Un total de 8.365 meses i 2.670 col·legis electorals conformaran l'estructura de les eleccions al Congrés i al Senat de diumenge vinent 10 de novembre en els 947 municipis de Catalunya.
La distribució és de 1.589 col·legis i 5.985 taules a Barcelona; 370 col·legis i 1.011 taules a Tarragona; 317 col·legis i 535 taules a Lleida, i 834 taules i 394 col·legis en Girona. Als col·legis electorals hi arribaran uns 80,5 milions de paperetes de les diferents candidatures que es presenten a les eleccions: en el cas del Congrés, són 16 a Barcelona; 14 a Lleida; 14 a Tarragona, i 14 en Girona. Per al Senat, s'han proclamat 15 candidatures a Barcelona; 13 a Lleida; 13 a Tarragona, i 13 en Girona.
El dispositiu electoral compta amb milers de treballadors de l'Administració General de l'Estat. La votació començarà a les 9 hores, encara que els locals estaran oberts abans per constituir les meses electorals i verificar que no hi ha problemes amb el material electoral (urnes, cabines, suports senyalitzadors, sobres, paperetes, impresos que acrediten interventors i apoderats, etc.).
La votació acabarà a les 20 hores, encara que si queda algú dins del local electoral, el president o presidenta de la Taula li permetrà votar. Els catalans i catalanes elegiran 48 diputats del total de 350 que hi ha en el Congrés. El repartiment és de 32 a Barcelona; 6 en Girona; 4 a Lleida i 6 a Tarragona.
Pel que fa als senadors, a Catalunya s'elegiran a un total de 16 senadors, 4 per província.
Un total de 5.615.400 catalans i catalanes podran votar en les eleccions generals del proper 10 de novembre. Es tracta, exactament, de 27.305 electors més que en els últims comicis generals que es van celebrar l'abril passat.
Des de l'aprovació de la Constitució, s'han celebrat 13 eleccions generals a Espanya: en 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011, 2015, 2016 i l'última, el 28 d'abril de 2019.