Mentre el vicepresident i conseller d'Economia i Finances del Govern, Oriol Junqueras, respon les preguntes d'El Nacional assegut a taula de reunions del seu despatx, la política catalana intenta reprendre el pols interromput abruptament pels atemptats de Barcelona i Cambrils. JxSí i la CUP han presentat ja la Llei de Transitorietat i tot apunta que la setmana vinent s'aprovarà junt amb la Llei del Referèndum al ple del Parlament i que, immediatament després, se signarà el decret de convocatòria de l'1 d'octubre. Malgrat tot, Junqueras es resisteix a aportar cap informació sobre els preparatius de la votació. Sap que l'Estat utilitzarà tots els ressorts a l'abast per impedir la votació i que la discreció és una de les armes essencials. Amb igual contundència, assegura que el principal perjudicat per un no acord després del referèndum serà l'Estat espanyol. El Govern, assegura, buscarà l'entesa per tots els mitjans.
Com respira el món econòmic en aquest tram final cap al referèndum?
Amb serenitat, amb confiança, com ho demostren les dades econòmiques. Estem en rècords històrics d’inversió estrangera, d’exportacions, de PIB, les dades parlen per elles mateixes. Ens queda una part rellevant, assegurar que la riquesa que es genera al nostre país arribi adequadament a tothom, per això el Govern pren moltes decisions en l’àmbit pressupostari, legislatiu, amb més mestres i professors que mai, amb la renda garantida de ciutadania... I mentre el Govern s’esforça a universalitzar l’accés a la salut, el Govern de l’Estat s’esforça en el contrari. O quan el Parlament aprova una llei d’acollida, el Congrés aprova una llei d'estrangeria. Què hem de fer nosaltres en aquest context? Sobretot garantir que aquests aspectes positius arribin al conjunt dels nostres ciutadans.
I que es mantingui durant el període de transitorietat, si finalment sortís el sí al referèndum i tirés tot endavant...
Evidentment. I en aquest sentit també, estem convençuts que el món econòmic internacional, com ho demostren els fets, entén també la potencialitat de les inversions a Catalunya.
El dia 2, els ciutadans estaran molt millor
Coses molt concretes. El dia 2, la gent ha de patir pels seus estalvis?
No. Al contrari, tindrà millors oportunitats per al seu futur. Disposarem d’un escenari polític que avalarà que puguem actuar amb més eines i millors, i un marc polític que ens permetrà més eficàcia... Els ciutadans estaran molt millor.
Anem a pams. A partir de l'1 de setembre, ha començat a funcionar la nova Agència Tributària de Catalunya. Estarà preparada per recaptar tots els impostos dels catalans?
És una agència preparada per assumir les responsabilitats que li corresponguin i els ciutadans li atorguin. El que ha fet és desplegar-se en el territori amb noves oficines, des d’un punt de vista humà, amb més personal, des d’un punt de vista tecnològic, amb un programa informàtic preparat no només per assumir impostos de caràcter jurídic i puntual, sinó impostos de caràcter general i massiu.
I s'ha posat ja en marxa...
Les primeres proves ja s’han fet el juliol amb l’impost sobre el sucre afegit en les begudes ensucrades. Molta gent va posar en dubte que ens en sortíssim, sovint són la mateixa gent que posa en dubte qualsevol cosa que fem, els mateixos que posaven en dubte que poguéssim tancar la presó Model o que asseguraven que mai arribaríem a un acord sobre la renda garantida de ciutadania o que no tindríem pressupostos o juraven i perjuraven que no posaríem més mestres que mai en la història d’aquest país. Hi ha gent que té vocació d’equivocar-se.
Hi haurà un marc legal que serà fruit de la voluntat dels ciutadans. No n'hi haurà dos. N’hi haurà un. I a tothom li convé que sigui així
Els ciutadans es poden preguntar, per exemple, si en tot aquest procés es trobaran en algun moment en què no sàpiguen si han de pagar els seus impostos a una administració o l’altra. Com s’evitarà això?
