Enrenou al CNI per filtracions d'informació reservada als Estats Units. Aquest dilluns ha transcendit que un jutge de Madrid té oberta una investigació sobre dos agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), per, presumptament, haver filtrat informació reservada als Estats Units d'Amèrica (EUA), i segons informa El País, els dos agents implicats ja han estat detinguts per la policia espanyola i un ja hauria ingressat a presó. No ha transcendit quan es va iniciar la investigació ni quan es van produir les detencions, però la titular de Defensa, Margarita Robles, ha confirmat aquest dilluns l'existència d'aquesta investigació durant la seva visita a la base militar Adazi, a Letònia, i ha afirmat que té constància de l'obertura d'aquestes perquisicions i del desenvolupament del cas. També ha indicat que la denúncia prové precisament del centre d'intel·ligència al qual pertanyen els dos agents, si bé no han ofert més detalls del cas perquè es troba sota secret.

Segons informa El Confidencial, les diligències s'instrueixen "amb la màxima reserva" i, citant fonts pròximes al cas, afirmen que aquesta investigació "ha provocat una crisi amb Washington, encara que el govern de Pedro Sánchez ha intentat que no transcendeixi". Els funcionaris del CNI estan sent investigats per revelació de secrets, encara que els fets també podrien ser constitutius d'una versió agreujada d'aquest delicte, com és la traïció per espionatge per una potència estrangera, que pot castigar-se amb entre 6 i 12 anys de presó. Concretament, l'article 584 del Codi Penal castiga amb penes de sis a dotze anys de presó a l'“espanyol que, amb el propòsit d'afavorir a una potència estrangera, associació o organització internacional, es procuri, falsegi, inutilitzi o reveli informació classificada com reservada o secreta, susceptible de perjudicar la seguretat nacional o la defensa nacional”.

Aquest és un cas aïllat, ja que no és freqüent que el CNI denunciï els seus agents per traïció, però no és únic. L'any 2007, el CNI va denunciar l'exespia Roberto Flórez, que havia treballat pel centre entre 1997 i 2004, després que es trobés en un local i dos apartaments de Puerto de la Cruz (Tenerife) documentació classificada. També se li va confiscar una carta dirigida als serveis secrets russos en la qual s'oferia per treballar per ells a canvi d'un primer pagament de 200.000 dòlars. Tot i que no es va poder provar que el lliurament de documents secrets s'hagués consumat, va ser condemnat el 2010 a 12 anys de presó.

Tot i les possibles semblances entre el cas actual i el de Roberto Flórez, hi ha una diferència important: els dos agents detinguts aquest dilluns haurien filtrat informació a un estat aliat d'Espanya. En el cas de Flórez la informació es va enviar a una potència hostil, però filtrar informació a un aliat de la magnitud dels Estats Units no tindria precedents en la intel·ligència espanyola.