Els diputats díscols de PSOE i PSC que van votar 'no' en la investidura del president Mariano Rajoy esperen rebre aquest dijous més represàlies per part de la gestora socialista. L'òrgan es reunirà a la tarda a Ferraz per decidir si aplica sancions a Meritxell Batet, catalana, i Sofia Hernanz, balear, que integren la direcció del Grup al Congrés, entre d'altres diputats. Però el precedent del català José Zaragoza i el balear Pere Joan Pons, rellevats com a president i portaveu a la comissió Mixta per a la Unió Europea fa pensar als afectats consultats per El Nacional que la gestora no farà excepció amb el seu cas.

Zaragoza no va ser avisat fins poc abans de la celebració de la comissió Mixta aquest dimecres a les 9h sobre la possibilitat de rellevar-lo. Concretament, la decisió li va ser comunicada a les 8:30h per part del portaveu al Congrés, Antonio Hernando. Segons alguns diputats, Hernando estaria actuant de corretja de transmissió quant a aquest tipus de decisions. Ara bé, segons fonts pròximes a l'exsecretari d'organització del PSC, aquest s'esperava allò que alguns mitjans havien fet públic la nit abans. És a dir, que la gestora planejava col·locar una altra persona al seu lloc.

Així va ser, quan Pons i Zaragoza van assistir a l'òrgan en qüestió i en veu alta es van pronunciar els noms de Soraya Rodríguez –presidenta– i Eduardo Madina –portaveu–. "Qui mana, decideix" diuen les fonts. Precisament, no és casual que s'hagi triat a una figura com la diputada per Valladolid. Rodríguez és propera a la gestora presidida per Javier Fernández i a Elena Valenciano, vicesecretària general del PSOE. Ambdós, al seu torn, són pròxims també a Alfredo Pérez Rubalcaba, personalitat que ha pres el control del poder provisional a Ferraz. 

És amb aquest precedent que els altres diputats del 'no' esperen ser tractats. La jutgessa Margarita Robles –número dos del PSOE per la llista de Madrid i un dels fitxatges estrella de l'exsecretari general, Pedro Sánchez– era l'altra sublevada i candidata a presidir la comissió de Justícia. Així i tot, fonts pròximes a Robles diuen que segurament la gestora li notificarà en la mateixa comissió –o potser una estona abans– que no serà l'escollida. El nom que cueja és el de Pedro Muñoz, que era la personalitat assignada per al càrrec al febrer, durant la legislatura fallida. 

Per la banda de Meritxell Batet i Sofia Hernanz, dues de les díscoles que integren la direcció del Grup parlamentari, tot fa pensar que seran expulsades. És el mateix precedent que ja hauria viscut el propi José Zaragoza l'any 2013, quan va decidir dimitir de la direcció del grup després de l'incompliment per part de 13 diputats del PSC de la disciplina de vot, en relació amb una votació sobre el dret a decidir de Catalunya. Aleshores va ser la primera vegada que l'esdeveniment tenia lloc en tres dècades, i Rubalcaba també n'era llavors l'exsecretari general de la formació.

Una altra diputada en el punt de mira és la saragossana Susana Sumelzo, portaveu a la comissió de Cooperació per al desenvolupament. Sumelzo demana que el partit es deixi de mirar "a sí mateix" i treballi pels ciutadans, per bé que s'espera que la direcció del grup triï una altra persona per al seu càrrec. La sanció aniria acompanyada a la de fa un parell de setmanes, quan la mateixa Sumelzo va ser castigada orgànicament a Aragó del càrrec que ocupava. La qüestió és que el seu president autonòmic Javier Lambán va ser un dels artífexs de derrocar Sánchez.

I per a la resta dels 15 diputats que no integren presidències ni direccions, la sanció prevista podria rondar entorn dels 600 euros.

Entre l'oportunitat i el malestar

Però lluny de sentir-se afectats, alguns diputats pròxims al PSC viuen el tema com una oportunitat per fer net i reconstruir els llaços amb el partit germà. "Si aquest és el preu a pagar, doncs mira, endavant" deien alguns dels afectats a El Nacional. També pensa així el primer secretari, Miquel Iceta. La qüestió és que el mateix dilluns el propi Iceta i el president de la gestora, Javier Fernández, es van donar dos mesos per decidir el futur d'ambdues formacions per mitjà d'una comissió. La idea era restablir una relació que sigui sostenible i no comprometi cap dels dos.

Però la gestora mira cap a una altra banda i el portaveu Mario Jiménez considera que la reconfiguració es correspon amb el nou rumb del partit. "Es prendran les decisions coherents amb la situació política i amb la necessitat de construir millors equips per donar resposta a aquest moment" va dir Jiménez en una entrevista radiofònica. Així les coses, no tothom opina per igual al Congrés i ja hi ha qui reivindica que aquesta no seria la manera de "cosir" la formació per reconstruir-se de cara al futur. I sobre si Sánchez podria liderar la facció molesta, el temor comença a planejar a Ferraz.