El rei Felip VI ha certificat aquest vespre el fracàs en la formació de govern a Espanya, després d'entrevistar-se amb els líders dels principals grups polítics, i que cap d'ells li comuniqués una majoria suficient per a ser investit. Això, després que Compromís adrecés al matí una darrera oferta d'últim minut, que ha permès reproduir en menys de 10 hores els mateixos arguments i vetos que en les darreres setmanes, constatant les dificultats per al diàleg i el pacte a l'Estat. En conseqüència, primera vegada en més de 30 anys de democràcia es produirà una repetició electoral el 26 de juny.

Els valencians, que només compten amb 4 escons al Congrés dels Diputats, han il·lustrat al matí capacitat de marcar-li l'agenda al PSOE, presentant una oferta "de mínims": el Pacte del Pardo. La metàfora en el nom era un gest semàntic, idea del més jove dels diputats valencians. Passava per la coalició amb les forces d'esquerra, Podemos, PSOE, Izquierda Unida, les confluències i el PSOE, i 30 mesures de xoc social amb les quals Compromís governa amb els socialistes al País Valencià, el Pacte del Botànic.

Sense desmarcar-se del seu acord amb Ciutadans, el PSOE responia que acceptava 27 de les 30 propostes, les quals ja estarien incloses al pacte amb els primers. Alhora llançava una contraoferta. La nova idea a Ferraz era un govern monocolor socialista, sustentat amb ministres independents de Podemos i d'altres formacions. En segon lloc, requeria un sí a dos pressupostos generals de l'Estat consecutius, i sotmetria al secretari general, Pedro Sánchez, a una qüestió de confiança l'estiu del 2018 per certificar el compliment dels seus compromisos. 

Les rèpliques, per al·lusions

Com si esperés ordres "de dalt", deia discret el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, que no veia clar el tracte. Hi havia rumors que Podemos podia estar reflexionant, i en un moment donat, la investidura veia fins i tot una petita llum al final del bosc. Els comuns han confessat haver llegit per sobre el text al cotxe, anant cap a la Zarzuela, per bé que les objeccions principals de Domènech a la proposta socialista eren "el xec en blanc" a l'aprovació de dos pressupostos, al mateix temps que la presència de C's en l'acord. "Em temo que tan sols és la lluita pel relat", deia Domènech.

L'expectativa ha punxat amb el president de Ciutadans, Albert Rivera. Aquest ha explicat que havia vist el text de Compromís durant l'audiència, i no n'ha fet cas. "Tres pàgines per governar Espanya en quatre anys, amb sis partits, crec que no cal dir res més”, s'ha burlat. Més subtil ha estat a l'hora de negar al PSOE la possibilitat d'un govern amb independents, que semblava l'estratègia de Ferraz perquè Rivera aixequés els darrers vetos a un executiu amb ministres de Podemos. "No entraré en això, entenc que ho diguin per acontentar Compromís", s'ha confessat el líder de C's.

El bosc de la Casa Reial devia ser frondós, i el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, s'ha perdut quan acudia a la reunió amb Felip VI. Decidit, Iglesias ha recordat l'aritmètica que tot aquest temps PSOE i Ciutadans semblaven obviar. Sense moure ni un mil·límetre el clàssic veto a la formació taronja, el podemista insinuava, novament, que l'única via per investir Sánchez és que aparqués Rivera, i abracés "el govern d'esquerres a la valenciana". Iglesias no estava disposat a un govern monocolor, i volien l'entrada de les confluències i IU a un acord amb Ferraz.

Sánchez renuncia, Rajoy coalició

L'optimisme del PSOE els darrers temps s'endinsava en la realitat, acceptant que mai havia tingut una majoria suficient per governar amb C's. Sánchez ha culpat Podemos i el PP del "bloqueig" de la política espanyola en els darrers mesos. "He dit al monarca que no compto amb més de 131 escons i per tant no tinc suports. Ni puc, ni he de sotmetre’m a una investidura", explicava. "Vaig dir que mai seria president a qualsevol preu, i que no pactaria amb els qui volen trencar Espanya", ha afegit. Era la seva referència a les forces independentistes d'ERC i Democràcia i Llibertat.

Junt amb Podemos, l'altre partit que tot el temps ha defensat la mateixa posició és el PP. El seu líder, Mariano Rajoy, ha rebutjat per tercera vegada ser candidat a la investidura. Tampoc no ha estalviat retrets. Rajoy ha subratllat que el PP va fer una oferta de pacte al PSOE i a Ciutadans i ha acusat Sánchez de negar-se al diàleg des del primer moment. “Això no va ser possible perquè el PSOE no va voler ni parlar-ne. Ho hem de corregir de cara al futur, no és normal que les dues grans forces del país no dialoguin perquè una no vol", s'ha queixat a Moncloa, somrient.

Congrés virtual

Després que el rei Felip VI constatés el fracàs en la investidura, ha convocat el president del Congrés, Patxi López, per oficialitzar el tràmit. López ha explicat que en la seva conversa, ambdós han coincidit que "no hi ha bloqueig institucional, sinó desacord polític". En aquest escenari, el decret de dissolució de les Corts se signarà el 2 maig i serà publicat el 3. Mentrestant, així com en el teatre, l'atrezzo es mantindrà en forma de Congrés virtual. Aquesta setmana els plens se seguiran convocant, però les lleis aprovades no veuran la llum, sense legislatura en marxa.

El darrer acte de la investidura fallida ha acabat, i en paraules del portaveu del PP, Rafa Hernando, a qui li agraden els símils teatrals: y to' pa' na' (i tot per a no res). Les eleccions es repetiran al juny, un 26 també, curiosament.