L'Audiència de Barcelona no veu delicte d'odi ni d'injúries en crits com "fora, forces d'ocupació" i "policies, fills de puta" proferits a un grup de guàrdies civils a Barcelona, en considerar que formen part de la "crítica política" en el context del procés independentista.

En un acte, al què ha tingut accés Efe, la secció sisena de l'Audiència de Barcelona ressalta que aquest tipus d'expressions no tenen "la menor potencialitat ni virtualitat" per afectar "a una institució tan assentada i prestigiosa com la Guàrdia Civil", per la qual cosa les emmarca en una "crítica política" sobre un assumpte "que pot indubtablement ser qualificat d'interès general".

El titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona va obrir una investigació, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, per un delicte contra la integritat moral, un d'injúries greus a la Guàrdia Civil, dos de lesions i un de tinença d'armes contra un grup de persones que van agredir i van insultar sis agents de la Guàrdia Civil que el passat 29 de setembre anaven a participar en una manifestació de Jusapol a Barcelona per demanar l'equiparació salarial.

Dos dels agents, representats en la causa pels advocats Javier Aranda i Sandra Melgar, portaven una samarreta de color negre amb l'escut del sindicat i la inscripció "Equiparació salarial ja" i una petita bandera d'Espanya en el braç, mentre els seus companys portaven una bandera d'Espanya, una altra d'Astúries i una d'Extremadura.

Quan es trobaven a l'altura de Pla de Palau, un grup d'unes deu persones els van increpar amb expressions com "Fora, forces d'ocupació", "Policies, fills de puta" i "bandera de merda", mentre dos d'ells els arrabassaven la bandera espanyola i la van trepitjar i van intentar cremar.

A més, un d'ells, que portava un puny americà, va donar dues puntades de peu per l'esquena a un dels agents que va intentar recuperar la bandera espanyola, mentre un altre li va clavar un cop de puny al cap a un dels seus acompanyants.

Dos agents de la Guàrdia Civil van patir lesions que van requerir atenció mèdica, mentre els Mossos d'Esquadra van identificar als assaltants i els van intervenir el puny americà que portava un d'ells.

Un dels acusats va recórrer davant l'Audiència en considerar que no se'ls pot acusar per un delicte d'odi i d'injúries, al què ara li ha donat la raó la sala, si bé el tribunal ha determinat que la investigació ha de prosseguir, encara que únicament limitada als delictes de lesions i de tinença il·lícita d'armes.

Segons l'Audiència, els insults proferits pels assaltants contra els agents no es poden incardinar en un delicte d'injúries col·lectives d'odi ni d'injúries a les forces de seguretat, en especial "en un context sociopolític molt concret, marcat per les pretensions independentistes d'una part considerable de la població catalana i dels seus representants polítics".

Per a la sala, la valoració subjacent darrere d'aquestes expressions -que resumeix en que "les forces policials són forces d'ocupació" i "no reconeixem la bandera espanyola"-, formen part de la "crítica política" sobre un assumpte "que pot indubtablement ser qualificat d'interès general".

"No creiem que es pugui equiparar sota el mateix concepte aquest discurs amb el discurs dirigit a fomentar la discriminació i exclusió social de col·lectius secularment vulnerables", apunta la sentència, que matisa el cas en relació amb l'insult de "fills de puta", si bé considera que cap d'ells té la capacitat d'afectar al prestigi de la Guàrdia Civil.

Segons l'Audiència, per ser constitutiva de delicte d'odi la conducta investigada hauria d'anar dirigida a "demonitzar al col·lectiu davant de l'opinió pública, construint la imatge del grup i dels seus membres com éssers inferiors que no tenen dignitat".

Respecte a l'intent de crema de la bandera, la sala ressalta que tampoc no aprecia una injúria col·lectiva d'odi, sinó "el qüestionament del propi Estat mitjançant l'atac a un dels seus símbols".