És inevitable no veure en Bel Pozueta la veu dels pares d'Altsasu. El seu fill Adur està complint una condemna de presó ara rebaixada a vuit anys i mig, dels quals ja ha complert més de 1.000 dies. Ella és educadora sexual de professió, però, per les circumstàncies, s'ha vist abocada a noves responsabilitats. Entre aquestes, ser la cap de llista d'EH Bildu per Navarra, on el 28-A es va quedar a les portes de l'escó. Malgrat tot, quan parla, es nota que no és una política professional, sinó una nouvinguda. Obre a ElNacional.cat les portes de la seu dels abertzales a Pamplona com si fossin les de casa seva.
Porta un llaç groc. És la mateixa causa que la d'Altsasu?
No és el mateix, però al davant tenim els mateixos. D'alguna manera s'ha qüestionat un element important, que té molt pes en aquesta grande y libre que és Espanya, que és la Guàrdia Civil. S'ha qüestionat i han aprofitat una baralla de bar per treure tot això i crear aquest muntatge. Altsasu en la seva trajectòria històrica ha qüestionat les forces de seguretat. I a l'altra cara de la moneda, Catalunya ha qüestionat la territorialitat.
He estat a Altsasu i molt pocs van voler parlar amb mi. Em van dir que ja hi havien anat molts periodistes i que només havien causat més dolor. Que ja desconfiaven de tots...
Hi ha molt dolor i desconfiança. No saps qui i com s'utilitzarà el que tu diguis. Hem vist com la premsa mateixa ha estat un dels pilars per poder consolidar tota la història jurídica. Poder defensar un cas de terrorisme sense un previ era impossible. Llavors havien de crear una realitat de violència, una realitat de problemes de convivència, una realitat que no existia. I això ho va fer la premsa.
Com estan els seus fills avui?
Amb una situació inestable. Ara veient com poden afectar els resultats de les eleccions per a la política penitenciària. Perquè és així. Hem vist com s'utilitza la política penitenciària en aquest Estat. La dispersió és aplicació d'una política penitenciària, però a més política: amb un objectiu polític. I amb els nostres fills doncs també el com es pot executar i concretar aquests drets com a presos que dependrà d'una política penitenciària.
Té alguna esperança amb Marlaska al capdavant?
No sé quant temps li queda a Marlaska... Però ha tingut temps de fer coses i no les ha fet, tant en el nostre cas com en el cas dels presos catalans i bascos.
Recentment el Suprem va revisar la sentència, va eliminar l'agreujant de discriminació, i es van rebaixar lleugerament les penes. Es va vendre gairebé com si els perdonessin...
Quan la primera petició fiscal, que era de 62, 50, 25 anys, o sigui una barbaritat, nosaltres ja ho dèiem: ens han demanat una cosa desorbitada perquè quan vinguin amb penes més petites que aquestes, però que seran desorbitades, pensem que mira, que almenys ens han tret quinze anys de sobre. I continua sent una barbaritat, una desproporció. I ara han fet el mateix. I el mateix han fet amb els catalans. No tenen en compte que un any a la presó, un dia a la presó ja és una barbaritat.
Hi ha punts en comú entre les dues sentències?
La desproporció i la vulneració dels drets. Des de la instrucció, on no s'ha tingut en compte per a res les proves documentals ni testificals. L'únic que ha valgut ha estat un relat previ, que és el de la Fiscalia, i aquest és el que ha concretat. I això va ser amb nosaltres i ha estat també amb els presos catalans. I ha estat a més, en el nostre cas, un judici ideològic. L'al·legat final de la Fiscalia va ser terrible. Va parlar de l'Holocaust, va parlar de la situació que es vivia a Altsasu com a nazisme. L'al·legat que escoltem també amb el judici del procés va ser també bàrbar.
La plantilla basca era una plantilla de repressió pensada per a altres pobles
Com veu el que està passant ara als carrers de Catalunya?
El que està passant als carrers és per agafar-s'ho amb moltíssim respecte i amb orgull. Que la ciutadania surti als carrers a protestar i a sol·licitar el dret a decisió, i que surti a dir que això és una injustícia, i que els presos haurien d'estar al carrer llavors. És per dir-los "Zorionak pel que esteu fent".
I la reacció de l'Estat?
L'entossudiment. I que hi ha una tendència o una concreció de l'autoritarisme i de la falta de democràcia. A un problema polític, l'Estat està responent amb repressió; a un al·legat al diàleg i al respecte està responent amb repressió. Amb repressió l'únic que generarà és aprofundir en el patiment. Quan anem a Catalunya ens diuen que l'Estat espanyol és una fàbrica d'independentistes. Precisament aquesta resposta repressiva fa que molta gent que no era independentista i està vivint unes situacions que no entenen els confirmi que ens hem d'independitzar.
Ara mateix hi ha set membres de CDR empresonats i acusats de terrorisme...
Set, són set, com els nostres. Set. S'estan donant molts paral·lelismes. Fa dos anys Cuixart i Sánchez van ser també empresonats el 16 d'octubre. Un any abans havien estat els esdeveniments d'Altsasu. Es donen tantes coses que coincideixen... I el que ha passat amb els CDR ha estat crear de nou un relat, tornar a parlar de terrorisme... Ningú no sap on són aquests explosius. És un relat que ningú no entén però que que és necessari per part dels mitjans de comunicació o que necessiten aquest relat per poder justificar després el que diran. La instrucció i tot el procés és molt semblant. Amb els nostres casos, veient i comparant-los, fa l'efecte que són casos de manual. No sé de qui pot ser aquest manual.
De Barrionuevo?
No ho sé... No m'atreveixo a aventurar res.
Sí que s'ha parlat de la plantilla basca.
Però la plantilla basca no es va inventar per als bascos encara que es va adaptar a la situació d'Euskal Herria. La plantilla basca era una plantilla de repressió pensada per a altres pobles, fins i tot es va poder també jugar amb com reaccionava el poble basc per a d'altres altres realitats.
Amb EH Bildu hi parla tothom encara que no ho reconegui. Hi ha hagut contactes amb els socialistes.
Aquests mesos s'ha parlat molt de Navarra a la política espanyola... Hi ha hagut algun pacte amb el PSN?
Amb el PSN?
És el que es diu...
EH Bildu diu que no hi ha hagut un pacte amb el PSN. I EH Bildu diu que parlar està disposat a parlar amb tothom.
Per què es van abstenir?
Allà on es planteja fer front a la dreta, se li fa front. Navarra Suma no va sortir perquè EH Bildu es va abstenir. D'altra banda, intentar almenys afavorir un govern que pugui ser de progrés. No vull dir que aquest govern ho sigui. Però, sent on som, podem també possibilitar o condicionar polítiques progressistes.
Ja, però al final és un partit el PSN que els ha fet fora del Govern de Navarra i que fins i tot ha lliurat l'Ajuntament a la dreta. I tot i així es van abstenir.
Sí, perquè també sabíem que Navarra Suma no estigués en el govern suposava molt per a la ciutadania navarresa.
El mateix és aplicable en l'Estat amb Pedro Sánchez?
El mateix. D'una banda un govern de progrés amb polítiques progressistes en l'àmbit polític i social. D'altra banda, el dret a decidir. I finalment fer front a la dreta. I sempre tenint en compte que no es lliurarà un xec en blanc.
Però l'abstenció de Bildu costarà més que l'anterior legislatura?
Més o menys les condicions són aquestes. Sempre disposats a parlar i a dialogar però també sense lliurar xecs en blanc. I sempre polítiques de progrés social. I sempre també el dret a decidir i apropar i alliberar els presos.
La realitat és que al juliol no hi havia res d'això sobre la taula, ni dret a decidir ni cap de les condicions, i tot i això EH Bildu es va abstenir.
Torno a dir que era la possibilitat de fer-li front a la dreta i la possibilitat de concretar polítiques de progrés. Es van acceptar també i van tirar endavant decrets que tenien a veure amb els drets de la ciutadania, amb facilitar avenços en la part social.
