Va fer el salt a la política per la porta gran, però sense catifa vermella. Era febrer del 2013 i Beatriz Talegón (Madrid, 1983) era secretària general de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes. Era a Cascais, a Portugal, amb motiu del Congrés de la Internacional Socialista. I li tocava pronunciar un discurs. "Em sorprèn molt com pretenem promoure la revolució des d'un hotel de cinc estrelles a Cascais, arribant en cotxes de luxe", va denunciar ella. La seva intervenció ràpidament es va convertir en viral.

Des de llavors, malgrat les crítiques que ha rebut, no ha parat de dir el que pensa, i de ser conseqüent amb això. Tant és així que l'exregidora de Cabanillas del Campo (Guadalajara) va donar-se de baixa del PSOE el juliol del 2015. El motiu va ser el posicionament del seu partit davant del referèndum grec. Talegón era partidària de donar suport al 'no' defensat pel govern d'Alexis Tsipras. El PSOE de Pedro Sánchez no va creure el mateix.

Ara, després de la victòria de Pedro Sánchez a les últimes primàries del partit, no descarta el retorn. "El PSOE ara torna a ser d'esquerres. Ara sí, arriba el moment de tornar a casa", escrivia al seu compte de Twitter després de la victòria de Sánchez. Queda a l'espera dels pròxims moviments del secretari general, però percep un cert canvi en ell.

Talegón, de professió advocada i col·laboradora de diversos mitjans, és, en definitiva, un vers lliure, cosa que no agrada gaire als aparells dels partits. Tampoc té problemes a defensar el referèndum català, com va fer aquesta setmana en un altre tuit:

 

En aquesta entrevista amb El Nacional, Talegón exposa la seva visió sobre la qüestió catalana, sobre l'esquerra espanyola i sobre el seu partit (que segueix sent el seu encara que ja no en pagui la quota).

Abans de res, hauria d'aclarir una cosa: ja ha tornat al PSOE?

No, no, encara no. Veurem com va el congrés i com van les coses. Amb aquest missatge el que volia dir és que sembla que el PSOE ja s'ha adonat del que hem dit alguns. Però jo també he de veure si això va de debò. Si et dic la veritat, ara estic tan de gust sense afiliar-me a cap partit... Sempre he estat lliure, però ara he vist que des de fora pots implicar-te en política i no estar plantejant-te si, cada vegada que dius alguna cosa, aquest, l’altre o el de més enllà deixa de parlar-te, o si t’obriran un expedient.

Quan diu que està a favor del referèndum, què vol dir, exactament?

Primer de tot, em sembla una aberració que s’emboliqui tant la cosa simplement perquè un grup de persones indeterminat vol posar sobre la taula una qüestió perquè tothom es pronunciï. Que aquest exercici de democràcia suposi tal problema per al Govern d'Espanya em demostra que tenim un problema molt greu de comprensió de la democràcia. Quina opció li dones a la gent? Votar cada quatre anys? Doncs quan han votat, han votat majoritàriament pels partits polítics que defensaven una consulta. No considero que les eleccions catalanes fossin plebiscitàries, però en qualsevol cas van obtenir la majoria de vots els qui defensaven aquesta opció. Em plantejo un altre dubte: com és possible que els partits catalans puguin portar en els seus programes posar en marxa processos independentistes si després des de l'Estat els posaran pals a les rodes tota l'estona?

Que el referèndum suposi tal problema per al govern d'Espanya em demostra que tenim un problema molt greu de comprensió de la democràcia 

Al final és un debat sobre sobirania: consideren que els catalans, per si sols, no són subjectes sobirans.

És clar, però va més enllà. ¿La gent pot opinar lliurement i votar partits lliurement a partir d'uns ideals, o sempre que aquests ideals se circumscriguin amb els ideals dels qui remenen les cireres? Al final ja tinc una sensació d'asfíxia. Ara és sobre la independència, però demà serà sobre un altre assumpte. Hi ha temes que són molt importants, i un procés de sobirania popular, de decidir què vols ser, ho és. Quina opció dones davant d'això?

Responen que cal reformar la Constitució.

La gent no se n'adona, però això és un engany. Com reformaràs la Constitució si estàs condemnat per circumscripció electoral? Jo, si pogués, votaria Esquerra Republicana. Però no puc. Jo no puc votar els diputats catalans, però a ells se'ls exigeix que tinguin prou força al Congrés per poder modificar la Constitució. Al final, tot depèn que partits no nacionalistes, que no estan vinculats amb la causa, tinguin la gràcia de permetre un desbloqueig de la Constitució espanyola. És que és un parany; el mateix sistema és un parany.

