La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha inadmès aquest dimarts els recursos del PP i Vox contra el nomenament de Dolores Delgado, exministra de Justícia, com a fiscal general de l'Estat (FGE) en entendre que hi ha una falta de legitimitat activa d'ambdues formacions. La votació de la sala s'ha resolt per cinc vots contra dos, i els magistrats que advocaven per la legitimitat per presentar recurs emetran vots particulars.

D'aquesta manera, el Suprem no entra a valorar la idoneïtat o imparcialitat del nomenament de Delgado per Reial Decret de 25 de febrer del 2020, atès que tanca l'assumpte per aquesta falta de legitimitat. La decisió l'ha adoptat la secció quarta de la sala de contenciosa i la sentència es farà pública en els propers dies.

La decisió arriba després que el tribunal optés per mantenir l'assumpte sobre la taula després d'inadmetre en un primer moment la pretensió de l'Advocacia de l'Estat perquè els recursos fossin declarats inadmissibles per falta de legitimació activa d'ambdós partits per recórrer el nomenament instat pel govern espanyol.

En les seves al·legacions, l'Advocacia de l'Estat assenyalava que el Suprem ni tan sols hauria d'entrar a resoldre sobre el fons d'aquesta qüestió, perquè "la invocació de la llibertat individual, l'estat de dret, l'imperi de la llei, la independència de la justícia i el sistema democràtic, que fa el partit polític recurrent ―el PP en aquest cas―, no confereix cap títol que legitimi la interposició del present recurs contenciós administratiu". Ara, l'actitud dels serveis jurídics de l'Estat es veu sostinguda per la decisió de la sala.

Cal recordar que el PP, davant d'aquest argument de l'Advocacia, va respondre que s'hauria de tenir en compte que la tasca de Delgado és susceptible d'afectar-los "pel que fa als diferents procediments judicials en curs" en què els populars són part. Afegia que, a més, com a primer partit de l'oposició, el PP havia d'exercir control sobre els "actes de govern, tant parlamentàriament com també mitjançant la interposició dels oportuns recursos davant de la jurisdicció ordinària i la constitucional".

Els arguments de PP i Vox

En la demanda que va presentar a l'estiu del 2020, el PP sol·licitava l'anul·lació del reial decret pel qual es va nomenar Delgado en entendre que no compleix amb els criteris d'idoneïtat i imparcialitat exigibles per dirigir la Fiscalia, a causa que en l'anterior legislatura va ser ministra de Justícia del govern de Pedro Sánchez.

El partit que lidera Santiago Abascal, per la seva part, va fonamentar el seu recurs en el fet que l'informe emès pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per al nomenament de Delgado "no pot considerar-se vàlid perquè no compleix el tràmit preceptiu que imposen l'article 124.4 de la Constitució Espanyola i l'article 29.1 de la Llei 50/1981, 30 desembre, per la qual es regula l'Estatut Orgànic del ministeri fiscal", ja que "expressament s'ha exclòs del judici dels vocals del Consell el requisit subjectiu, el relatiu que es tracta d'una jurista de reconegut prestigi, ja que sobre l'esmentat requisit pivota el judici d'idoneïtat", apuntaven.

Així, sol·licitaven la nul·litat de l'acord impugnat per infracció del principi d'imparcialitat, contingut a l'article 124.2 de la Constitució, en considerar que Delgado va passar de ser ministra de Justícia i diputada del PSOE a ser proposada i nomenada fiscal general.