Alberto Núñez Feijóo és el candidat que acumula més afirmacions qualificades de falses en una anàlisi amb intel·ligència artificial de les entrevistes que Jordi Wild va publicar aquest divendres a The Wild Project. Dels 65 enunciats examinats del líder del PP, 18 han estat classificats com a falsos, el triple que els sis atribuïts a Pedro Sánchez. Ada Colau queda en una posició intermèdia, amb nou falsedats. El recompte l'ha difós a X l'usuari Alexpolitics, conegut com a @comuflauta, que ha utilitzat el mateix criteri per examinar les tres converses. Els resultats situen Feijóo al capdavant tant en nombre de falsedats com en proporció d'afirmacions falses o parcialment certes, malgrat haver protagonitzat l'entrevista més curta.
L'anàlisi classifica les afirmacions en quatre categories: falses, mitges veritats, certes i no verificables. Feijóo encapçala el percentatge d'afirmacions falses o parcialment certes, amb un 49%, resultat de sumar 18 falsedats i 14 mitges veritats. Colau arriba al 40%, amb nou enunciats a cada categoria, mentre que Sánchez registra un 38%, amb sis falsedats i 15 mitges veritats. El president espanyol és, en canvi, qui obté més afirmacions considerades correctes: 28 de 55, un 51%, davant de les 25 de Feijóo i les 19 de Colau. També destaca la diferència de durada: Feijóo va intervenir durant una hora i 28 minuts, 24 minuts menys que Sánchez i 46 menys que Colau, però va acumular més afirmacions examinades. L'autor ha explicat que els resultats inicials provenen de la IA i que posteriorment ha revisat afirmacions manualment.
A raiz de los tres fact-checks analizados. Quien ha mentido más? Feijóo ha sido el candidato que más ha mentido con casi un 50% de las afirmaciones. Quien ha sido el ganador tras lo analizado? Sánchez ha sido la persona que mejor lo ha hecho, por cantidad de afirmaciones verdaderas.
— Alex_politics (@comuflauta) November 13, 2026
Les principals falsedats atribuïdes a Feijóo, Colau i Sánchez
Entre les 18 falsedats atribuïdes a Feijóo, l'informe destaca diverses declaracions sobre immigració, economia i justícia. Una de les més significatives és la seva afirmació que un de cada tres migrants mor al mar, una proporció que les dades de morts i arribades recollides a l'anàlisi no avalen. També es qüestiona que Espanya sigui el país europeu que rep més immigració irregular, ja que les dades citades situen Itàlia i Grècia per davant. En l'àmbit judicial, el dirigent popular va assegurar que la condemna del cas Gürtel havia estat anul·lada, tot i que el Tribunal Suprem la va confirmar el 2020. El recompte també assenyala discrepàncies en les xifres que va donar sobre les arribades a Ceuta, la recaptació pública i la despesa de l'Estat. De fet, 11 de les 18 afirmacions classificades com a falses corresponen, segons l'informe, a dades numèriques.
Colau, amb nou falsedats i nou mitges veritats, concentra una part dels enunciats qüestionats en la defensa de la seva gestió a Barcelona. L'anàlisi discrepa de la seva afirmació que la inseguretat s'havia mantingut estable durant els seus mandats, així com de les dades que va aportar sobre l'augment d'agents de la Guàrdia Urbana. En aquest últim cas, Verificat ha documentat un increment net de 330 agents entre el 2015 i el 2023, lluny dels milers esmentats per l'exalcaldessa. També es considera falsa la seva atribució a Feijóo de la intenció de rebaixar les pensions i el salari mínim.
Pel que fa a Sánchez, les sis falsedats identificades inclouen la seva negativa a haver rebut avisos dels serveis d'intel·ligència, malgrat que l'informe assenyala una comunicació del CNI del 29 de juliol; les xifres sobre habitatges protegits i la seva explicació del canvi de posició del govern espanyol respecte del Sàhara Occidental. El president de l'Estat, a més, és qui acumula més mitges veritats, amb 15, especialment relacionades amb xifres, terminis i actuacions del seu executiu.
Els verificadors gairebé no intervenen i Jordi Wild reconeix errors
Un altre dels aspectes de les entrevistes ha estat el funcionament de la verificació en directe. Jordi Wild havia incorporat dos periodistes per contrastar les dades del presentador i dels convidats, però les seves intervencions van ser molt escasses: no van arribar a cinc durant les tres converses, que juntes sumen pràctimanet 6 hores. Els professionals, identificats per elDiario.es, eren Javier Collado Sánchez, periodista de Vozpópuli, i Iván Muñoz Sánchez, d'infoLibre.
El mateix Jordi Wild ha reconegut en una publicació a X que "la verificació en directe va ser complicada de coordinar", perquè sovint rebia les comprovacions quan la conversa ja havia avançat cap a altres qüestions. El creador de contingut també ha admès que va ser un error concentrar les quatre entrevistes previstes en quatre dies consecutius i, especialment, no controlar millor el temps amb Feijóo, l'últim convidat a passar per l'estudi. "Amb Feijóo, vaig gestionar malament el temps", ha reconegut. Segons ha explicat, van quedar fora qüestions com la defensa de Carlos Mazón, la gestió de les residències durant la pandèmia, l'accident d'Angrois, l'habitatge o Israel. Wild assegura que ha pres nota dels errors i proposa incorporar un periodista a la taula dedicat exclusivament a coordinar les verificacions en futures entrevistes.
Mil gracias a todos por las muestras de cariño por estas entrevistas, siempre es bonito ver que tu trabajo es recompensado así ❤️ Y por supuesto, he cometido fallos: - La verificación en directo fue complicada de coordinar, es algo lento, y cuando me pasaban información, yo ya estaba dos temas más allá. Y encima, a veces se me olvidaba revisarlo, al tener que estar pendiente de la conversación y del invitado. Si vuelvo a hacer algo así, creo que sería bueno tener a otro periodista ahí en la mesa, SOLO para coordinar verificaciones, y yo poder centrarme en charlar. - Plantear 4 entrevistas así tan intensas en 4 días seguidos fue una mala idea. Comencé con mucha energía en la primera (Colau), y en la última (Feijóo) estaba drenado y mucho más saturado mentalmente, aunque intentaba que no se me notara. Además, el día anterior con todo lo que pasó, tenía la cabeza como un bombo. Hubiera sido mejor hacer 2 una semana, y 2 la otra. Y publicar así. - Con Feijóo, gestioné mal el tiempo. Fue con diferencia la charla más corta y me quedaron muchos temas, sobretodo jodidos, fuera: su incomprensible defensa a Mazón, la gestión de las residencias en la pandemia, Angrois, vivienda, Israel... Intenté apretar al final, pero me di cuenta demasiado tarde de que se me terminaba el tiempo, y ellos fueron claros en que tenían que irse. Y estaban en su derecho por las normas que puse (60min mínimo). En fin, que tomo nota de mis errores, y he aprendido de estas charlas para hacerlo mucho mejor en el futuro. Aunque, la verdad, estoy muy orgulloso y contento de cómo han ido. Para ser la primera vez que hago algo así, no está mal 💪🏼 Un abrazo, y ahora a descansar y a pensar en el GTA 6.
— Jordi Wild (@JordiWild) November 13, 2026
Les entrevistes acumulen milions de reproduccions i rivalitzen amb els grans registres de La Revuelta
Més enllà de les dades i de la controvèrsia sobre les verificacions, les entrevistes estan registrant xifres milionàries a YouTube. La conversa amb Pedro Sánchez acumula ja 4,8 milions de reproduccions, seguida de la de Feijóo, amb 4,22 milions, i la de Colau, amb 3 milions. Aquestes xifres recorden els rècords televisius assolits recentment per La Revuelta, de David Broncano, que té precisament Sánchez, Santiago Abascal i Colau entre els seus tres convidats més vistos.
L'entrevista de David Broncano amb Abascal va registrar una mitjana de 4.815.000 espectadors, la de Sánchez en va reunir 4.387.000 i la de Colau, 3.050.000. Tot i que les magnituds són semblants, no es poden comparar directament perquè YouTube comptabilitza reproduccions acumulades i les audiències televisives reflecteixen espectadors de mitjana.