Jo, si pogués, votaria Esquerra Republicana i no puc. No puc votar els diputats catalans. Però a ells se'ls exigeix una força suficient al Congrés per poder modificar la Constitució. Al final, tot és un parany.

Com saltar aquest bloqueig?

Sincerament, si depengués de mi, el primer que faria és muntar una mesa de diàleg. És que fins i tot per això està tocant els nassos el Govern espanyol... Cal asseure's, posar clarament els punts sobre les is i deixar clar què està passant. Voleu fer un referèndum? D'acord, fem-lo. D'entrada, el país hauria de plantejar-se que això és sa. En altres països, com Suïssa, això es planteja sense cap tipus de problema. Fem la consulta i abans establim com es planteja perquè tingui legitimitat.

El primer pas és reconèixer l'existència d'un conflicte democràtic. El Govern espanyol el nega.

Jo miro el procés des d'aquí i dic: vejam, aquesta gent ho està intentant per tots els mitjans. Es presenten a unes eleccions amb un programa bastant clar i específic i aconsegueixen la majoria per governar. Què cony vols que facin? Que es posin a cantar el Cara al sol? Lògicament, la seva prioritat és aquesta; però t'ho han dit en tot moment. A més, per activa i per passiva ho estan intentant. T'estan demostrant que hi ha moltíssima gent que té una inquietud. Una inquietud democràtica. Mirem, per exemple, què ha passat al País Basc i què ha passat a Catalunya. Els catalans mai han utilitzat la violència per defensar idees, mai han fet córrer sang durant la nostra història democràtica. Sempre ho han fet tot respectant els processos i les garanties. Jo prefereixo aquest procés i no el d'ETA fotent trets i acollonint el personal. Catalunya és un exemple de procés democràtic i de diàleg.

Voleu fer un referèndum? D'acord, fem-lo. D'entrada, Espanya hauria de plantejar-se que això és sa 

Vostè ho ha dit: des d'aquí s'ha intentat mil vegades, sense cap resposta més enllà del 'no'.

És que és veritat: què els queda ja? A més, la sensació que tinc des d'aquí és que cada vegada hi ha un sentiment independentista més gran. Coi, doncs això cal solucionar-ho. Al final, és contraproduent per al Govern espanyol, perquè aquesta gent està decidida a fer la consulta i tu només estàs creant màrtirs, com ha passat amb Artur Mas. Asseu-te i posa't a parlar del cens, de la participació mínima, de la majoria reforçada, del temps que ha de passar fins a un segon referèndum... A mi em fa molta gràcia veure molts progres defensar l'autodeterminació del Sàhara i Palestina, posar-se el mocadoret (que queda molt bonic)... Però quan tenen aquest mateix problema al seu país, ni puto cas. És el mateix que diu el Marroc o Israel: aquí cap consulta. O la mateixa actitud que està tenint el govern del PP.

I quan diu que dona suport al referèndum, li dona suport fins i tot si no hi ha acord amb el Govern espanyol?

Quin remei queda, si no és aquest? A mi m'agradaria que l'Estat espanyol s'assegués d'una punyetera vegada a dialogar i, sobretot, permetre que la ciutadania espanyola estigués informada de veritat del que significa la demanda catalana, del que es persegueix, de la història, de les raons. Aquí ningú no sap res del tema. Aquí simplement sou una colla de pesseters, de gent prepotent i insolidària. Aquest és el missatge que cala. No es coneix res de les polítiques que heu dut a terme. Això aquí no es valora. La imatge és la d'uns sonats als qui arengues una mica i et demanen la independència. I sí, si tiren endavant amb el referèndum, doncs jo ho sento però a vegades les lleis són injustes. Si la llei no s'adapta a la realitat social...

Si no hi ha acord amb el Govern espanyol, quin remei queda si no és donar suport al referèndum?

És partidària de la desobediència, llavors.

En aquest cas, sí. Desobeir és votar? Si desobeir és participar en un procés democràtic, que simplement implica saber l'estat de la situació, llavors desobeir em sembla molt assenyat. Si has de posar en marxa un procés d'independència, perquè per això t'han votat, el primer és saber amb quants suports comptes al territori on governes. Com ho faràs si no és amb una consulta? És una pena l'actitud del Govern espanyol. Que hagin de tirar endavant arriscant-se i assumint que des de la perspectiva espanyola és saltar-se la legalitat, és una derrota de l'Estat democràtic i de dret d'Espanya, que no està sabent estar a l'altura de les circumstàncies. D'Espanya, no de Catalunya.