Senzillament perquè hi haurà un marc legal que serà fruit de la voluntat dels ciutadans. No hi haurà dos marcs legals. N’hi haurà un. I a tothom li convé que sigui així. Fins i tot aquells que ara diuen que no ho volen de cap manera també els convindrà que hi hagi un marc legal de referència i els convindrà complir amb això, perquè, si no, els perjudicats seran ells mateixos. El que es tracta és que fem les coses amb la voluntat que siguin útils a tothom i que tothom ho entengui. Les reputacions de totes les institucions estan entrecreuades, no només de les institucions catalanes entre elles mateixes, i de les institucions catalanes i les institucions espanyoles, sinó també d’aquestes amb Europa...
En termes pràctics, a partir de quin moment els ciutadans hauran de pagar els impostos al Govern?
Això ho determinarà la llei i el conjunt legislatiu. En tot cas, el que és rellevant és que la responsabilitat en la prestació dels serveis és d’aquell que cobra per prestar-los i que ningú pot dimitir de les seves responsabilitats. Convé que tothom sigui responsable, perquè no estem parlant mai d’un àmbit concret i separable, sinó que tots estan entrelligats. La gestió del deute públic, d’actius i passius... i aquí tothom hi té interessos, els mercats financers, el BCE, les institucions europees i internacionals, els ciutadans estrangers presents al nostre país i els catalans presents a fora... No li quedarà més remei a tothom que actuar de forma responsable fins i tot en el cas que tingués la temptació de no fer-ho.
És a dir, que el Govern espanyol no tindrà més remei que negociar la transitorietat en aquesta situació post-referèndum?
Nosaltres estem convençuts que això serà així. I treballarem perquè així sigui i ens puguem entendre de la millor manera possible. Volem entendre’ns amb tothom i amb tots els estats del nostre entorn. Volem que a Espanya li vagi bé. I encara que alguns dels seus polítics no ho vulguin veure, el millor escenari per a Espanya és la millor entesa possible amb Catalunya. Això és vàlid per a qualsevol altre país del nostre entorn.
Una actitud de no negociació per part de l’Estat acaba perjudicant més el Govern espanyol que ningú altre
Està dient que una no negociació perjudica més l’Estat que Catalunya?
Estic convençut que és així. Una actitud de no negociació per part de l’Estat acaba perjudicant més el govern espanyol que ningú altre. Estem convençuts, ell ho percep així i hi haurà gent que li ho farà percebre.
Des del punt de vista econòmic?
Sí. I des de tots punts de vista, però l’econòmic en particular.
Vostè cada setmana signa un informe al ministre Montoro on acredita que no s’han usat fons del Govern per organitzar el referèndum. Segueix sent així?
El que fem és subministrar la mateixa informació que subministràvem fins ara. Fins ara era un cop al mes i ara és un cop a la setmana. De fet, és reiteratiu, perquè és informació pública, totes les decisions del Govern estan a les webs corresponents. Es pot seguir online, està a la disposició de tots els mitjans de comunicació i de tots els ciutadans.
Segurament Montoro volia deixar clar que l’economia catalana està intervinguda, oi?
És possible que, més que demostrar que està intervinguda, demostrar que pot intervenir sobre el pagament de factures per part del govern de Catalunya. O que pot tenir informació. Però insisteixo: és informació pública. I la té tothom.
Va tenir alguna resposta pel fet de no atribuir a un llistat de funcionaris l'obligació d'informar el Govern espanyol, com reclamava el ministeri, i ser vostè qui ha assumit aquesta responsabilitat?
No. No vaig tenir resposta específica. Em sembla molt lògic: no té cap sentit posar sota sospita, per exemple, el Banc de Sang i Teixits o l’Institut Oncològic, que donen un servei essencial a la gent.
Però això és el que volia el Govern de l’Estat...
Hi ha qüestions que em sembla que per sentit comú cauen pel seu propi pes. Insisteixo, el que volem és tenir la relació més cordial possible, provem de ser persones cordials i educades, però em sembla que és compatible amb defensar les nostres conviccions democràtiques.
Quan tornarà Catalunya a finançar-se als mercats internacionals?
