcció de Junqueras, ja que en els diversos debats territorials s'ha demostrat que no aplega prou suport.

De quina esmena es tracta? És una esmena presentada per un petit sector crític d'ERC, conegut amb el nom Col·lectiu Primer d'Octubre, un grup de republicans que reclamen que l'estratègia passi per la via unilateral i mantenir la legitimitat del mandat de l'1 d'octubre. L'escrit alternatiu que presenten, amb el nom 'Recuperem ERC', proposa un canvi de rumb en l'estratègia dels republicans abandonant els intents de negociació amb l'estat.

 

El gir al diàleg en la ponència de 2019

L'aposta pel diàleg ja hi era present en l'última ponència política dels republicans, que es va aprovar el desembre de 2019 i que portava per nom 'Enfortim-nos per tornar-hi; enfortim-nos per guanyar'. Aquell document aposta pel diàleg i no renuncia a cap via per arribar a la independència, completament en sintonia amb el nou document que debatrà la militància aquest cap de setmana. Aquell text de llavors consolidava els gir dels republicans situant el diàleg i la via negociada com a opció prioritària per arribar a la independència. Tot i que el text, un cop negociat i transaccionat amb la militància, deixava la porta oberta a altres escenaris "democràtics" i "pacífics", relegava la via unilateral –sense mencionar-la– a l'última de les opcions. 

Malgrat el canvi de forma i actualització al 2022, el fons de la ponència actual doncs és força similar a l'anterior. És així com els republicans indiquen que, en paral·lel a reforçar el diàleg, asseguren que no renunciaran a cap instrument democràtic per arribar a la República catalana: "Des d'accions de desobediència política i social fins a accions de desbordament democràtic per fer possible el dret a l'autodeterminació". 

Programa

Més enllà de la votació de la ponència els republicans aprofiten aquest cap de setmana per escoltar els seus principals dirigents i també per debatre entre la militància qüestions estratègiques a partir de diversos ponents. Aquest dissabte, després de constituir-se la mesa de la conferència, prendrà la paraula Pere Aragonès. La seva intervenció estava programada inicialment per diumenge, però s'ha fet un canvi d'agenda per tal que pugui assistir a la conferència de presidents a La Palma. Després d'Aragonès prendrà la paraula per via telemàtica la secretària general Marta Rovira. A porta tancada els militants republicans començaran els debats interns. La conferència de dissabte serà sobre la resolució de conflictes polítics i comptarà amb els ponents Arnaldo Otegi (Bildu), Declan Kearney (Sinn Féin) i Marta Rovira. Després, Romeva presentarà la ponència als militants i es votaran les esmenes.

Diumenge la sessió comença amb una nova taula rodona amb el nom 'Transformar el present per construir el futur'. Hi participaran la consellera d'Igualtat i Feminismes Tània Verge, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat Francesc Xavier Vila, el diputat i exconseller d'Afers Socials Chakir el Homrani, la diputada que va estar a l'exili Meritxell Serret, la secretària d'Acció Climàtica del Govern Anna Barnadas i el líder d'ERC a l'Ajuntament, Ernest Maragall. Després ja en obert intervendrà la secretària general, Marta Vilalta. Acte seguit es procedirà a la votació de la ponència política i la cloenda, un cop aprovat el document, serà a càrrec del president del partit, Oriol Junqueras.