La revista The New Yorker, la publicació cultural més important del món, ha publicat un contundent reportatge sobre la pervivència del franquisme a Espanya. "Les ferides obertes d'Espanya. Dècades després del règim de Franco, els ciutadans del país segueixen desenterrant els crims del passat", titula la revista. El missatge latent és que la transició del 78 no va canviar les pulsions internes espanyoles, ni va tancar les carpetes pendents. Queda evident que Espanya és en aquest sentit una excepció a Europa.

The New Yorker no amaga que a Espanya no hi va haver ruptura amb el franquisme sinó més aviat por. "L'esperança de restaurar la memòria històrica és en molts sentits una resposta a l'apropiació del passat per part del règim franquista. Durant dècades després de la Guerra Civil, es va ensenyar als nens que el cop del 1936 estava justificat; més tard va guanyar la idea que les dues parts eren igualment responsables de les atrocitats de la guerra (el conflicte va costar 500.000 vides). Fins i tot avui dia el còmput històric és vist sovint com una qüestió indesitjable, que porta al ressentiment i al dolor. La majoria de governs espanyols s'han mantingut al marge d'aquests debats", assenyala.

La revista nord-americana mostra la seva sorpresa perquè una fundació en honor del dictador Francisco Franco segueixi plenament activa a Madrid, i la visita. "Al tercer pis d'una casa de color mostassa, a uns centenars de metres de l'Estadi Santiago Bernabéu, hi ha la seu de la Fundació Francisco Franco. Res a l'exterior del complex suggereix que hi hagi una fortalesa franquista. A l'interior, no obstant, la presència del dictador és omnipresent: en retrats emmarcats en or i bustos esculpits; en fotografies en blanc i negre i tapissos adornats; en insígnies militars i poemes", afegeix.

The New Yorker admet que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha intentat normalitzar les coses, però per ara sense sortir-se'n. Tot de testimonis de víctimes del franquisme ho constaten al reportatge amb vivències personals.