L'independentisme ha recriminat al bloc del 155 els presos polítics en el segon debat electoral del 21-D. El fet que entre els set candidats n’hi hagués dos, els números cinc d’ERC i el JuntsXCat, Carles Mundó i Josep Rull, que haguessin passat per la presó ha fet inevitable que el debat estigués marcat per la repressió patida per l’independentisme. Almenys, així ha estat en tota la primera part del debat organitzat per La Sexta.
El primer en fer-ho ha estat Josep Rull, després que el cap de llista del PP, Xavier García Albiol, acusés les forces polítiques independentistes d’haver "intentat provocar un cop d'Estat". La reacció de Rull ha estat ràpida, preguntant al popular si realment creu que han impulsat “accions violentes?”, i tot recordant que els demanen 30 anys de presó, el que significaria “sortir de la presó amb 80 anys”.
Poc després ho ha reivindicat Carles Mundó, que ha retret a la candidata de Cs que ja hagi “dictat sentència”. “Li he de dir senyora Arrimadas o senyoria?", ha criticat, recordant que encara no han estat jutjats i amb una clara voluntat de denunciar una presumpta falta de separació de poders en l'Estat. Ho ha fet després que Arrimadas preguntés al candidat d’ERC: “com us ho fareu per treure la gent de la presó? Tot el que proposeu és fals".
El debat ha arribat després d'un cap de setmana preelectoral marcat per la pujada de to del Partit Popular que, veient que les enquestes no els pronostiquen uns bons resultats, ha fet valdre la seva actuació contra el procés. Després que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Sanatamaría, presumís d'haver "escapçat" els líders independentistes, Albiol ha defensat que la democràcia a l'Estat espanyol és "exemplar" i que existeix la separació de poders, tot assegurant que les declaracions de Santamaría eren "des punt de vista polític".
En aquest sentit, Albiol ha estat qui ha entrat més en el cos a cos amb els independentistes pel presos polítics, deixant a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, en un segon pla, i amb un candidat socialista, Miquel Iceta, que s'ha volgut posar de costat, fet que demostra la seva incomoditat per la situació i evitant les crítiques per l'aplicació del 155 de la Constitució que no s'ha estalviat.
L'adocrinament torna al debat
Com ja ha vingut essent una tònica des del passat 1 d'octubre, les acusacions d'adoctrinament a les escoles han reaparegut cap al final del debat, i en boca de Xavier García Albiol, que ha assegurat que hi ha nens de cinc anys en algunes escoles que han cridat consignes en contra dels empresonaments i ha instat a Arrimadas i a Iceta a comprometre's a canviar-ho.
Tant Josep Rull com Carles Mundó han rebatut ràpidament els arguments d'Albiol. El republicà ha assegurat que no accepta l'acusació i ha instat a Albiol a documentar-ho. Per la seva banda, el número cinc de Junts per Catalunya ha retret a Albiol que l'exministre d'Educació popular José Ignacio Wert parlés d'"espanyolitzar" els nens catalans.
L'economia el blanc de crítiques del procés
L’unionisme ha atacat amb força els partits independentistes en matèria econòmica, assegurant que l’economia catalana ha sortit perjudicada pel procés i els ha retret que 3.000 empreses hagi anunciat la seva fugida de Catalunya. Les candidatures sobiranistes, però, han aconseguit plantar-los cara i han titllat de “mentida” alguns dels arguments dels unionistes.
En aquest sentit, han rebatut la fugida d’empreses, recordant que poc més de 300 han completat els tràmits de canvi de seu social, i han preguntat a PP, Cs i PSC si el que ha fet marxar les empreses és el procés o el contra-procés, és a dir, la resposta del govern espanyol després de l’1 d’octubre. A més, han recordat que noves empreses han vingut a Catalunya o s’han creat durant el procés independentista i han retret el dèficit fiscal, situant-lo com el que realment perjudica el desenvolupament econòmic i la inversió d’empreses.
El debat ha estat també molt centrat en polítiques socials, on tots els candidats han exposat les seves propostes is’han acusat mútuament de ser els culpables de la falta de despesa social. Mentre Xavier Domènech, de Catalunya En Comú, i també Vidal Aragonés de la CUP, han culpat el Govern de falta d'inversió en polítiques socials, Arrimadas i Iceta també ho han fet però centrant l'acusació d'estar massa centrats en el procés. El "monotema", tal com s'hi ha referit Arrimadas. ERC i Junts per Catalunya, però, han tret pit de l'acció de Govern i han culpat el Govern espanyol de no permetre més inversions en aquest tipus de polítiques, fos via pressupost o via Tribunal Constitucional.
Discrepàncies independentistes
Tot i que el debat ha tingut dos blocs clars, independentistes i unionistes, a excepció dels comuns; els partits sobiranistes també han mostrat les seves discrepàncies. Així, ERC i CUP han topat per la unilateralitat i els republicans i Junts per Catalunya per qui ha de ser el proper president.
En aquest sentit, el candidat d’ERC, Carles Mundó, i el de la CUP, Vidal Aragonès, s’han enfrontat per la possibilitat de seguir per la via unilateral. “ERC no vol complir el mandat de l’1-O”, ha deixat anar l’anticapitalista, recordant que aquesta via serà una de els condicions que posarà la CUP sobre la taula per a possibles pactes postelectorals.
Per altra banda, Mundó ha volgut retreure a JxCat que hagi insinuat que acaten de bon grat els efectes de l’aplicació de l’article 155 en no voler investir Carles Puigdemont president en cas de no guanyar les eleccions. “Dir això és tenir mala fe”, ha etzibat el republicà, que ha reiterat que l'aposta d'ERC passa per fer president a Oriol Junqueras.