El referèndum és una derrota de l'Estat democràtic i de dret d'Espanya, que no està sabent estar a l'altura de les circumstàncies

Algú dels seus li ha retret el seu posicionament?

La veritat és que no. Però és que és més greu: el que jo noto és que no en tenen ni punyetera idea, amb perdó. No els interessa el tema. A vegades et salten amb allò que el següent a independitzar-se serà Extremadura. I jo els dic: per què no? Jo per exemple crec en una solució intermèdia, que és l'Estat federal. En la declaració de Granada del PSOE hi havia el federalisme. El que jo espero d'aquest suposat nou PSOE és que expliqui a la gent què és el federalisme.

2 BEATRIZ TALEGON EFE

L'esquerra espanyola ha sabut abordar la qüestió catalana?

No, perquè es fan un embolic. La gent moltes vegades es creu les proclames aquestes de l'internacionalisme, contra les fronteres i tal, que col·lisionen amb el dret d'autodeterminació dels pobles. Arriben a un punt en què ells mateixos s'emboliquen, quan és perfectament compatible. L'internacionalisme significa una germanor i una fraternitat en uns principis i valors sempre que es respecti la diferència de tots.

Què opina de l'actitud que ha tingut el PSOE? A vegades per activa i altres per passiva, ha acabat apuntalant l'estratègia del PP.

Fluixa, molt fluixa. Al PSOE li ha faltat moltes vegades saber explicar què és el federalisme, una solució intermèdia que és el que necessiten tant Espanya com Catalunya. Ara mateix jo no entenc les posicions de Miquel Iceta i altres. Jo soc molt més de Núria Parlon, una persona que entén la realitat social i que entén que Catalunya té una realitat pròpia.

És una pena que el PSC hagi passat de defensar una consulta acordada a rebutjar-la

El PSC ha anat cap enrere: de defensar una consulta acordada el 2013 a rebutjar-la avui.

És ben bé així. I és una pena.

El retorn de Pedro Sánchez canviarà alguna cosa en aquest sentit?

Ell vol ser un home de diàleg. Les declaracions que ha anat fent han anat en aquest sentit. Si va per aquí, li donaré tot el meu suport.

Què ha canviat d'aquest Pedro Sánchez a qui vostè criticava al d'ara, o què ha canviat en vostè?

En mi, res. Segueixo defensant exactament el mateix. És veritat que he baixat la destral de guerra per deixar-li una oportunitat per respirar. Durant el seu primer mandat de secretari general li vaig donar molta canya, però sempre justificat en raons polítiques. No he tingut cap animadversió personal. Però quan el primer que fa és abraçar Rajoy contra el procés català, doncs ho critico. Ara veig que ha admès que havia ficat la pota -o almenys això diu-, veig que escolta -almenys a mi m'escolta-, i el veig amb una ment més oberta per entendre que hi va haver coses que no va fer bé. I la de Catalunya crec que és una qüestió que l'està tenint en compte.

Veig que Sánchez ha admès que va ficar la pota en la qüestió catalana, almenys això diu 

Però vostè es creu aquest canvi?

Vull creure-ho. Per l'interès que hi té el PSOE i la societat espanyola. Vull creure-ho, i per això estic donant un cop de mà, estic intentant donar suport... Però encara tinc les meves incerteses. He de veure-ho. De moment, veig coses que m'agraden.

Com ha vist la moció de censura?

Una pantomima. M'ha emprenyat molt, perquè és una oportunitat perduda. Pablo Iglesias, com sempre, ha fet prevaldre per sobre de tot la seva persona i acaparar titulars. Ja sabia d'entrada que quan ho estava plantejant ho estava fent malament. Ha estat molt lletja la manera de fer-ho, just quan el PSOE estava en un procés de primàries. El més lògic hauria estat esperar, asseure's a dialogar i presentar un candidat que no fos ell. Al final el que ha fet és el ridícul. Ha llençat el cartutx de la moció de censura i Mariano Rajoy n'ha sortit reforçat. Molt bé! Al final tot això ho feia per clavar una punyalada al PSOE.

Tot això allunya l'escenari d'un govern d'esquerres a Espanya?

