Els treballs per a la elaboració d’un nou estatut basc compten ja amb un esborrany que defineix a grans trets la reforma que impulsa el Partit Nacionalista Basc d’acord amb EH Bildu i que inclou el reconeixement del dret a decidir del poble basc, la possibilitat d'exercir-lo per mitjà d'un referèndum i una nova denominació del territori, que podria incloure termes com "Estat" o "Nacional" per definir l’autonomia basca.
Segons un document avançat per El Confidencial Digital, el que ja es considera com a "pla Ibarretxe 2" —en record al primer pla Ibarretxe, una proposta de reforma estatutària del 2003 impulsada per l’aleshores lehendakari i que incloïa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació— obriria les portes a un reconeixement de la nació basca molt superior a l’actual i també més enllà del que proposava la reforma —finalment fracassada— de fa una dècada i mitja.
La nova proposta inclou el reconeixement d’una ‘ciutadania basca’ i una ‘nacionalitat basca’, “atès el caràcter plurinacional de l’Estat espanyol i les característiques del nou model de relació”, i també una sèrie de disposicions que doten al País Basc d’un estatus d’Estat propi de difícil encaix en l’ordre constitucional vigent.
Referèndums i dret a decidir
Així, l’article 5 de l’esborrany preveu la realització de referèndums ja que per “profunditzar en l’actualització dels drets històrics”, es podran celebrar “consultes i referèndums” sobre les relacions entre Euskadi i Espanya.
A més, s’inclou el “dret a decidir” per als ciutadans bascos per a que puguin escollir “lliure i democràticament el seu propi marc d’organitzacions i relacions polítiques”.
Denominació d’Estat
Un altre aspecte que desenvolupa la proposta d’Estatut és la de la denominació de l’actual comunitat autònoma basca. A l’article 7 de la proposta s’especifiquen les següents opcions: Comunitat estatal basca; Comunitat de caràcter nacional; Comunitat foral basca; Comunitat nacional basca; Estat autònom basc -definició utilitzada al projecte estatutari del 1931; i Estat foral basc.
Relacions d’igual a igual amb Espanya
Així mateix, a l’article 8 es planteja un “nou model de relació amb l’Estat, bilateral, d’igual a igual, de respecte i reconeixement mutu i de no subordinació” a més d’un “règim eficaç de garanties per blindar l’autogovern basc”.
Pel que fa al poder judicial, l’estatut proposaria que el Consell General Judicial Basc sigui l’òrgan de govern d’un Poder Judicial basc independent de la resta dels poders públics.