Podem,Ada Colau,Pablo Iglesias, Sergi Alcázar

En Comú Podem (ECP) ha tornat a posar de moda la confluència d'esquerres després de la patacada de Catalunya Sí que es Pot el 27S. El secret de l'èxit, com a mínim demoscòpicament, respon a la combinació d'Ada Colau amb un candidat que ha agafat cos en una setmana i un discurs nítid amb el referèndum.

La proposta nacional d'En Comú Podem és la pantalla de l'Espanya plurinacional que Pablo Iglesias ha defensat sense complexos els tres cops que ha visitat Catalunya en aquesta campanya. Un maragallisme revisat en format 3.0. Un maragallisme que el candidat Xavier Domènech posa al dia amb pírcing a l'orella.

Donat per descomptat el referèndum i el procés, En Comú Podem centra els seus atacs en Ciutadans i el PSOE. I, de retruc, busca el votant de la CUP, el d'ERC desencantat amb el suport a Mas i mirar de furgar en el votant major de 55 anys que es manté fidel a la marca PSOE.

Plurinacionalitat

La defensa del referèndum d'En Comú Podem ve avalada per Iglesias. De fet, és el megalíder de la formació el que ha advertit que en cas que els seus escons fossin necessaris per investir un govern, haurien d'acceptar el referèndum sobiranista. I, celebrar-lo en un any.

El truc de tot plegat és que ECP imagina que l'Estat faria una oferta/proposta per tal d'establir una nova relació entre Espanya i Catalunya. "Volem un país amb Catalunya", crida Iglesias en els seus mítings després de definir el seu projecte d'Estat amb el respecte al dret a decidir, amb la "fraternitat" i la plurinacionalitat. Un concepte que l'expresident Pasqual Maragall va posar de moda quan va començar a optar al Palau de la Generalitat.

Confluència catalana

Un altre punt en comú amb el maragallisme és la reclamació històrica que pocs dirigents del PSC feien d'un grup propi a Madrid. "És una confluència plenament catalana que aspira a tenir un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats", insisteix Domènech en la particular road-movie de la seva campanya.

Ara bé, el candidat d'ECP recorda que “la nostra llibertat, la igualtat i la sobirania no es construeixen sols”, sinó que “es conquereixen amb aliats, amb fraternitat, perquè junts som molt més forts”. És a dir, la confluència Catalunya defensa les aliances que la candidatura té a la resta de l’Estat.

Amb Colau, potser sí que es pot

La campanya d'En Comú Podem té un element que ni va aparèixer en la campanya de les plebiscitàries: Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona s'ha arromangat en aquestes eleccions fins al punt que molts spin doctors de la formació apunten, amb certa ironia, que no se sap si Iglesias ajuda Colau, o Colau ajuda Iglesias. Als actes, el candidat Xavier Domènech es vanta de la popularitat dels governs de les diferents confluències que governen a Madrid, València, Cadis o Saragossa.

Colau ven i es ven, i les seves intervencions als mítings eleven la moral de la tropa que ha omplert l'Hospitalet o Llefià. L'efecte Colau es nota per la seva absència en els actes en petit format, on sense les grans estrelles del firmament confluent, punxen. Un exemple va ser Castelldefels que, tot i governar-hi no van arribar ni a la setantena de persones.

L'alcaldessa barcelonina s'implica en aquesta campanya i ningú no discuteix que potser li serveix per prendre les mides a una virtual candidatura estatal en futurs comicis espanyols. Colau és la joia de la corona de candidatura, per això els estrategs de campanya la fan actuar en llocs on el magnetisme de la seva figura pot robar més vots al PSOE o C's.

C's, primer adversari

La direcció de campanya –una mena d'aglomerat de veterans professionals d'ICV i EUiA, mentors de Podem i mecànics de Barcelona en Comú– té clar els enemics a batre. Per una banda, Ciutadans. Els d'Albert Rivera són dianes dels atacs dels comuners. Identifiquen el partit taronja amb la dreta. "És el nou falangisme d'Albertito Primo de Rivera", com el defineix la mà dreta política de Colau, el seu primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello.

"Són el recanvi del PP corcat per la corrupció, són el partit de l'Ibex 35", apunta Colau, que recorda la militància durant onze anys com a diputada i regidora del PP de Carina Mejías, portaveu de Ciutadans al consistori barceloní.

"Gent de vestits elegants i amb màsters però sense fer carrer", acusa Iglesias cada cop que pot en els seus actes electorals. "Entre Ciutadans i En Comú Podem és la diferència entre salaris o salaris dignes; o centralisme o democràcia; o esperança o Ibex 35 i gran banca”, insisteix Domènech.

Una dada obliga els comuners a criticar Ciutadans. A les eleccions del 27S, la formació de Rivera va guanyar a Nou Barris i al cinturó barceloní, és a dir, en llocs on el colauisme va imposar la seva llei en les passades municipals. Per això centren la campanya, en "les sis zones d'una T-10", l'àrea metropolitana i la segona corona.

PSOE, llenya de l'arbre que cau

L'altre adversari per furgar és el PSOE. Aquesta batalla es nota molt a Catalunya, on el PSC li ho ha posat fàcil a Domènech. El candidat de ECP recorda dia sí i dia també, que la candidata socialista va ser la creadora del "desnonament exprés". Un mecanisme que ha il·lustrat la tragèdia de la crisi dels darrers anys i que ha impulsat Colau cap a la carrera política. El "relat" és clau: el PSOE és "vell" i recorda el pitjor del passat.

El votant del PSOE que busca ECP és el vot de marca. El situat a partir de la piràmide d'edat de 55 anys que segons la sociologia es manté fidel a la seva "marca electoral". Cal tenir present que la majoria dels participants en els actes electorals pertanyen a aquesta franja d'edat. Parteixen de la premissa que el vot jove ja s'informa per altres canals i pràcticament ja està mobilitzat cap als dos partits que tothom convè a definir com a "emergents".

Imant pel votant de la CUP

Els analistes del partit també fan números sobre els vots de la CUP que ara podrien caure en el cistell d'ECP. Segons els números de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, un 25% dels votants cupaires el 27S podrien anar a parar al sarró dels comuners. XIfra per sobre del 21% dels votants de la CUP a les plebiscitàries que ara farien costat a ERC.

Possiblement per aquest motiu, Domènech recorda que el 9N va votar sí-sí i a la CUP el 2012. La seva número dos, Marta Sibina, també reconeix que va votar sí-sí i que si l'Estat continua immòbil, tornaria a votar independència.

Ara, "visió d'Estat"

La primera setmana de campanya, ECP ha repetit el discurs de la remuntada. Des del debat d'AtresMedia que el perfum de les enquestes li són favorables que s'ha notat en la intensitat dels actes. "Se'ns fa curta la campanya", apunten fonts del war-room de En Comú Podem. Un cop situat el partit en la graella de sortida amb possibilitat de treure un bon resultat, l'equip de la confluència vol donar pàtina "d'estadista al descamisat d'Iglesias".

Amb aquest objectiu, Iglesias repica amb constància paraules com "canvi", "procés constituent", "visió d'Estat" o "alçada d'Estat". El candidat a la Moncloa marca distàncies amb C's, al qual critica com una "operació de marquèting" que no vol fer canvis, sinó perllongar el sistema amb noves formes i "vestits elegants" el llegat de governs de PP i PSOE.

Per abonar aquesta tesi, Iglesias recorda la gestió de Colau o Manuela Carmena a Madrid –amb força popularitat– com exemples de "seriositat i coherència" per avalar que també, poden governar. Encara que ho facin en cos de camisa i pírcing.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat