En plena ressaca de la Declaració d'Independència a Catalunya d'ara fa dos anys, a les acaballes de 2017, els parlaments basc i català van començar a treballar en un projecte compartit en defensa de la pau al País Basc. Aquest dilluns a la tarda la iniciativa ha vist finalment la llum, en un acte solemne amb els presidents de totes dues institucions, que s'ha traduït en una declaració en memòria a totes les víctimes, "amb la mirada posada al futur, allunyada d'actituds venjatives", com és, diuen, la política de dispersió de presos d'ETA.
La casualitat ha volgut que l'acte hagi coincidit amb el dia que Euskadi acapara la majoria de capçaleres, amb l'anunci per part del lehendakari d'eleccions autonòmiques per al proper 5 d'abril. La declaració -subscrita per JxCat, ERC, PSC, comuns i la CUP i de la qual s'han desmarcat el PP i Cs- s'arrela en els lligams històrics que uneixen Catalunya i el País Basc i posa l'èmfasi en la necessitat de "veritat, justícia i reparació de totes les víctimes del terrorisme", és a dir, incloses les del GAL. Per avançar en la reconciliació, convida els presos a reconèixer el dany causat" i a "aprofundir en el reconeixement mutu entre les diferents víctimes del conflicte". En la clausura dels discursos, Roger Torrent ha cridat a "no fer distinció entre les víctimes", perquè "totes elles són persones que mereixen ser ateses millor del que s'ha fet".
Així mateix, el text assenyala la necessitat de promoure "l’aplicació d’una política penitenciària d’acostament a presons pròximes als llocs d’origen dels presos i de residència de llurs familiars i gent pròxima, que ofereixi un tracte humanitari als presos que pateixen malalties, tal com estableixen la legislació europea i els estàndards de drets humans". En paraules del president del Parlament català, "mantenir allunyats els presos, en aquests moments, en aquesta nova etapa, només es pot entendre com una mesura de venjança, que no només castiga les persones condemnades, sinó també i sobretot, castiga les seves famílies i el seu entorn"
L'abril de 2017, mentre Catalunya s'endinsava en la fase final del camí cap a l'1-O, ETA va anunciar el seu desarmament. Un any després, la banda es va dissoldre definitivament.
Les víctimes, ofeses
Durant l'acte celebrat al despatx d'audiències del Parlament de Catalunya ha pres la paraula la filla d'una víctima mortal de l'atemptat d'Hipercor. I ha aprofitat la intervenció per criticar amb contundència la poca cura que, segons ha denunciat, han tingut les administracions amb molts d'ells. "Ens hem sentit sols i menystinguts", ha afirmat Rosa Maria Cabré, que ha explicat com des de l'Estat els han traslladat que no poden reconèixer la seva responsabilitat civil subsidiària en la massacre d'Hipercor perquè els fets han prescrit. "Això m'ofèn", ha sentenciat.
Davant de la quarantena d'assistents presents a la cerimònia, ha relatat com encara hi ha víctimes "pidolant tractament psicològic" i d'altres que no han estat reconegudes "per exemple les del GAL". I ha rematat el seu parlament amb una crida: "que tots assumeixin la seva part de responsabilitat", perquè "reparació no només són medalles i monuments que aprofiten alguns polítics de torn, sinó estar al costat de les víctimes i empatitzar". Al llarg de tots aquests anys, ha dit, "hi ha hagut molta reparació retòrica, però poca de real".