Un informe jurídic de l'Assemblea Nacional Catalana alerta que en el procés de desconnexió de l'Estat espanyol hi haurà diligències penals i possibles imputacions a funcionaris i autoritats. I que seran un dels mitjans de pressió "per generar dubtes i por entre els diferents actors de la societat catalana favorables a la construcció d'un nou Estat independent", diu textualment l'informe. "Per aquest motiu -segueix el text- és del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que se'ls poden imputar, per tal que actuïn amb tota llibertat i en consciència i no atemorits davant una estratègia de l'Estat". L'informe de l'ANC afirma que els treballadors públics catalans no cometran cap delicte per executar ordres del Govern i del Parlament de Catalunya. El text estudia tots els fets il·lícits penals possibles que podrien tenir algun tipus d'incidència en l'actuació dels treballadors públics catalans: prevaricació, resolució arbitrària, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili, rebel·lió, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència de l’Estat, així com l'incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Constitucional. Que no sigui delicte no vol dir que l'Estat no denunciï i intenti imputacions de càrrecs públics, funcionaris i treballadors. Per aquest motiu l'informe incideix molt en el fet que cal que tothom conegui amb profunditat els delictes que se'ls poden imputar. La clau, segons Joan Anton Font, secretari general de l’Ajuntament de Tarragona i un dels autors de l’informe, és que el Parlament i el Govern dictin les instruccions d’una manera clara i concreta.

Prevaricació, arbitrarietat, intencionalitat i omissió del deure

En el cas de normes i instruccions del Parlament o del Govern que siguin precises i concretes a la norma a aplicar, desapareixeran els elements bàsics d’aquest tipus penal, com són l’arbitrarietat i la intencionalitat, ja que l’actuació dels treballadors públics estarà emparada per una norma. Els mateix passaria en la suposada omissió del deure de perseguir delictes.

Desobediència i denegació d'auxili

L'existència d’un mandat exprés sobre una conducta, i que aquesta ordre sigui clarament notificada a l’obligat a complir-la –és a dir que no es tractaria d’una possible ordre genèrica-- són alguns dels elements que no fan preveure que els treballadors públics es puguin trobar amb ordres contradictòries, concretes i individualment notificades.

Rebel·lió i sedició

Són dos delictes que tenen com un dels seus fets essencials la violència i, per tant, cap de les actuacions dels treballadors públics en execució d’ordres del Govern o del Parlament constituiria cometre aquests delictes.

Desobeir el Tribunal Constitucional

Sobre el possible incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Constitucional, es requeriria la prèvia notificació individualitzada i pels conductes legals a la persona en concret, i no pas per una notificació genèrica.

Combatre el setge als Ajuntaments

Pel que fa a la investigació de l'Audiencia Nacional sobre les resolucions adoptades per alguns ajuntaments, de suport i d'adhesió a la resolució sobiranista del Parlament de Catalunya, que ha comportat obrir diligències contra els consistoris per suposats delictes de rebel·lió i de sedició, l'informe diu que "aquestes resolucions municipals són una manifestació política sense cap tipus d'incidència en l'àmbit jurídic, que no te cap efecte jurídic i no suposa un obstacle a la suspensió acordada pel Tribunal constitucional". Els autors de l'estudi ho avalen a partir de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També, a partir de la jurisprudència de l'Audiència Nacional, que el 21 de desembre del 2015 va arxivar una denúncia de la Fiscalia contra l'Ajuntament de Premià de Dalt. L'Audiència va desestimar el recurs tenint en compte l'arxiu de la denúncia contra l'Ajuntament d'Igualada.