Margalida Miquel (Llubí, Mallorca, 1966) és professora de llengua i literatura catalana. Tot i que avui no milita enlloc, va ser alcaldessa de Llubí amb Unió Mallorquina i candidata a les eleccions europees per ERC. I des de fa dues setmanes, també és presidenta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), entitat germana de l'ANC. Ho fa en substitució de l'expresident del Govern balear Cristòfol Soler, en aquell moment del PP i avui un referent del sobiranisme a les Illes. El proper Govern català, adverteix Miquel, ha de donar compliment al mandat de les urnes mesurant bé cadascun dels passos. L'acatament del 155, continua, el deixaria desprotegit.
L'ASM acaba de publicar un comunicat que fa una aposta decidida per la investidura de Carles Puigdemont. Per què?
Simplement perquè creiem que en el moment actual, que es reflecteix de manera diària i constant amb l'acció de la justícia espanyola, proposar Carles Puigdemont fa veure al món quina situació s’està vivint a l’Estat espanyol.
Entendria una decisió que no fos aquesta?
Sí, podria entendre-la. També és cert que en aquest moment, des d'Europa i tot el món, molta gent està mirant Catalunya. Si es posa en evidència tot allò que fa l’Estat per desprestigiar Catalunya, i si a l’independentisme no li queda una altra manera de mostrar les vergonyes de l’Estat espanyol, potser és possible que una altra persona encapçali la Generalitat.
Però en el comunicat sí que adverteixen sobre un eventual “retorn a l’autonomisme”.
Perquè seria tornar molt enrere. S’han aconseguit una sèrie de fites, o hi havia la idea d'aconseguir-les, i en aquest moment investir una persona que no sigui la que el poble va votar és fer passes enrere.
En tot cas, què hauria de fer el Govern que es conformi?
El primer de tot, sobreviure, perquè ja és pràcticament una qüestió de supervivència. Però el Govern que surti, sigui el president que sigui, ha de fer cas al mandat que va fer el poble de Catalunya a les eleccions. És allò que li toca fer a qualsevol dirigent polític, no només al senyor Puigdemont o qui presideixi la Generalitat. És una premissa bàsica per a qualsevol governant de qualsevol Estat.
Si anem als programes electorals, aquest mandat és el desplegament de la República...
Si els programes deien tot el que deien, i la gent va voler que fos així, quina raó hi ha perquè no sigui així? Justament la democràcia consisteix en escoltar el poble.
Com es fa això en un context de repressió com l'actual?
Primer de tot, intentar mostrar quina és la repressió que fa l'Estat contra la voluntat d'un poble. I després, tirar endavant tant com puguis el programa electoral. No sé quina és la fórmula màgica, perquè l'Estat juga amb unes armes que el poble català no té...
Cal mantenir la desobediència i la via unilateral?
S'ha de calibrar quines coses es poden aconseguir amb un president que no sigui Puigdemont, que acati. Però la desobediència per la desobediència, sense poder aconseguir res, tampoc no és una solució.
Cal mesurar bé els passos?
Exacte. Ara gairebé es tracta una partida d'escacs. No només és moure una peça per veure quin moviment fa l'altre, sinó també pensar en quin moviment pot fer l'altre abans de fer el teu.
Tem que, si hi ha un retrocés o un acatament, la repressió pugui estrendre's més enllà de Catalunya?
Quin tipus de repressió? Econòmica? Les Illes en som un clar exemple. Tenim una política de finançament que l'únic que fa és tractar-nos malament. Si la repressió és això, ja hi estem acostumats. No seria la primera vegada...
Però potser l'acatament de Catalunya, després del 155 i els empresonaments, sí que podria servir de precedent per a altres territoris de l'Estat.
Algú creu que necessiten precedents per amenaçar? Vist el que hem vist, no necessiten ni tan sols un precedent. Primer fan i després pregunten. Nosaltres aquí a les Illes estem acostumats a aquesta repressió econòmica. Però també la repressió de la llibertat d'expressió s'està notant a la resta de l'Estat. En certa manera, Valtonyc serà el nostre primer pres polític. D'aquí a no res haurà d'entrar a presó per cantar, per manifestar allò que ell pensa. Aquesta amenaça ja la tenim present cada dia.
La repressió de l'Estat ja s'està notant a la resta de l'Estat. En certa manera, Valtonyc serà el nostre primer pres polític.
I creu que l'Estat està disposat a anar encara més lluny?
Sempre. I ho ha demostrat. Vol mantenir-se com a Estat i farà tot allò que estigui a les seves mans per fer-ho, sense tenir en compte ni les llibertats ni res. Tenen un objectiu i el compliran.
Confia en la justícia dels altres països europeus?
Sí. Perquè han fet una sèrie de passes que han deixat en evidència les passes que ha fet la justícia de l'Estat espanyol. Això és una cosa tan evident que ho veu tothom. Fins i tot la justícia controlada per l'Estat espanyol se n'ha adonat. Algun dia algun organisme internacional es pronunciarà. I confio que digui que l'Estat espanyol no ho ha fet de manera correcta.
Quina és la seva relació amb l'ANC?
Des que vam néixer, sempre ha estat una entitat germana, i la relació és d'absoluta col·laboració. Com a bons veïns del Mediterrani, som companys.
Quin diagnòstic fa de l'estat del sobiranisme a les Illes?
Les Illes no són homogènies en aquest aspecte. No totes ho viuen de la mateixa manera. Ara bé, sempre hi ha hagut un caldo de cultiu de gent que veia la independència i el sobiranisme com a eines per viure millor. I una de les missions que tenim com a ASM és donar a conéixer com es pot arribar a aquesta sobirania de manera pacífica. I crec que cada vegada va calant més entre la gent.
Creu que el procés català ha ajudat a trencar tabús en aquest sentit?
Sí. Però també una de les coses que ens hem adonat és que molta gent t'ho diu en petit comitè. Molta gent no es manifesta de manera pública.
Sovint les coses es veuen millor des de fora. Què creu que s'ha fet malament a Catalunya?
Les coses es veuen millor des de fora, però també vol dir no estar en el rovell de l'ou quan es va prendre cada decisió. Totes les decisions tenen conseqüències, però també tenen causes. Algun dia potser sabrem quines eren les causes per a prendre determinades decisions, i llavors estarem en condicions d'analitzar-ho.