Tenim intenció de fer-ho. Si no ho fem és perquè no ens autoritzen. Igual com volem convertir crèdits de curt a llarg termini i el Govern espanyol no autoritza a fer-ho. Ni a nosaltres ni a ell mateix. En canvi, ho va fer de forma automàtica per a la banca estrangera. Al final hi ha decisions una mica difícils d’explicar, fins i tot per aquell que les pren i resulten incomprensibles al sentit comú de tota la resta. Seguim treballant per tenir totes les eines i per no necessitar que algú ens autoritzi a fer allò que estem convençuts que és millor de fer.
Ja estan preparats, doncs? Han parlat també amb els mercats, vostè va anar als EUA...
Parlem amb tothom, com és la nostra obligació. Intentem tenir la relació més fluida amb tothom i compartir informació amb tothom, perquè estem convençuts que precisament des del coneixement mutu i el coneixement compartit de la realitat hauran de sortir les millors decisions.
Som una de les economies que més clarament pot assumir les seves responsabilitats de futur
I quan hagin de tornar als mercats, podran fer-ho sense problemes?
L’economia catalana té una particularitat, que està bé de ressaltar. Tenim un creixement del nostre PIB i de les nostres bases fiscals presents i futures que és molt més ràpid que el creixement del nostre dèficit. Som una de les economies que més clarament pot assumir les seves responsabilitats de futur. Hi ha economies que no tenen aquesta característica, i s’endeuten molt més de pressa del que creixen i això pot generar incerteses sobre la seva capacitat futura de fer front a les obligacions presents. Nosaltres estem en el cas contrari. Això és percebut per tothom. Són dades molt objectives. A partir aquestes bases reals i elements fonamentals estem convençuts que ens podem entendre amb tothom.
Manté algun canal de comunicació obert amb el Govern de l’Estat?
Intento tenir una relació educada amb tothom i al mateix temps tothom sap que les nostres posicions són francament diferents en molts aspectes i en alguns diametralment oposats.
Les pensions són responsabilitat de l’òrgan que ha recaptat els recursos per fer-hi front
De totes les transicions que s’haurien de fer, la més complicada és l’econòmica. Els ciutadans ho notaran en el seu dia a dia? Els pensionistes continuaran cobrant les seves pensions? Els funcionaris continuaran cobrant el sou? El Govern ho pot garantir?
Sens dubte. Primer, perquè les pensions són responsabilitat de l’òrgan que ha recaptat els recursos per fer-hi front i això és així en tots els països del món i en la relació de tots els països entre ells. Per això els pensionistes que al seu dia van treballar a Alemanya cobren del govern alemany, etc. Aquestes responsabilitats no decauen en cap cas. I segon, perquè el nostre país genera més recursos que no pas despesa en aquest àmbit, entre altres coses perquè tenim un nivell d’ocupació, un nivell d’activitat i un salari més alt. Si en algun lloc és sostenible [el sistema de pensions] és en l’àmbit de la nostra economia. Insisteixo: si no fos així, no mereixeríem la confiança dels inversors estrangers. No és que tinguem molta inversió, és que en tenim més que mai en la nostra història. No deu ser una simple casualitat. Per tant, fer una crida a la confiança i reiterar que les coses vagin bé aquí interessa a tot el nostre entorn. Al final, qualsevol ciutadà entén que el que volem és que als nostres proveïdors i els nostres clients els vagi bé. I nosaltres el que volem és que li vagi bé a tothom, i en particular a Espanya.
Els plans de contingència que té preparats la Generalitat per aquest procés de transició, durant quant de temps poden funcionar si l’Estat no accepta de manera immediata entrar a negociar?
Tenim les eines necessàries per fer front a aquesta contingència. I segon, estem convençuts que l’Estat espanyol, i el Govern espanyol, però sobretot la societat espanyola i l’entorn internacional, el que els convé és que les coses vagin bé. I seran molts els que treballaran en aquest sentit.
