Un grup d’experts en drets humans, en què hi ha un expresident i una exvicepresidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans, han elaborat un informe per investigar si hi ha hagut violació de drets humans en el cas català. Les conclusions són clares: els experts expressen “preocupació” pel compliment de les disposicions europees i internacionals sobre els drets humans a Espanya. Especialment, pel que fa a la llibertat d’expressió i associació.

Tot i que l’informe es basa en els fets ocorreguts abans de l’1 d’octubre, i no pas després, quan va començar la part més dura del conflicte amb l’Estat amb una forta repressió tant policial com judicial -inclús amb empresonaments-, l’informe sí que fa una menció especial a l’actuació dels cossos de seguretat durant la jornada del referèndum. Segons els experts, la policia espanyola possiblement va infringir els articles 3 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans (ECHR, per les seves sigles en anglès).

Concretament, l'article 3 d'aquesta convenció es refereix a que "ningú podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractaments infrahumans o denigrants", mentre que l'article 8, parla del dret al respecte a la vida privada i familiar i defensa que l'autoritat pública no pot ingerir en l'exercici d'aquest dret. 

Els signants del document, encarregat per Esquerra, són Jean-Paul Costa, que va ser expresident del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2007 a 2011, Françoise Tulkens, exvicepresidenta del mateix tribunal de 2011 a 2012, a més d’un secretari del TEDH, Wolfgang Kaleck, i una experta en drets humans del Regne Unit Jessica Simor.

Toc d’atenció al Constitucional

En l’informe, els experts fan un toc d’atenció al Tribunal Constitucional i qüestionen la “necessitat” o “proporcionalitat” de les mesures que ha adoptat en relació al procés. A més, consideren que hi ha base per qüestionar-se si “les mesures adoptades pel TC es basaven en lleis prou clares i precises".

Malgrat que deixen clar que l’estat espanyol té dret a respondre dins la pròpia Constitució, el document repassa totes les resolucions del TC des de la consulta del 9-N, i posa en dubte si les sancions són “legítimes, necessàries i proporcionades” en el context de la llibertat d’expressió i assemblea. Ho fa, especialment, tant en el cas dels membres de la Mesa del Parlament, com en el dels polítics condemnats per la consulta del 9-N.

 

La llibertat d’expressió del Parlament

En aquest punt, l’informe critica que les resolucions del Constitucional contra la Mesa restringeixen la llibertat d’expressió i associació, garantida pels articles 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) i els 19 i 21 del Pacte Internacional sobre drets civils i polítics (PIDCPI). "Aquestes restriccions plantegen serioses qüestions relatives al compliment per part d'Espanya dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i llibertat d'associació", defensa el text.

“El Govern espanyol i el Tribunal Constitucional van interferir en el dret dels elegits per representar els seus electors a Catalunya, i el dels electors, que tenien dret a l'expressió lliure de la seva voluntat dins del Parlament”, puntualitza l’informe, denunciant que en diverses ocasions s'ha prohibit debatre la qüestió de la independència al Parlament o votar alguna moció o resolució al respecte. 

Sentència del 9-N

L’informe també reflexiona sobre la sentència condemnatòria contra l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs per la consulta del 9-N. Tot i mostrar-se prudent en l'anàlisi, els quatre signants asseguren que consideren que “no hi ha prou claredat pel que fa a la naturalesa i l'existència del delicte pertinent”.

En aquest punt també posa en dubte que s’estiguin complint els drets d’expressió i assemblea, que “aquests càrrecs necessàriament implicaven” -pel seu paper de representats-, i també pel que fa “a la retrospectivitat de càrrecs criminals, prohibits per l'article 7 del CEDH”. “Ens preguntem si aquestes sancions poden ser legítimes, necessàries i proporcionades dins el context del dret a la llibertat d'expressió i assemblea”, retreu l'esmentat informe.

Així doncs, l'informe conclou que "es plantegen nombroses qüestions de gran preocupació pel fa al compliment per part d'Espanya de disposicions europees i internacionals sobre els drets humans" i recorda que "el respecte dels drets fonamentals és una part essencial de l'imperi de la llei en una societat democràtica".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat