La sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos plantejats per Quim Torra contra tres acords de la Junta Electoral Central de l'any 2019 que li van imposar tres sancions de multa.

La resolució determina que les sancions són "per infringir, sent president de la Generalitat de Catalunya, el deure de neutralitat política dels poders públics que s'exigeix en període electoral, tal com estableix la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG)".

L'alt tribunal considera els acords conformes a dret i les sancions, proporcionals. Dues de les multes imposen 3.000 euros i una és de 2.500 euros. El president Torra ja ha dit que no pensa pagar les multes.

Primera multa

El primer dels acords de la JEC recorreguts és del 13 de juny del 2019, que va imposar a Torra una sanció de 3.000 euros per l'exhibició de llaços grocs i altres símbols de caràcter partidista a les façanes de diferents edificis i espais públics dependents del Govern que presidia, afavorint així algunes de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions generals, amb el consegüent trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral.

 

 

 

La sentència corresponent del Suprem subratlla que la neutralitat de les institucions és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic i es troba declarada en els articles 9.3. i 103.1 de la Constitució. En aquest cas concret, destaca que no hi ha cap dubte que el "llaç groc" i "les banderes estelades" no representen tots els ciutadans de Catalunya.

Segona multa

En el segon acord, de 22 de juliol del 2019, la Junta sanciona el llavors president per l'emissió d'un missatge institucional en ocasió del dia de Sant Jordi del 2019, el contingut del qual, com que coincideix amb el d'algunes formacions polítiques concurrents a les eleccions, va provocar el trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral, en aplicació de l'article 50.2 de la LOREG, i li va imposar una sanció de multa de 3.000 euros.

L'esmentat comunicat deia, entre altres coses, que es viuria un Sant Jordi per segona vegada amb presos i exiliats polítics a causa de la repressió del Regne d'Espanya, i es reclamava el suport als "companys, demòcrates convençuts tancats a la presó o obligats a viure lluny de casa seva per haver defensat els drets i les llibertats més fonamentals".

Davant l'al·legació de Torra en el seu recurs que l'actuació per la qual l'ha sancionat la Junta Electoral Central va ser la participació en una festa popular, el Suprem respon: "És evident que el dia de Sant Jordi constitueix una importantíssima festa a Catalunya, per no esmentar que el president autonòmic pot legítimament participar-hi, fins i tot quan cau en període electoral. Ara bé, això no vol dir que, en ocasió de la festivitat i fent ús del seu càrrec, el president pugui fer manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat".

Agrega la sentència, respecte a l'al·legació que el comunicat del president de la Generalitat de Catalunya difós a través dels canals oficials de l'Administració autonòmica és un exercici de la llibertat d'expressió, que no és així: "L'expressat per una autoritat en aquesta condició no pot ser caracteritzat com a exercici de la llibertat d'expressió, entre altres raons, perquè els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans. Recentment, el mateix Tribunal Constitucional ha insistit en aquesta idea de manera nítida, en afirmar -significativament en un cas en què s'al·legava la llibertat d'expressió- la improcedència de la invocació de drets fonamentals dels qui actuen en l'acompliment de funcions públiques".

"I una cosa similar s'ha de dir –indica el Suprem-- sobre que la finalitat perseguida era una resolució pacífica i democràtica dels conflictes: fins i tot si efectivament el buscat pel comunicat del president autonòmic fos això, no estarien justificades manifestacions públiques d'una autoritat que sustenten de manera clara les posicions d'algunes forces polítiques concurrents a les eleccions, en detriment de les posicions d'altres forces polítiques".

Tercera multa

El tercer acord de la JEC impugnat per Torra, també de 22 de juliol del 2019, li va imposar una multa de 2.500 euros per la remissió d'un correu electrònic dirigit als funcionaris de la Generalitat de Catalunya que ell presidia llavors, també el dia de Sant Jordi, en el qual es feia referència "al nefast 155", o a l'absència "del president Puigdemont i els consellers del seu govern que estan amb ell a l'exili o a la presó".

El Suprem explica que n'hi ha prou amb la lectura d'aquests paràgrafs del correu per deduir no la constatació d'un fet, sinó una valoració política d'uns fets, valoració aliena a la neutralitat política que és exigible a tot òrgan administratiu, en aquest cas a l'òrgan màxim de l'Administració catalana. Afegeix que això no seria per si mateix sancionable, tret de quan la intervenció s'efectua en el curs d'una campanya electoral, subjecta a un específic règim jurídic, infringint la prohibició de l'article 50.2 de la LOREG.