Deu anys després de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, una àmplia majoria dels catalans, el 61,5%, opina que aquella decisió va ser "un cop d'Estat judicial". Així ho posa de manifest una enquesta de l'Institut Feedback per a ElNacional.cat que fa balanç de les conseqüències d'aquella decisió.

L'enquesta es basa en una mostra de 800 entrevistes telefòniques realitzades entre el 29 de juny i el 2 de juliol i té un marge d'error del 3,54%.

El text estatutari havia estat aprovat en referèndum després que ho fessin els parlaments català i espanyol. La sentència del TC, coneguda el 28 de juny del 2010, va estimar en part el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP i va suposar l'anul·lació de 14 articles de l'Estatut i la reinterpretació de 27 més. A més, va deixar sense valor jurídic el terme nació referit a Catalunya, inclòs al preàmbul. El 10 de juliol del 2010, centenars de milers de persones es van manifestar a Barcelona contra la sentència.

Una sentència justa per al 16,7%

Amb la perspectiva de l'última dècada, marcada pel procés independentista, un 61,5% dels enquestats entén que la frase que millor expressa què va ser aquella sentència és "un cop d'Estat judicial contra la voluntat dels catalans que havien votat aquell Estatut". Per contra, tan sols un 16,7% entén que es va tractar d'una "sentència justa". Un 16,8% creu que cap de les dues frases defineix bé el que va succeir. Finalment, un 5,12% no ho sap.

Per record de vot a les eleccions catalanes del 2017, el 100% dels consultats que declaren haver votat la CUP subscriuen que la sentència del TC contra l'Estatut va ser un cop d'Estat judicial; també ho creu el 96,6% dels d'ERC, el 81,6% dels de JxCat i el 69,6% dels de Catalunya En Comú, així com el 49,4% dels del PSC. Per contra, el 63,4% dels del PP i el 53,5% dels de Cs entén que va ser una sentència justa. No es decanten per cap de les dues opcions el 36,6% dels del PP i el 23,6% dels de Cs. 

Rajoy, el principal responsable de la laminació de l'Estatut

Quan es demana als enquestats quin responsable polític o instància judicial o de govern va ser el principal responsable de la laminació de l'Estatut, un 27,8% assenyala l'aleshores líder de l'oposició espanyola, Mariano Rajoy —el PP va recórrer el text i va organitzar una campanya de recollida de firmes contra l'Estatut amb taules petitòries a tot l'Estat—. En segon lloc, amb un 17,9%, s'assenyala els jutges, i en tercer lloc, l'aleshores cap de l'oposició de CiU al Parlament, Artur Mas, que va tenir un paper decisiu en la negociació del text després retallat amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. Si bé en aquell moment governava el PSOE a l'Estat i el PSC, amb ERC i ICV, a la Generalitat, Zapatero, responsable per a un 11,8% dels enquestats, i el president José Montilla i el tripartit, als quals responsabilitza un 3,1%, surten més ben parats. Finalment, un 6,8% creu que els responsables van ser "altres" i un 19,9% no ho sap. 

Imatge: Montilla —al centre- amb Pujol, Maragall, Benach, Barrera i Rigol, al capdavant de la manifestació a Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut, el 10 de juliol del 2010 / Marta Pérez / EFE