No crec que l'allunyi, perquè les bases dels partits s'adonen que estan caient les caretes. Si Pablo Iglesias hagués esperat que passés el congrés del PSOE, si s'hagués assegut tranquil·lament amb Pedro Sánchez i hagués plantejat una proposta dialogada, hauria pogut tirar endavant una moció de censura. Les bases s'adonen d'això. Jo he parlat amb molta gent de Podem i estan avergonyits. La seva pròpia gent està cansada de les seves històries, dels seus Trama Bus i de les seves mogudes mediàtiques.

He parlat amb molta gent de Podem i estan avergonyits d'Iglesias, cansats dels seus Trama Bus i les seves mogudes mediàtiques

Però, com deia vostè, s'ha cremat un cartutx i Rajoy n’ha sortit reforçat.

Durant el debat de la moció de censura vaig notar que Pablo Iglesias, en certa manera, reconeixia i admetia l'abstenció del PSOE. Jo crec que ell pensava que guanyaria Susana Díaz i que amb aquesta moció li donaria una puntada de peu al cul al PSOE cap a la dreta. En aquest escenari, jo crec que el PSOE hauria votat 'no'. No obstant això, en guanyar Pedro Sánchez, la situació se li complica. Aquesta abstenció del PSOE és un nou començament, no un enfrontament. Si Pablo Iglesias és intel·ligent, ho entendrà.

Durant aquests mesos que s'ha allunyat del PSOE, s'ha sentit temptada per Podem?

No, per res del món.

Li van oferir presentar-se per Podem a les generals. Per què va rebutjar-ho?

Perquè no em crec això de Podem des del principi. Bé, a qui no em crec és a Pablo. Qui no m'agrada és ell. No m'ha agradat des del principi, des que va començar amb tot això. Jo vaig veure com es va gestar tot i em va semblar que el joc no era net. Ell va trucar-me per oferir-me anar de diputada, quan jo encara era al PSOE. Parlant amb ell, em va donar a entendre que les primàries ja les tenia guanyades jo. El que m'estava dient era terrible, i així li ho vaig dir. Per mi la política és un servei públic, i si ho faig, ho faig bé. No vaig boja per asseure'm en un escó. A més, que l'únic que buscava amb això era perjudicar el PSOE.

Li molesta el pablisme?

És tot molt personalista a Podem. Sempre ha de brillar Pablo Iglesias. S'acarnissen sistemàticament amb qui pensa diferent. Ja s'ha vist amb Íñigo Errejón.

Amb Errejón hauria estat tot molt diferent?

Sí. Però Íñigo Errejón al final se'ns ha afluixat. Jo hi tenia més esperança, sincerament. Pensava que li plantaria cara, i des de Vistalegre se l'han tret de sobre. A més, allò que van dir que seria candidat a la Comunitat de Madrid, sense haver-se celebrat primàries... És que és tot tan descarat... S'han muntat un xiringuito. Ideològicament, i fins i tot generacionalment, és veritat que molta gent em col·loca a Podem. És normal. Però a mi la forma de fer política d'aquesta gent no m'agrada. Jo vinc d'un partit amb formes de treballar molt rigoroses. Això de Podem és una broma. El que passa és que s'han aprofitat de molta gent que estava desvinculada de la política i els han pres el pèl amb el vot en línia i altres històries.

Íñigo Errejón al final se'ns ha afluixat. Jo hi tenia més esperança, sincerament

El que sí que ha fet Podem és introduir en el debat polític espanyol expressions com "crisi de règim" o "assemblea constituent".

Ells juguen al rotllo aquest de Gramsci d'escollir una paraula i repetir-la fins a la sacietat. Primer va ser la casta, ara és la trama. I va calant. Ells d'alguna manera volen fer un discurs polític, una propaganda política, que a força d'insistència en els mitjans de comunicació va calant. Això al principi pot cridar l'atenció, però quan passa el temps va desinflant-se. La gent ja comença a cansar-se dels discursets, de les campanyetes, de tota la cosa mediàtica.

Però a Espanya no es parlava de processos constituents fins que va emergir Podem.

Són conceptes que són necessaris. El que passa és que a la gent li falta saber d'on venen les coses. L'hi atribuïm a Podem i en realitat no ve d'aquí. Tot el que reivindica Podem és anterior a ells. Que ara es parli de procés constituent, que es pugui començar a parlar de República, no és per Podem. És perquè a determinats poders, que són els que sempre han marcat el rumb d'aquest país, els interessa.