Una aldea fictícia al nord-est de la Gàl·lia, l'únic trosset del país que no ha estat conquerit per Juli Cèsar. La resta està ocupada pels romans. El seu exèrcit intenta per activa i per passiva fer-se amb el poble d'Astèrix, però no ho aconsegueixen gràcies a la poció màgica de Panoràmix. 

El diari alemany Freitag compara en un article d'opinió el procés català amb els gals rebels d'Astèrix agafant-se a un diàleg que, segons ells, sol pronunciar-se a Barcelona:

- Tota Europa està dominada per la restauració conservadora. 

- El conjunt d'Europa?

- No! Hi ha un poblat dominat pels catalans que no deixa de creure en la revolució.

El rotatiu explica com la ciutadania s'aferra a la "meta" de la independència, subratlla que al Parlament hi ha una majoria a favor de separar-se d'Espanya i que ara "només queda l'últim pas", que és celebrar el referèndum. Però, recorda el mitjà citat, el govern espanyol s'hi oposa.

Com ho veuen des de fora?

L'autor de l'article es qüestiona per què Catalunya ha arribat a aquest punt i s'autorespon posant de manifest que "Catalunya està cansada de la solidaritat amb Espanya" i assegura que la independència "s'acosta" a poc a poc. Un exemple de tot plegat és el plantejament del Govern de les noves estructures d'Estat, les lleis de la desconnexió o la desobediència, tot i que això últim es practica "fora de la majoria".

Segons l'escrit, "el procés permet avançar cap a la independència sense trencar gaire amb la legalitat espanyola" i recorda que els "burgesos" catalans prefereixen pactar abans que desobeir.

El mitjà es refereix a burgesia quan parla dels polítics favorables al procés, concretament dels membres de Junts pel Sí, ja que quan es refereix a la CUP, els titlla de "població de la ruptura" perquè, a ulls seus, el lema dels anticapitalistes és que "amb la finalitat de fer una truita, cal trencar els ous".

Identitat catalana

Les diferents ètnies residents a Catalunya, a més, parlen el català com, per exemple, els gitanos i això "no els fa ser menys catalans que la burgesia afí a la independència". A parer seu, els catalans són "els que viuen i treballen a Catalunya" i fa un repàs per tota la immigració que ha vingut a viure aquí tant de l'Estat, com de fora.

El rotatiu alemany fa, també, un repàs des de l'inici -visible- del procés el 2012 amb la ja multitudinària manifestació que va desembocar que aquest es convertís en el tema a l'ordre del dia i encara ho continuï sent. "Sembla paradoxal, però l'àmplia identitat catalana explica el desig d'independència", intueix l'articulista.