Els vint-i-set estats de la Unió Europea tornen a debatre aquest dimarts 12 de desembre sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Brussel·les torna a acollir un nou Consell d'Afers Generals on es reuniran els ministres d'Exteriors de la UE. La d'avui serà l'última oportunitat que tindrà el govern espanyol de traslladar la qüestió sota la seva presidència, ja que a partir del 2024 el Consell de la UE passarà a estar liderat per Bèlgica.
- Nova data per debatre l'oficialitat del català a la UE: l'última oportunitat durant la presidència espanyola
- Brussel·les xifra en 132 milions d'euros el cost de fer oficials el català, basc i gallec a la UE
- Plataforma per la Llengua sosté que "no hi ha impediments legals" per fer oficial el català a la UE
Carles Puigdemont destaca que l’oficialitat del català “continua a l’agenda i és una exigència que té recorregut”. Amb tot, admet que la defensa que ha fet la representació permanent espanyola davant de la UE de l’oficialitat no ha “desbordat entusiasme”.
Puigdemont avisa que el camí del català a la UE és irreversible: Espanya l'ha de defensar si cal al TJUE. Retreu que un dels principals esculls ha estat la feina en contra de PP i PSOE durant anys contra el català a la UE
A banda de Suècia i Finlàndia, també ha fet referència al tema el ministre d'Exteriors de Letònia, qui en una reunió a l'octubre va apuntar que l'oficialitat de les tres llengües no era una qüestió prioritària. En aquesta ocasió, Arturs Krisjanis s'ha limitat a dir que està disposat a escoltar i que veurà com avança la discussió d'aquest dimarts.
Suècia considera que l'oficialitat del català a la Unió Europea, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. "Hem vist les estimacions i són molts diners", ha apuntat aquest dimarts la ministra d'Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d'euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec.
Espanya relativitza la no aprovació del català a la UE: passa la pilota a Bèlgica i al Consell. El secretari d'Estat d'Exteriors assegura que compta amb el compromís de Bèlgica i del Consell de tirar endavant la proposta
Carles Puigdemont acaba el seu llarg missatge a X amb una advertència: "Els mesos a venir han de servir perquè l’Estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE".
Tot i que avui no es votés l'oficialitat del català a Europa, Puigdemont considera que "la idea inicial que s’arribés al final de la presidència espanyola del Consell de la UE amb l’aprovació de l’oficialitat del català no hagi estat possible no significa, però, que les opcions d’assolir-ho hagin desaparegut per aquest fet".
El segon obstacle amb què ha topat l'oficialitat del català, segons el president a l'exili és el PP. "Des del primer dia ha tingut interès a fer descarrilar una proposta que formava part dels acords polítics que podien facilitar un govern del PSOE i Sumar a l’Estat espanyol", ha denunciat.
En un extens missatge al seu compte de Twitter, Puigdemont ha valorat positivament que el ministre d’Afers Exteriors espanyol "hagi explicat les raons per les quals la nostra llengua havia d’esdevenir oficial a la UE d’una forma coherent amb els nostres".
Segons Carles Puigdemont, el primer obstacle amb què ha topat el camí per l'oficialitat del català és que "l'estat espanyol ha hagut de desfer en molt poc temps una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE".
El president a l'exili Carles Puigdemont assegura que "l’oficialitat del català continua a l’agenda i és una exigència que té recorregut al qual no pensem renunciar".
Durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea no s’aprovarà l’oficialitat de la llengua catalana. És un fet incontrovertible. I sí, és un incompliment del que se’ns havia dit que seria possible; fins fa pocs dies, els únics dubtes que hi havia eren de tipus…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 12, 2023
Fins al moment, cap delegació no ha expressat el seu rebuig de pla a explorar la modificació del reglament.
Aquesta és la campanya d'Òmnium per demanar l'oficialitat del català a Europa: "Fem que la nostra crida arribi lluny".
Lluitem per l'oficialitat del català a Europa, fem que la nostra crida arribi lluny❗️
— Òmnium Cultural (@omnium) December 10, 2023
Demana els teus familiars o amics residents a la UE que facin campanya als seus països pel vot a favor de l'oficialitat de la nostra llengua 👉 https://t.co/bRnBrbsYEb pic.twitter.com/xt32pGIZ51
El portaveu de Junts, Josep Rius, ha assegurat que fins que el català no sigui oficial a Europa no estaran satisfets i ha garantit que "batallaran" perquè sigui una realitat. "No pararem d'exigir-ho", ha assegurat. I és que avui era la darrera oportunitat per aprovar la mesura durant la presidència espanyola del Consell de la UE.
A finals de novembre, la consellera Serret ja va admetre que el Govern ja ha protagonitzat "aproximacions" amb Bèlgica perquè faciliti la garantia del català a la Unió Europea un cop prengui el relleu d'Espanya al capdavant de la presidència del Consell de la UE.
El Consell d’Afers Generals d'aquest dimarts és l'últim que se celebrarà durant la presidència espanyola del Consell de la UE
Espanya ha informat que ja ha tingut converses amb Bèlgica -que ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea- per mantenir l'oficialitat del català, el basc i el gallec com a proposta en l'agenda. Així ho ha detallat aquest dimarts el secretari d'Estat per la UE, Pascual Navarro, en una atenció als mitjans prèvia al Consell d'Afers Generals que se celebra a Brussel·les.
"Mantenim l'optimisme, no ha acabat res. Continuarem amb la màxima exigència perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea més aviat que tard", assegurava la consellera Meritxell Serret en una atenció als mitjans aquest dilluns.
La decisió de no incloure la votació arriba després de tres reunions -la d'aquest dimarts serà la quarta- que, segons fonts diplomàtiques espanyoles, han sigut de gran importància per traslladar la qüestió als diferents estats membres. De fet, les mateixes fonts asseguren que la voluntat és continuar treballant a tots els nivells perquè l'oficialitat del català, el basc i el gallec sigui una realitat. No obstant això, Espanya ja no podrà incloure l'assumpte de forma directa en l'agenda del Consell d'Afers Generals, sinó que ho haurà de sol·licitar al país que ostenti la presidència del Consell de la UE.