Ningú no sap quant de temps més aguantarà en peu la Casa Vallmanya, la masia d'Alcarràs (Segrià) de la família d'Eugènia Lamarca, esposa de Francesc Macià, on el president va passar llargues temporades i que va arribar a servir com a segona seu de la Generalitat. Li falta mitja teulada, i pluges com les d'aquest desembre fan que augmenti el risc d'ensorrament. Malgrat el perill que suposa tant per a les persones com per al patrimoni, ningú no hi ha fet les actuacions mínimes per evitar que avanci la degradació. I això que el 2023 es va signar un acord a tres bandes entre la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Alcarràs per comprar i restaurar l'espai, però des d'aleshores no s'ha fet res. És per això que, com cada Nadal —coincidint amb l'aniversari de la mort del president, enguany el 93è— des de del 2017, aquest 25 de desembre hi torna a haver una nova protesta de la plataforma Salvem Casa Vallmanya, després de dos anys sense complir l'acord sobre Cal Macià. En conversa amb ElNacional.cat, el portaveu de la plataforma, Ferran Dalmau, té ben clar que "hi ha connivència del Govern per deixar-la caure".

Aquell acord implicava que la Generalitat i la Diputació de Lleida donarien 920.000 euros a l'Ajuntament d'Alcarràs, dels quals 120.000 s'haurien d'invertir en la compra de la finca —i la resta, en la restauració. Tanmateix, l'amo en va doblar el preu i la compra ha quedat encallada de manera indefinida, sense que cap de les administracions implicades hagi fet res. I això que, segons Dalmau, "240.000 euros continua sent una xifra irrisòria". Però el problema ja no és només la compra, sinó que no s'han fet les actuacions d'urgència necessàries: entre altres qüestions, apuntalar l'edifici i col·locar una coberta impermeable. El consistori va enviar a finals del 2024 un requeriment al propietari, un ramader d'Almacelles, perquè actués en un termini de dues setmanes. Un any després, ni l'amo s'ha mogut ni l'ajuntament ha fet complir l'ordre. I això que el govern municipal tenia la possibilitat de fer les actuacions subsidiàries i després passar la factura, però res.

Moltes paraules i poques accions

Fa un any, l'alcalde era Gerard Companys, de Junts. En virtut d'un acord amb ERC, el juny d'enguany hi ha hagut relleu a la batllia i el càrrec ha passat al republicà Jordi Castany. "Fa dos anys, el Jordi Castany es manifestava a la casa. Ara, ha comprat la posició de Junts", lamenta el portaveu de Salvem Cal Macià, en referència a l'immobilisme del govern municipal —sigui quin sigui el seu color polític. Malgrat tot, ara hi havia una nova oportunitat: el Departament de Cultura va declarar l'espai com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el juliol (després d'uns tràmits que es van allargar des de principis d'any) i, per tant, adquiria les competències que fins ara tenia l'ajuntament —que ja feia temps que l'havia declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

En la nota de premsa, Cultura reconeixia que la Casa Vallmanya és "un dels pocs exemples de casa pairal a la comarca del Segrià" i que el seu valor patrimonial "recau en ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català". "En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. (...) Es considera un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna. Un símbol de la recuperació de la identitat catalana i una referència històrica per a les generacions futures del país. Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià", concloïa el text. Malauradament, moltes paraules i poques accions.

Ajuntament i Govern, sense pla B

Va ser a l'agost quan vam llegir que Cultura tenia intenció de presentar un nou requeriment a la propietat perquè actués, i suposadament el van acabar presentant. Així ho va confirmar el departament als membres de Salvem Cal Macià, però no van oferir més detalls. Ni quan es va enviar, ni quins terminis plantejava, ni quines accions es contemplaven en cas d'incompliment, ni si es farien les actuacions necessàries i després es passaria la factura... La realitat, ara com ara, és que encara no s'hi ha fet res i "l'estat de la casa és el mateix, però pitjor". En la data de publicació d'aquest article, Cultura no ha respost a les preguntes d'aquest mitjà sobre cap d'aquestes qüestions.

"Quin és el pla?", es pregunta Dalmau, sobre els següents passos a seguir per part de les administracions. I ell mateix es respon: "No hi ha pla B, no hi ha concreció". Fa "dos o tres mesos" que no es reuneixen amb el departament i no tenen cap novetat, tan sols saben que el nou requeriment és inútil: "Només serveix per dir que han fet alguna cosa, però la realitat és que no hi ha voluntat política". El cas és que "amb el BCIL ja existien les eines, i ara el BCIN dona la capacitat a la Generalitat, però les eines són les mateixes", de manera que "no calia fer un segon requeriment", sinó que amb fer complir el primer ja n'hi havia prou. Però des de la plataforma asseguren que no es fa complir per mor de la "connivència" tant del Govern com del consistori amb la propietat per deixar caure la casa.

Preparats per anar als jutjats

El canvi en les exigències de la plataforma és bastant revelador: fins a l'any passat, la seva prioritat era l'expropiació de la finca, o com a mínim l'inici del procés d'expropiació com a mesura de pressió; ara, l'únic que demanen és una "actuació primera", de mínims. És a dir, consideren que l'expropiació continua sent "el millor camí", però també és veritat que a Salvem Cal Macià estan en "fase de negació" i ja no saben què pensar de les administracions implicades. "Quina milonga ens poden explicar? Els hauria de fer vergonya (...) La cura pel patrimoni en aquest país és molt escassa. En un país normal, el llegat de Macià estaria museïtzat", expressa Dalmau, que també fa autocrítica: "Vam ser massa crèduls en creure'ns un acord sense signar cap paper". 

Davant la inacció de les autoritats, la plataforma admet que té "estudiada la via legal" i que el cor els demana portar els responsables implicats davant la justícia, però encara no tenen clar quan fer-ho. "Estem en l'impàs de si el moment és ara o quan la casa ja hagi caigut", apunta. Al cap i a la fi, saben que una denúncia "no farà que se salvi la casa", sinó que "la voluntat política és l'únic que la salvarà". 

 

Imatge principal: Fotografia publicada per la plataforma Salvem Cal Macià des de l'interior de la Casa Vallmanya el 15 de desembre, deu dies abans del 93è aniversari del president. S'hi veu com part de la teulada s'ha ensorrat i, per tant, la pluja ja no té cap obstacle per accelerar el procés de degradació.
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!