A Espanya li convé que l’economia catalana vagi bé
És a dir: a Espanya li convé que el procés d’independència de Catalunya surti bé…
A Espanya li convé que l’economia catalana vagi bé i que la societat catalana vagi bé perquè al final som un soci comercial molt rellevant.
El 20% del PIB…
Per exemple…
Això té un impacte sobre l’economia espanyola, amb una Catalunya independent…
Tot té impacte en tot. Però de la mateixa manera, si la nostra economia creix i té més capacitat de compra, també beneficia als nostres proveïdors. Un dels més rellevants és l’economia espanyola, per tant això també és bo per a ells, per a tothom. Més enllà de la política declarativa, hi ha un consens generalitzat que les coses s’han de fer amb un sentit de la responsabilitat, que és el que hem fet fins ara.
Des del món econòmic espanyol algú se li ha adreçat a vostè per interessar-se sobre com pot anar tot…
Sí, com és normal, molta gent, sí…
Empreses de l’Ibex, agents econòmics potents de l’Estat espanyol…
Gent molt diversa, és obvi que hem de parlar de moltes coses, també d’això.
Ningú es pot permetre no actuar de forma responsable
Hi veu disponibilitat d’aquests sectors en el sentit que si això es fa bé des del punt de vista polític no hi ha d’haver efectes des del punt de vista econòmic?
El que veig per part de tothom és sentit de la responsabilitat. Ningú es pot permetre no actuar de forma responsable…
Aquest ningú és l’Estat espanyol, les grans empreses…
L’Estat espanyol, per ell mateix, però en la mesura que està integrat en espais internacionals molt rellevants, actuarà de forma responsable, perquè li convé, perquè vol i perquè no té una alternativa. Tothom serà responsable perquè els espais internacionals en què estem emmarcats així ho demanen i exigeixen. És gairebé inevitable que actuï tothom de manera responsable, perquè els mecanismes creats condueixin que sigui així. Ningú vol que es devaluïn les garanties que té dipositades en les seves entitats perquè algú fa les coses molt malament a no sé on.
Home, quan surt el ministre Montoro i diu que els tanca l’aixeta del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)…
En aquest cas, la nostra resposta també és molt clara i els fets parlen per ells mateixos. El ministre Montoro és una persona amb la qual tenim discrepàncies, òbviament, i ho veu tothom, i al mateix temps segur que en molts altres aspectes és una persona que actua amb responsabilitat. Un exemple és el debat que hem tingut aquest estiu al voltant del cobrament del 21% de l’IVA de les subvencions públiques destinades a activitats culturals. Això tenia un efecte brutal, perquè no s’havia fet mai, i a més es reclamava de forma retroactiva per part de l’Agència Tributària Espanyola, per exemple a teatres, museus, centres de recerca, espais universitaris… Això volia dir la ruïna, el tancament de molts d’aquests espais. Nosaltres els vam plantejar que això no tenia cap sentit. Com en altres ocasions, ens donaven la raó, però no es resolia. Després de parlar-ne en diverses ocasions amb el ministre Montoro, amb el ministre De Guindos… vam aconseguir introduir una esmena en la llei de contractes públics. Hi ha coses en què som capaços de posar-nos d’acord? Sí. Ara, en coses molt rellevants estem en desacord.
Vostè s’hi veu negociant amb Montoro i amb Soraya Sáenz de Santamaría la desconnexió econòmica?
Farem el que pertoqui i amb tothom que pertoqui.
La llei de Transitorietat no parla del deute, de repartiment d’actius i passius… De tot això, tenen decrets preparats?
La llei de Transitorietat regula aspectes de caràcter molt jurídic. Però és evident que hi haurà uns processos de negociació que s’emmarcaran dins del que ha sigut habitual en el naixement de qualsevol Estat previ.
Però tenen ja alguna proposta preparada? Han calculat el repartiment d’actius i passius?
Nosaltres hi hem treballat i ho he explicat fins i tot en una roda de premsa a la sala de premsa de la Moncloa, els criteris bàsics…
Però més enllà d’aquests criteris bàsics, tenen ja una proposta quantificada…
Hi hem treballat i hi continuem treballant, no només nosaltres sinó també altra gent.