La negativa dels ministres del Govern en funcions de Mariano Rajoy de comparèixer davant el Congrés dels Diputats retrocedeix a marxes forçades, enmig de la crisi institucional que acorrala la interinitat de l'Executiu i el qüestionament envers la figura del president. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de perspectives en la formulació de govern, amb uns partits que no tenen per ara intenció de moure fitxa al respecte, abans de la dissolució de les Corts el 3 de maig.

Dèficit i comunitats

Encetava la ronda d'alertes el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro. L'incompliment d'Espanya de l'objectiu de dèficit a què s'havia compromès amb la Unió Europea va forçar el titular de les finances espanyoles a assistir al Parlament espanyol per informar del fet. Brussel·les exigeix la presentació d'un pla d'ajustament, motiu pel qual Montoro va aportar les xifres exactes de les finances estatals, davant l'alerta de partits com Ciutadans i el PSOE. Aquests anunciaven perills per a l'Estat i la possibilitat que la UE l'intervingués. 

Durant l'assistència a la comissió, el responsable de la Hisenda espanyola va assumir les dificultats de finançament que enfronten les autonomies, repetint per activa i per passiva que l'Estat no deixaria que cap d'elles fes fallida. 

Aznar, Agència Tributària

No és l'únic problema a què Montoro ha hagut de respondre. L'Agència Tributària ha imposat una multa a l'expresident del Govern espanyol José María Aznar amb motiu d'haver utilitzat una societat instrumental per estalviar-se pagar la meitat dels impostos. Ho publica avui OK Diario, que explica que Hisenda ja va obrir una investigació fa dos anys i, en constatar que Aznar hauria comès irregularitats fiscals el 2011 i 2012, l'ha multat amb 70.403,96 euros i li ha imposat abonar una liquidació complementària de 199.052,19 euros. 

Davant d'aquesta informació, Montoro ha assegurat que "hi havia moltes qüestions que no li agradaven del seu partit" i que "no entenia com 'els seus' li podien fer una cosa així". A aquests efectes, el PSOE ha tornat a demanar la seva compareixença al Parlament espanyol. "És que vostè rep tot els defraudadors?", li demanaven aquest matí, en relació amb la seva reunió amb Aznar.

Soria, papers de Panamà

La crisi institucional dins del Govern en funcions s'aprofundia després de conèixer que el ministre d'Indústria en funcions, José Manuel Soria, estaria presumptament vinculat a aquesta trama. Soria va assistir ahir al Congrés per sol·licitar a voluntat pròpia de comparèixer la setmana vinent en la comissió d'Indústria. “Com saben vostès, he estat vinculat als papers de Panamà i vaig desmentir-ho, en tant que és totalment mentida que hagi tingut relació amb Panamà, ni amb les Bahames, ni amb cap altre paradís fiscal”, va dir Soria, reiterant que tot era fruit "'d'un error" que estudiaria el seu advocat.

El cas ha posat una nova pedra en el camí del líder del PP, Mariano Rajoy. El vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha afirmat que existia la "sensació" que el ministre havia mentit, i que si efectivament es demostrés que havia sigut així, el president del Govern en funcions "hauria d'assumir la seva responsabilitat per donar-li suport". 

Mariano Rajoy a Barcelona / EFE

Context internacional

El context internacional també ha comportat desgavell dins de l'Executiu popular. Després de la cimera europea sobre refugiats i la que va tractar la sortida del Regne Unit de la UE, els grups parlamentaris de l'oposició es queixaven que Espanya hagués canviat el seu posicionament, malgrat que el mandat del Congrés era el de rebutjat l'acord que la UE volia subscriure amb Turquia. 

L'assistència de Rajoy al Parlament espanyol era informativa, no una sessió de control, per bé que l'oposició la va utilitzar d'aquesta forma, com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ho va manifestar obertament. Durant el seu discurs, Rajoy es va defensar que durant aquest tipus de cimeres es negocia en temps real amb la resta de països, i es prenen diverses decisions que no poden ser consultades al Congrés. 

Corrupció 'popular'

La corrupció és l'altra creu que debilita el Govern en funcions, i el partit que governa, el PP. El més sonat va aparèixer fa unes setmanes entorn Rita Barberà, exalcaldessa de València. 

Aquest dimecres al matí, n'ha esclatat un de nou. L'alcalde de Granada, José Torres Hurtado (PP), ha abandonat les dependències de l'Ajuntament de Granada escortat per agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, en direcció a la Prefectura Superior de la Policia d'Andalusia Oriental, on ha prestat declaració per la presumpta implicació en una operació de suposada corrupció urbanística que coordina el jutjat d'instrucció 2 de Granada.

Així les coses, no sembla que els esdeveniments recents hagin de passar factura al PP, en cas que hi hagués futures eleccions. Les enquestes segueixen donant als de Rajoy un percentatge de vot molt semblant al dels comicis del passat 20 de desembre. Tanmateix, la situació d'interinitat comença a ser asfixiant i la pressió perquè el president en funcions assumeixi responsabilitats és creixent, enmig de les dificultats d'acció del seu govern, i les escasses possibilitats que el Congrés hi exerceixi control.