Plataforma per la Llengua ha denunciat l'Estat espanyol per un espionatge a cinc mòbils de membres de l'executiva, entre els quals el del president i la directora, Òscar Escuder i Rut Carandell. L'entitat ha anunciat que la justícia belga ha admès a tràmit la seva querella penal i que ja ho investiga. El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha denunciat l'espionatge i ha celebrat que a Bèlgica ja s'estigui investigant: "La importància de la litigació estratègica com a eina de confrontació; la importància de tenir estructures jurídiques a l’exterior; la importància d’entendre que els nostres drets estaran més protegits amb les eines que ens proporciona la Unió Europea que no pas si el terreny de joc és el Bernabéu judicial espanyol", ha sentenciat en un missatge al seu compte de Twitter.
Després d'algunes sospites, la Plataforma va decidir fer un peritatge a finals de l'any passat, que va confirmar l'atac. Plataforma per la Llengua ha pogut presentar la querella a Bèlgica perquè hi ha afectats, catalans residents a Brussel·les i que tenen relació amb una entitat amb seu allà, que van ser espiats al país.
Col·laboració de les entitats espanyoles
La investigació demanarà a les autoritats policials i judicials espanyoles que identifiquin els responsables del mòbil que va infectar els telèfons, segons apunten els dictàmens pericials. En almenys un dispositiu ha quedat registrat que el número de telèfon que va infectar un dels aparells és d'una operadora espanyola. D'altra banda, també demanen al jutjat que s'adreci a Eurojust per comprovar si l'Estat espanyol va tramitar les sol·licituds necessàries d'escolta dels telèfons en territori belga.
En concret, Plataforma per la Llengua acusa l’Estat espanyol de sis delictes, segons la legalitat belga. Són: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils; la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals de les persones espiades; la intercepció de missatges dels mòbils; la violació de les dades informàtiques; el secret de les comunicacions, i el secret de les comunicacions electròniques en concret. S’hi afegeix que l’article 550 del Codi Penal belga sanciona a qui accedeix a un sistema informàtic tot sabent que no està autoritzat; i l’article 314 castiga a qui intercepta, enregistra o publica les comunicacions no accessibles al públic sense el consentiment de tots els participants, a banda d’altres normes que castiguen comportaments contraris al secret de les comunicacions electròniques.