Serà una condició que el PSOE aixequi el cordó sanitari que els ha posat? En les negociacions d'aquest estiu es va reunir amb tothom, fins i tot amb ERC i JxCat, però no amb vostès.
Amb EH Bildu parla tothom encara que no ho reconegui. Hi ha hagut contactes. Sempre hem dit que estem disposats a parlar i el que es fa de cara a la galeria i el que es fa internament...
Què faran ara a Madrid?
Una política que suposi una democratització i això ho concretarem també perquè tenim una política d'aliances. La declaració de la Llotja del Mar, on ens hem ajuntat amb forces sobiranistes de tot l'Estat, és un exercici de fortalesa i és un exercici també de demostrar que, amb mínims importants, és possible ajuntar-se i ser més. I això condicionarà també la política a Madrid.
Hi ha una gran part de la societat que ens està dient que no s'ha de permetre això i que ànims. Llavors anirem on calgui anar
Ha pogut llegir el programa de Pedro Sánchez?
No...
Doncs ha fet una bona neteja, tant en l'àmbit nacional com en el social. S'han salvat les declaracions de Granada i Barcelona per una trucada d'Iceta... Esperen res d'aquest Pedro Sánchez?
L'experiència ens fa veure que podem esperar poc d'un PSOE feble. Però també és cert que es poden condicionar polítiques, i que si som forts i som més podem condicionar.
I com se l'obliga a dialogar, a asseure's en una taula?
Amb fortalesa. I quan un govern no està disposat ni a dialogar, no està disposat des del respecte a asseure's, també crea més fonaments perquè es decideixi una independència.
Hi ha solucions fora del diàleg?
Quan algú no vol dialogar, dona més arguments per dir jo me'n vaig. Escolto jo de vegades a la tele "doncs que se'n vagin". No, no marxarem enlloc. Simplement que ens autodeterminarem, que decidirem pel nostre futur, que no esperarem el que des de Madrid ens diguin, que començarem un camí però com poblo. Això en l'àmbit català està molt avançat i reconec que en l'àmbit d'Euskal Herria encara ens queda recorregut. I també reconec que hem de fer molta pedagogia. Però amb un govern que imposa i que reprimeix, paradoxalment ho facilita.
Pot provocar algun curtcircuit que siguin els independentistes catalans i bascos els que tinguin més "sentit d'Estat".
Aquesta és la paradoxa que et dic. Estàs dient que vols parlar i asseure't, i t'estàs trobant amb autoritarisme, amb repressió. Tu em dius a mi que jo soc violent, que jo estic imposant, i justament t'estic dient que ens asseurem.
El 28 d'abril es va quedar a les portes d'entrar al Congrés. Com ho veu aquesta vegada?
Aquesta vegada jo m'oblido de les enquestes, encara que ens van bé. Jo veig que vam tenir uns resultats que van ser històrics i que per poc no vaig arribar a l'escó. Ara veiem que és possible mantenir però que no s'ha d'abaixar la guàrdia, que hem d'estar amb aquest compromís que fa dos mesos vam tenir. I dir-los també a aquestes persones que veuen la importància que suposa que una veu feminista, sobiranista i d'esquerres, i que parlarà des de Navarra sobre Navarra, que val la pena aquesta vegada, que no dubtin.
Fins on està disposada a arribar perquè es faci justícia?
Fa poc, en una entrevista, Antxon (el seu marit) deia que si cal anar a Mart anirem a Mart. En tot aquest recorregut de tres anys hi ha hagut un procés d'apoderament en totes les famílies. Hem vist que amb la veritat i amb la demanda de justícia i la no-vulneració dels drets humans som qui per anar a qualsevol banda. No hem tingut por per anar a Brussel·les, no hem tingut por per anar a Estrasburg, ni per anar al Parlament navarrès o espanyol. I estarem disposats a anar on haguem d'anar. A més amb una gran fortalesa perquè ens sentim acompanyats. Hi ha una gran part de la societat que ens està dient que no s'ha de permetre això i que ànims. Llavors on calgui anar.