Sis mesos després del 20-D, la parella republicana de Gabriel Rufián i Joan Tardà viu un moment dolç. La relació s'ha consolidat amb el temps i els moments viscuts a Madrid els han fet més forts. Cadascú manté la seva personalitat, però saben que la complicitat que desprenen enganxa al públic, i més a les portes d'unes noves eleccions. Aires d'experiència i rebel·lia es deixen entreveure en aquesta entrevista, a més d'aquest feeling. Tardà explica a l'equip de El Nacional que té clar que no es tornarà a presentar, mentre que Rufián lluitarà perquè canviï d'opinió.

Què té de bo i de dolent la parella Rufián-Tardà?

G.R.: De bo té alguna cosa? (riu, a Tardà)

J.T.: Crec que tot és bo. Reflecteix el que som, és a dir, dues generacions diferents, dues maneres d’entendre el món diferents provocades per l’edat... Mantenir el fil de continuïtat d’uns ideals, unes procedències. Sincerament, trobo que és un dels encerts d’Esquerra Republicana.

G.R.: El millor no és la parella Rufián-Tardà. Al final Tardà és el reflex del grup parlamentari. Podríem parlar de la parella Capella-Jordà, de la parella Olòriz-Surra... Al final hem trobat un punt de connexió que és la defensa de la gent, de la pàtria fins i tot, i de la República.

I no té res de dolent?

J.T.: No, no té res de dolent.

G.R.: Té de dolent que si juga el Barça, aquest senyor no sopa, i no sopem. I una altra cosa, la dic?

J.T.: Sí...

G.R.: Si vaig amb el Joan sé que no em puc posar una camisa fosca perquè semblem Tip i Coll (Tardà riu). A vegades m’agrada posar-me una camisa fosca, però si vaig amb ell, no puc. Sembla una rucada, però per a mi no.

Hi ha alguna cosa que no suportin un de l’altre?

J.T.: No, no. A més, a mi m’agrada molt el seu sentit de l’humor. Tinc una relació una mica paternofilial. Ho confesso.

A Madrid la convivència bé?

J.T.: Bé, molt bé. A més tenim un grup molt maco, ens ho passem molt bé i riem molt. Intentem que tothom se senti protagonista. També el fet de ser a Madrid, hi ajuda. Altres grups no ho fan, però ja és un històric d’ERC, doncs sopem junts i riem. La qüestió personal fa molt. I estar fora de casa fa que els vincles emocionals es despleguin.

G.R.: Has de pensar que som gent molt diferent i que cadascú era el gall del seu corral, i al final, estem molt bé i hem treballat molt.

El tàndem Rufián-Tardà té futur més enllà d’aquesta legislatura?

J.T.: No, no. Jo no. De fet, jo ja no hauria de ser aquí. Ja porto des del 2004 i sempre havia dit que no hi estaria més de dues legislatures i sóc captiu de les meves paraules, però per circumstàncies internes del partit en un moment determinat...

G.R.: Una de les meves aspiracions en aquesta legislatura és que Joan Tardà repeteixi, més que res perquè no m’ho passaré millor amb ningú altre. Heu de veure l’estima que té aquest senyor allà, des de Celia Villalobos fins a la gent d'Izquierda Unida. És un valor.

J.T.: Com? (riu) No, no. T'asseguro que és impossible. De fet, teòricament estem en l’última fase.

Per últim, el nostre test dels candidats. Quin és el seu plat preferit?

G.R.: El pollastre a l'ast. De fet, de petit creia que el tal a l'ast era la persona més afortunada del món.

J.T.: Arròs a la paella.

Un record d’infantesa especialment significatiu per a vostè?

G.R.: Les passejades amb el meu avi i veure els meus pares estudiar a les nits.

J.T.: Els jocs i els amics al carrer. Jugava a pilota.

Què val un bitllet de metro?

G.R.: No ho recordo... Agafava la T-50/30, uns 40€??

J.T.: Compro la T-10. 9,70€ o 9,80€... Pago sempre amb targeta. (Val 9,95€)

I una barra de pa?

G.R.: On jo la compro són 80 cèntims.

J.T.: Depèn. Si és al paki de costat de casa, 60 cèntims, però no val gaire.

A Madrid, amb pont aeri o AVE?

G.R.: Ave

J.T.: Pont aeri

Quin és el llibre que està llegint actualment?

G.R.: Cuadernos de la Cárcel de Antonio Gramsci.

J.T.: El llibre dels Baltimore de Joël Dicker

I una cançó?

G.R.: El sitio de mi recreo de Antonio Vega

J.T.: Yolanda de Pablo Milanés

Què volia ser de gran? Ministre?

G.R.: Conductor d'autobús. Creia que eren les persones més intel·ligents del món perquè sabien exactament on vivia tothom.

J.T.: Mestre. De fet, he estat afortunat perquè ho he sigut.