“Encara no he pogut contactar amb l’economista del PSOE, Jordi Sevilla, perquè les dades s’han conegut a les 9h del matí”. Així parlava l’expert en economia de Ciutadans, Luis Garicano, després de conèixer que el dèficit d’Espanya s’elevava al 5’24% del PIB. És a dir, 1 punt percentual per sobre dels compromisos que Espanya té establerts amb la Unió Europea (UE). Garicano responia així a El Nacional sobre què passaria amb el pacte de legislatura que ells i socialistes han subscrit, després de conèixer les dades reals de l’economia, i sobre les quals n’havien estimat les mesures a emprendre.

Segons Garicano, en les xifres hi ha elements que no depenen de les finances de l’Estat per bé que altres sí. D’aquesta manera, queda la porta oberta a introduir-hi algunes esmenes, per tal de fer quadrar els números, generant canvis més substancials d’aquells que a priori es volien aplicar. Precisament, tant el PSOE com C’s havien afirmat fa uns dies que el text del seu acord seria revisat per afegir-hi les demandes de representants de la societat civil amb qui s’havien entrevistat. Però segons fonts dels taronges, també caldrà tenir en compte el deute d’11.000 milions d’euros que ara es coneix que té l’Estat amb la UE, que en un principi s’estimava en 9.000 milions i que havia condicionat la feina dels equips negociadors.

Per la seva banda, Jordi Sevilla, l’economista del PSOE, coincidia amb el seu soci en criticar la gestió del Partit Popular (PP). Alhora, esquivava lleugerament la pregunta sobre què succeiria amb el text i fins a quin punt podria ser reformat. Precisament, sembla que tant Podemos, PSOE, i C’s coincideixen en la idea que les dades mostren “un fracàs en les polítiques d’austeritat” del PP. Ho deia el seu homòleg a Podemos, Nacho Álvarez, i ho ratificava el líder dels morats, Pablo Iglesias, que considera un “mite” la gestió “responsable” que “s’ha atribuït sempre a l’executiu de Rajoy”.

De fet, les paraules són coincidents amb les de Sevilla i Garicano, on cap dels tres considera que la causa del dèficit siguin les Comunitats. El PSOE ho atribueix a una "mala gestió del PP", C's al fet que els diners del FLA es cedeissin a aquests ens al 0% i "sense control de com s'usaven", i Podemos pensa que les autonomies ofereixen un servei i no haurien de ser "ofegades" econòmicament, reduint-los els diners.

Escletxes per tombar C’s

Així les coses, fonts consultades per aquest diari asseguren que no s'ha parlat sobre què podria passar amb Podemos, si el text de PSOE i C’s fos esmenat. És a dir, que de facto, un canvi de text seria un altre pacte diferent, i és aquí on els morats, potser, podrien trobar la única escletxa per desfer l’entesa entre socialistes i taronges, tot arraconant els d’Albert Rivera i obrint un diàleg de negociació amb els de Ferraz. Fonts podemistes indiquen que els equips d’Iglesias i Sánchez estan en contacte, i malgrat que el primer prefereix seure bilateralment amb el segon, ara estaria també disposat a fer-ho a tres bandes.

Precisament, les línies vermelles de Podemos cada cop ho són menys. El dret a decidir hauria de parlar-se en una altra taula, entre els líders d’En Comú Podem, Xavier Domènech, i el secretari general del PSC, Miquel Iceta, segons Iglesias va proposar. De fet, fonts de la cúpula podemista han assegurat a El Nacional que Sánchez no veu malament “delegar-los” la negociació d’aquest punt, alhora que les mateixes fonts expliquen que el secretari general del PSOE hauria de donar aquesta bomba d’oxigen a Iceta, en tant que “són els catalans, i no la federació andalusa de Susana Díaz” els qui “donen suport incondicional a Sánchez”, en la seva opinió.

"La FAES" i Iglesias

Per altra banda, la política econòmica de Podemos podria ajustar-se al dèficit, estenent una mà a la negociació amb el PSOE. Algunes televisions han fet públic unes imatges d’un quadern d’Iglesias on proposa quatre mesures: “reduir el dèficit a un ritme major d’allò que van assenyalar al seu programa; acceptar una reforma fiscal menys redistributiva del que voldríem; elevar la despesa en 60.000 euros i no 90.000 milions d’euros; derogar la darrera reforma laboral”, constava en les notes del podemista. Els punts no van ser dits a Sánchez, per bé que Iglesias podria de tirar-los endavant, "si cal".

A aquests efectes, Nacho Álvarez, considera que la situació a Espanya no hauria de ser utilitzada per a reduir l'agenda social, sinó que la reforma fiscal i la lluita contra el frau s'haurien de fer "progressivament". Així les coses, C’s manté en peu la proposta d'asseure els tres, per negociar com “desallotjar Rajoy de la Moncloa”, com diu Sánchez sovint. “Cal ja un govern” explicava Garicano, assenyalant que la situació els podia empènyer a pactar “amb el diable”. Ara bé, el “diable”, en al·lusió a Podemos, no entraria mai amb ells al govern.

Però sembla que a hores d’ara, Iglesias, i l’economista de “la FAES”, com ell li diu al taronja, comencen a compartir més punts dels que en un principi podia semblar, curiosament. Ja sigui per fer "fora Rajoy", o per mantenir l'Estat del Benestar.