Esquerra Republicana (ERC) i Bildu necessitarien aconseguir vots de diputats del PP, Vox i Ciutadans per poder estar representats a la Comissió de Despeses Reservades del Congrés que permet tenir accés a secrets oficials i participar en el control parlamentari de les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Conforme a les normes parlamentàries, per poder conèixer matèries classificades és necessari tenir l'autorització del Ple del Congrés obtenint el suport de tres cinquens de la Cambra (210 vots) en una votació secreta mitjançant papereta en urna.

Els elegits, un per cada grup parlamentari del Congrés (generalment el portaveu), passaran a formar part automàticament de la Comissió de Despeses Reservades que controla l'ús d'aquestes partides pressupostària i on ret comptes el CNI.

Vet del PP

El PP, Vox i Ciutadans sumen 150 diputats, per la qual cosa, si tots ells s'hi neguen, no es pot arribar a aquest llindar mínim de 210 vots, i els precedents no pinten bé per a ERC i per a Bildu, que per primera vegada pot optar a la coneguda com a Comissió de Secrets Oficials.

Així, en la Llegislatura del 2011-2015, quan el PP gaudia de majoria absoluta, es va negar a permetre l'entrada dels tres candidats que ERC va anar posant a sobre de la taula, en nom del Grup Mixt, al·legant que els independentistes catalans podien traslladar la informació reservada als membres de la coalició abertzale Amaiur, que integrava els hereus de l'antiga Batasuna, avui EH Bildu. "Amb el seu pa s'ho mengin", va ser la irada resposta de la llavors diputada Teresa Jordà, l'última aspirant rebutjada.

I a més a més, el 2015 els 'populars' es van negar a facilitar el relleu al lloc que ja tenia CiU a la mesa del Congrés i van anar ajornant setmana rere setmana la possibilitat que s'elegís el convergent Jordi Xuclà per cobrir la vacant deixada pel seu company Jordi Jané en ser nomenat conseller d'Interior de la Generalitat. El seu llavors portaveu, Rafael Hernando, va al·legar que no tindria "gaire sentit" que optés a aquest lloc institucional en el Parlament espanyol algú que es definís com a "independentista".

Recerca de vots perduts

Després de les eleccions de juny de 2016, Ciutadans i després el PP també van fingir amb el fet de no donar els seus vots als independentistes, però al final tant ERC, que tenia grup propi, com Junts, en representació del Grup Mixt, van aconseguir ser elegits el 2017.

En els escassos mesos que va durar la passada legislatura no hi va haver opció a plantejar-se aquest assumpte, però a partir de febrer tornarà a estar sobre la taula amb la novetat que ara no es tracta només d'ERC, sinó també de Bildu, que per primera vegada té grup parlamentari propi a la Cambra, i a ells es podria afegir el cas de Junts per Catalunya, si és portaveu titular del Grup Mixt o del nou grup múltiple.

Amb el suport del PSOE i d'Unidas Podemos, aquests partits poden apropar-se a les 200 paperetes, però necessitaran un plus que passa per esgarrapar vots de Ciutadans, del PP i de Vox, a més a més de garantir que no hi hagi fugues ni absències en files socialistes.