Els lletrats tenen dubtes sobre la viabilitat de la ponència conjunta, bàsicament perquè aquesta fórmula té com a punt de partida un ampli consens entre els grups parlamentaris. I això, no succeeix ara mateix pel que fa a les tres lleis de la desconnexió: la de seguretat social, hisenda pròpia i transitorietat jurídica.
Per això, els serveis jurídics recomanen no crear les ponències conjuntes i tramitar aquestes lleis per altres vies legislatives. Els advocats argumenten que, per crear una ponència conjunta seguint l'article 126 del Reglament del Parlament, és recomanable que tots (o la majoria) dels grups parlamentaris hi estiguin d'acord. A més, aquestes lleis tampoc estan relacionades amb el "desenvolupament bàsic de l'Estatut" al que fa referència aquest mateix article, argumenta l'informe jurídic. Aquests dos motius porten els lletrats a recomanar altres vies de tramitació, tot i que la darrera paraula la tindrà la Mesa del Parlament en la reunió de la setmana que ve. Cal tenir en compte que la majoria de JxSí i la CUP podria decidir impulsar igualment les ponències, ja que l'informe dels lletrats no és vinculant.
Altres vies de tramitació
El serveis jurídics recorden als grups independentistes que tenen altres instruments parlamentaris per desenvolupar aquestes lleis. Per un banda, el Govern o els grups parlamentaris que volen impulsar-les podrien presentar directament un projecte o una proposició de llei, o bé que la comissió d'estudi del procés constituent creï un grup de treball específic sobre aquesta qüestió. En aquest últim escenari, però, no es podrien tramitar formalment les lleis perquè no es tracta d'una comissió legislativa. Ara bé, els grups podrien debatre sobre la conveniència o no de tirar-les endavant i sobre el contingut.