L'organització contra la corrupció ACODAP ha presentat una denúncia al jutjat de guàrdia contra el nomenament del jutge Luciano Varela, un dels magistrats de la sala que va jutjar i condemnar els acusats pel procés independentista. L'entitat formada per jutges i experts en diferents àmbits, i presidida pel jutge Fernando Presencia, es mostra contundent i assegura que "la decisió de mantenir Luciano Varela en el tribunal del procés va ser il·legal i a més estava plena de falsedats". 

La Comissió Permanent de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va acordar habilitar Varela, magistrat del Tribunal Suprem, perquè pogués continuar formant part de la sala que va jutjar el procés, malgrat la seva jubilació. Segons ACODAP, entitat denunciant, "van intentar evitar de manera il·legal que el judici s'anul·lés i calgués repetir-lo".

En la denúncia que ha presentat al jutjat de guàrdia ACODAP, l'associació contra la corrupció i en defensa de l'acció pública liderada pel jutge Fernando Presència, s'afirma que: "Va ser des que es va fer pública l'edat de Luciano Varela quan van començar les improvisacions, perquè fins a aquell moment ningú s'havia adonat de l'embolic que s'anava a muntar en la causa del procés sabent que els magistrats jubilats només poden ser habilitats per dictar sentència, no per seguir treballant com si fossin jutges en actiu". "No tenia sentit —prossegueix la denúncia—, però Manuel Marchena, president de la Sala del procés, va permetre que Luciano Varela seguís en el judici, ja que sabia que al jubilar-se hauria d'anul·lar totes les actuacions fins a aquell moment".

Per aquesta raó diu el jutge Presència que "l'acord d'habilitar Luciano Varela es va prendre precisament a petició de Marchena, qui va sol·licitar indegudament l'aplicació de l'article 256 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que estableix que un cop jubilat un magistrat només està habilitat per a 'deliberar, votar, redactar i signar les sentències, en els plets a la vista dels quals hagués assistit i que encara no s'haguessin fallat', però que en cap cas autoritza perquè un jubilat continuï formant part del tribunal com si fos jutge en actiu, que no ho és".

 

jutge Fernando Presencia - ACODAP

Jutge Fernando Presencia, president d'ACODAP. / ACODAP

D'aquesta manera, segons ACODAP, "la Comissió Permanent va decidir que Varela continués formant irregularment part del tribunal durant la totalitat del judici del procés, en contra del que estableix la LOPJ, i a més cobrant com a jubilat sense tenir ja la dignitat ni l'autoritat d'un magistrat de carrera, de la qual ja no formava part precisament des de la seva jubilació, perquè s'incorporava a les classes passives de l'Estat".

Com assenyala el mateix escrit, "el que va passar amb Luciano Varela va ser inaudit i no ha passat mai en la judicatura espanyola en tota la història de la democràcia: Un jubilat formant part d'un tribunal de justícia i enjudiciant una causa com el procés sense tenir la condició de magistrat en actiu. A Espanya (a diferència de Portugal) els jutges quan es jubilen deixen de ser jutges per esdevenir jubilats", assenyala la denúncia, que insisteix que "la Comissió Permanent no tenia facultats per ordenar que un jubilat seguís tenint les mateixes funcions jurisdiccionals que les d'un jutge de carrera".

Presencia, contundent

El comunicat de l'ACODAP afirma que: "L'excusa que va donar el CGPJ per justificar aquesta interpretació va ser que ja s'havien adoptat en el passat nombrosos acords disposant que magistrats jubilats continuessin celebrant les sessions d'una vista oral en aplicació de l'article 256 de la LOPJ, argumentació de l'òrgan de govern dels jutges que tanca afirmacions que són totalment falses".

Fernando Presencia considera que l'acord de la Permanent que va habilitar el magistrat del procés Luciano Varela "era il·legal i a més estava ple de falsedats", i que el nomenament d'aquest magistrat per part del CGPJ constitueix un delicte de nomenament il·legal de funcionari públic de l'article 405 del Codi Penal, que castiga "l'autoritat o funcionari públic que, en l'exercici de la seva competència i sabent-ne la il·legalitat, proposi, nomeni o doni possessió per a l'exercici d'un determinat càrrec públic a qualsevol persona sense que hi concorrin els requisits legalment establerts per a això".

Una decisió sense precedents

L'associació denunciant de corrupció adverteix que "entre els casos anteriors que esmentava erròniament l'acord de la Permanent, segons indicava la nota de premsa del CGPJ, es feien figurar els del president de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Sant Sebastià Pablo Pérez Rubio (el 1995), el del magistrat de l'Audiència Provincial de Badajoz Ramiro Baliña Mediavilla (el 1998), el del president de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Màlaga José María Muñoz Caparrós (el 2006) o el de president de la Secció tercera d'aquesta mateixa Audiència Carlos Prieto Macías (el 2010)".

Aquest últim s'indicava expressament que formava part del tribunal que enjudiciava l'anomenat cas Minutes quan va arribar la data de jubilació. I que fins i tot es diu que va existir un precedent en la mateixa Sala Segona del Tribunal Suprem, el del magistrat Enrique Bacigalupo Zapater, de qui es diu que la Comissió Permanent va concedir la pròrroga de jurisdicció el 8 de juliol del 2008 "per a la conclusió de les vistes, deliberació, votació, redacció i signatura de les sentències corresponents als processos sobre il·legalització dels partits polítics Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) i Acció Nacionalista Basca (ANB)".

No obstant això, el jutge Fernando Presència denuncia que "cap d'aquests casos esmentats per l'acord de la Comissió Permanent eren reals, perquè la referència a la seva habilitació havia estat falsejada. No era veritat que als magistrats que esmentava l'acord se'ls apliqués l'article 256 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. El que realment va passar és que a aquests magistrats, després de jubilats, se'ls va nomenar com a suplents per a la mateixa plaça com a magistrats emèrits, que és una figura que va desaparèixer l'1 d'octubre del 2017, i que per aquesta raó no se li podia aplicar a Luciano Varela. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat