El ple del Congrés dels Diputats ha validat aquest dijous el decret llei que inclou els canvis tributaris, principalment en l'Impost de Societats i els especials, per complir amb l'objectiu de dèficit el 2017, així com la pujada per al proper any del 8% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fins als 707,6 euros, i l'augment del 3% de la base màxima de cotització.

La norma ha tirat endavant amb el suport del Partit Popular, el PSOE i els canaris de Coalición Canaria i Nueva Canarias, davant les abstencions de Ciutadans, PNB, Esquerra Republicana (ERC) i Unión del Pueblo Navarro, i els vots en contra de Podemos-En Comú Podem-En Marea, PDECat i Foro Asturias.

A més, el PP i el PSOE han rebutjat tramitar la norma com a projecte de llei, la qual cosa hauria donat la possibilitat al Congrés a introduir canvis via esmena, tal com havien sol·licitat Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, Ciutadans, ERC i el PDCat.

Durant la defensa del decret en sessió plenària, el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha assegurat que les últimes mesures tributàries impulsades són les "menys perjudicials" per continuar amb el creixement econòmic i la creació d'ocupació, i l'alça de Societats és la forma "més neutral" per elevar els ingressos.

Montoro ha defensat que les mesures són "necessàries" per poder complir l'objectiu de dèficit del 3,1% compromès amb Brussel·les per a l'any que ve, que requereix un "gran esforç" de reducció del dèficit de 14.000 milions, i es fa de la "millor manera" per "consolidar" la recuperació econòmica i la creació de l'ocupació.

En aquest sentit, ha assegurat que les mesures en matèria tributària recollides al decret busquen millorar la recaptació de la forma "menys perjudicial" per al creixement i la creació de l'ocupació.

L'opció de societat és "més neutral"

"L'opció del Govern sobre Societats és la més neutral de les maneres d'obtenir ingressos tributaris en una situació com l'actual", ha afegit Montoro, que ha explicat que amb elles es promourà un ingrés estructural equivalent del 0,5% del PIB.

A més, ha valorat que la decisió de les mesures recollides en la norma s'hagi derivat d'una acció "coordinada" del Govern amb altres grups parlamentaris fruit del "diàleg i l'entesa". Ha ressaltat la "necessitat i obligació" del diàleg i la negociació, en ser a més una cosa "ineludible i positiva", també per consensuar mesures per assolir l'objectiu de reducció del dèficit.

Mesures tributàries i pujada del Salari Mínim

El ministre ha detallat que les mesures del decret llei tindran un impacte de recaptació de 4.800 milions i inclou les mesures tributàries aprovades per l'Executiu per recaptar, juntament amb altres iniciatives, un total de 7.500 milions d'euros més.

La norma de canvis tributaris contempla com a principals novetats una modificació de l'Impost de Societats (impacte de 4.655 milions) i l'increment dels anomenats impostos especials -tabac i alcohol- (150 milions), als quals se sumaran el nou impost a les begudes ensucrades (200 milions), els mediambientals (500 milions) i les millores en l'aplicació dels tributs (1.500 milions) i mesures de lluita contra el frau (500 milions), incloses en un altre decret.

Per assolir l'objectiu de dèficit del 3,1% en 2017 Montoro ha matisat que encara queden pendents per aprovar altres iniciatives, com la creació d'un impost a les begudes ensucrades, que reportaria uns altres 200 milions, i la reforma en l'àmbit de la imposició mediambiental per ingressar 500 milions més.

D'altra banda, la norma incorpora un augment del 3% de la base màxima de cotització i un increment del 8% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2017. Aquesta pujada, pactada pel PP amb el PSOE a canvi de donar suport a l'objectiu de dèficit, suposa un augment de 52,4 euros, passant dels 655,20 euros actuals els 707,60 euros mensuals en 14 pagues.

També contempla limitacions per als ajornaments dels deutes tributaris perquè "quan ja s'ha cobrat l'IVA, el lògic és que les empreses el reservin per ingressar-lo a la Hisenda Pública i no el reservin per a la seva tresoreria", i la pròrroga de l'impost sobre el Patrimoni, l'actualització dels valors cadastrals per a 2.452 municipis.

Rebuig de l'oposició, tret del PSOE

El PSOE ha avalat en el Congrés el decret llei de canvis tributaris, i en canvi l'ha rebutjat Unidos Podemos, que ho considera "un pegat", i s'han desmarcat aliats del PP com Foro Asturias, el seu soci electoral, i Ciutadans, que va firmar el pacte d'investidura.

El diputat Julián López Milla ha valorat que la reforma de Sociedades va en la "direcció correcta", per la qual cosa comptarà amb el suport dels socialistes, encara que no significa que considerin que encara queda pendent una revisió integral de l'impost.

López ha insistit en la necessitat que els ajustaments es realitzin a través dels ingressos, recorrent fonamentalment a l'Impost de Societats per evitar sotmetre a més "retallades i sacrificis" els ciutadans.

La resta de l'oposició ha mostrat el seu rebuig de les mesures i diversos grups, com Units Podemos-En Comú Podem-En Marea, Ciutadans, ERC i el PdeCat, han reclamat la tramitació del decret com a projecte de llei.

"Afany recaptatori"

Les crítiques més grans han vingut del portaveu de Ciutadans en el Congrés, Juan Carlos Girauta, que ha retret a Montoro que les promeses del Govern "no són gaire de confiança quan passen pel sedàs del seu departament".

"M'he de manifestar escèptic amb les seves promeses i els pactes que subscriuen", ha manifestat Girauta, que també ha recriminat al ministre el seu "afany recaptatori".

Així mateix, el diputat d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, Segon González, ha rebutjat el decret de canvis tributaris en considerar que suposa "pedaços" i una "amanida amanida al gust del PSOE", mentre ha retret a Montoro que la seva política fiscal és un "nyap" en haver d'"esmenar-se constantment" davant dels canvis que va aprovant.

No obstant això, ha valorat que Montoro "ja no és el que era" en el passat, quan va tirar endavant l'amnistia fiscal, la reforma de l'Impost de Societats o uns Pressupostos que "van retallar" en sanitat i educació.

A les critiques s'ha sumat el diputat de Foro Asturias, Isidro Martínez Oblanca, soci de coalició del PP, que ha criticat "la mania de recórrer a la maneta de la fiscalitat", així com el diputat de PDECat, Ferran Bel, i el diputat de Esquerra Republicana (ERC) Joan Capdevila.

Finalment, el diputat del PNB, Aitor Esteban, ha recordat que Euskadi té capacitat per "autoregular-se en l'àmbit tributari", per la qual cosa davant d'aquest tipus de normatives sol abstenir-se per no "condicionar" amb el seu vot les decisions fiscals.