Els cossos policials espanyols van actuar l'1-O "seguint un patró" únic i determinat prèviament amb l'objectiu de "fer por". Aquesta és la conclusió a la qual han arribat diverses entitats defensores de drets humans integrades en la plataforma Defensores. Consideren que l'actuació policial va ser desproporcionada, i fins i tot delictiva, i que ha provocat danys físics i psicològics a centenars de persones. L'operatiu va incloure "tractes inhumans i degradants". Dels casos recollits, sis els portaran directament als jutjats. Han demanat una investigació internacional independent i no han descartat arribar a la justícia europea.

La plataforma Defensores, que inclou la Federació Catalana d'ONG, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el centre Irídia i l'ONG Novact, ha presentat l'informe elaborat a partir del prop d'un centenar d'observadors que van poder desplegar aquell diumenge i de la informació que els ha arribat després. Entre finals de setembre i el 7 d'octubre, 70 observadors, 20 coordinadors i 30 psicòlegs han recollit informació sobre 302 persones ateses en centres mèdics, 110 persones ateses per ells a Barcelona i 154 persones que han contactat amb ells per aportar-los informació sobre actuacions policials irregulars. En total, tenen informació de 50 dels 90 col·legis electorals on van actuar la Guàrdia Civil o la policia espanyola, 16 dels quals a la ciutat de Barcelona.

A la roda de premsa, han mostrat imatges gravades per un observador acreditat sobre l'actuació a l'escola Dolors Monserdà de Vallvidrera, a Barcelona. Cap a les 12 del migdia una trentena de furgonetes i vehicles de la policia espanyola van arribar al centre i van treure per la força els concentrats asseguts amb resistència passiva davant de la porta. En les imatges es poden veure cops en zones vitals o pressió de la mandíbula de baix a dalt, així com arrossegaments per terra. La plataforma ha recollit diversos testimonis, i també informació i descripció de les lesions de dues víctimes identificades. Els testimonis expliquen que es van produir cops violents a la cara, estirades de cabells, cops de puny i cops de porra.

En altres col·legis es van detectar per part de la policia puntades de peu a òrgans sexuals; l'ús d'elements punxants no visibles, que podrien ser kubotans; ús de botes de punta rígida; cops deliberats a la cara, els ulls, el nas, la boca o els ronyons; estirades d'orelles i cabells; pressió de la mandíbula, i agressions sexuals físiques o verbals a dones, amb expressions humiliants, de menyspreu o vexatòries de caire sexual. Defensores té constància d'almenys dues agressions sexuals. També denuncien que les càrregues es van fer sense avís previ i sense mostrar cap ordre judicial o identificació. Es van usar porres extensibles, gas lacrimogen i bales de goma llençades a curta distància i cap a parts vitals del cos.

Instàncies internacionals

L'informe s'elevarà a instàncies catalanes, espanyoles i internacionals com l'ONU, el Consell d'Europa, la Unió Europea, l'OSCE, el Defensor del Poble espanyol i el Síndic de Greuges, a més dels jutjats i tribunals pertinents com el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. De fet, les denúncies poden ser per delictes penals contra agents concrets i per vulneració de drets humans contra l'Estat espanyol. A més, es demanarà que es faci una investigació internacional neutral.

A banda de les actuacions policials l'1-O, a l'informe també es denuncien irregularitats judicials, atacs al dret de defensa i a la privacitat per la interceptació de comunicacions i correspondència, escorcolls domiciliaris sense garanties i vulneració de drets i llibertats com la d'expressió, reunió, informació i premsa. De fet, el Grup de Periodistes Ramon Barnils està recopilant dades de vulneració de la llibertat de premsa, per l'entrada policial en mitjans o fins i tot agressions a periodistes.

Segons Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional, l'actuació de l'Estat s'emmarca en el que s'anomena lawfare o utilització extralegal, indeguda, extralimitada o abusiva de recursos jurídics per a finalitats de persecució política. Aquestes acusacions van contra els cossos policials espanyols, però també contra la Fiscalia, a la qual han acusat de manca de seguretat jurídica, inobservança dels principis d'intervenció mínima del dret penal.

Les ordres a la policia espanyola

Palou-Loverdos ha lamentat que, mentre que ja es coneixen les ordres orals i escrites que van donar els Mossos d'Esquadra, es desconeixen quines ordres tenien els guàrdies civils i policies espanyols antiavalots. Així, tant ell com l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa han considerat que l'objectiu de la policia no eren les urnes o els col·legis, sinó crear "pànic", ja que hi va haver molt poques detencions, molts contusionats i en alguns llocs no es van endur totes les urnes que hi havia.

A més, l'actuació policial va ser molt més contundent al matí que a la tarda i en alguns centres es van agredir els concentrats no només per entrar sinó també en sortir-ne. "Si l'objectiu haguessin estat les urnes o els col·legis, el dispositiu s'hagués dissenyat i fet de manera molt diferent", ha dit Franquesa. Per això, exigeixen dimissions, disculpes i investigacions judicials.

La psicòloga del centre Irídia, Irene Santiago, ha explicat que la intervenció policial volia usar la por com a forma de repressió. "Es pretenia fer un dany psicosocial", per generar desconfiança, dolor, angoixa, estrès. Això ha provocat en alguns afectats pèrdua de memòria, por de sortir al carrer o acostar-se a col·legis electorals i pànic a la policia.