La batussa que han protagonitzat el candidat a la investidura, Pedro Sánchez, i el qui s'havia de convertir en el seu soci aquesta legislatura, Pablo Iglesias, ha brindat aquesta tarda als diputats presents a l'hemicicle un sorprenent i inesperat termòmetre per conèixer la temperatura en temps real de les negociacions entre PSOE i Podemos.

De fet, un dels fils argumentals del discurs que aquest dilluns ha teixit Sánchez davant de l’hemicicle, ha servit per confeccionar una xarxa amb què pretenia atrapar tots els grups de l’hemicicle com a responsables d'una hipotètica —i de sobte inquietantment factible— investidura fallida aquesta setmana.

Sánchez no ha tingut cap inconvenient a apel·lar a la responsabilitat de PP i Cs per demanar-los l’abstenció que li permeti tirar endavant la legislatura i evitar així noves eleccions. Igual com no ha tingut problema per advertir Iglesias que si no pot tancar un pacte de govern amb el PSOE, hauria de facilitar igualment la seva investidura per posar en marxa la legislatura.

A les forces de dretes els ha avisat que “no hi ha majoria alternativa possible” si volen evitar noves eleccions i que es posi en valor les forces independentistes —“m’agradaria no per demà, però sí per a dijous”, ha arribat a plantejar en relació a la petició d'abstenció—. A Iglesias l’ha convidat irònicament que si no li sembla bé la proposta del PSOE, intenti sumar la majoria absoluta que aconseguiria amb PP, Cs i Vox.

La resposta del popular Pablo Casado ha estat prendre-s’ho amb sorna, el ciutadà Albert Rivera, embrancat en una agre debat ni ha respost, però Iglesias, ha acabat saltant. Ha esclatat i ha relatat, amb certa amargor, com les propostes del seu partit s'han anat estampant una rere l’altre amb el “ni parlar-ne” rere el qual s’ha blindat la negociació dels socialistes tot i la renúncia de Podemos.

“Som una força política modesta, jove, però no ens deixarem humiliar ni trepitjar per ningú”, ha esclatat Iglesias.

El líder morat, visiblement irritat, ha lamentat que el que falla no és l'article 99 de la Constitució sinó la incapacitat de Sánchez per pactar i ha acabat la intervenció amb un advertiment, que semblava més aviat una maledicció: si finalment Sánchez decideix fer cas José Félix Tezanos i les enquestes que apunten que milloraria els resultats amb unes noves eleccions, i opta per no fer govern de coalició amb Podemos “no serà president mai”.

La tarda havia començat amb un Pablo Casado, contundent, però relaxat, sense papers i efectiu, que li ha retret que després de dues hores de discurs al matí no havia aparegut “l’elefant morat i amb llaç groc”: “No s’ha referit ni a Podemos ni als socis independentistes”. Ha estat el primer ha llançar el retret però l'han seguit la resta de grups que han intervingut. Tots ells, per cert, sense sortir-se'n i sense aconseguir cap resposta pel que fa a Catalunya.

“És molt difícil donar-li la rèplica al candidat, perquè a banda d’una macedònia s’ha guardat les cartes a la mà”, li ha retret Casado. Des de la cinquena filera l’escoltava Cayeta Álvarez de Toledo, l’aposta del líder del PP per a Catalunya, que va acabar aconseguint un sol diputat. Aquesta ha estat precisament un dels retrets que li ha dedicat Sánchez. A més d’acusar d’“hipocresia colossal” els populars per no assumir la seva responsabilitat sobre la situació catalana.

“Si ens arriba a insultar una mica més, potser ens decidim a abstenir-nos”, ha ironitzat el popular que ha retret Sánchez que no és una persona de fiar —“sense que resulti ofensiu”— i que ha abandonat l’espai del constitucionalisme.

Amb tot la batussa amb el PP ha mantingut les formes dins del duel parlamentari i Sánchez ha insistit a deixar damunt la taula la proposta de reformar l’article 99 de la Constitució per facilitar la investidura dels futurs candidats que es trobin en la seva situació.

Rivera, que ha sortit al faristol en la versió més tensa i crispada, ha acusat Sánchez de fer teatre i marejar la perdiu, de fer un discurs impostat, de cartró pedra. “Té un pla i una banda”, ha retret el líder taronja que ha acusat Sánchez de tenir vincles amb Quim Torra i Arnaldo Otegi i d’estar pactant un acord amb Podemos a l’habitació del costat, “l’habitació del pànic”.

A parer del líder de Ciutadans, el silenci de Sánchez sobre Catalunya ha estat no un buit sinó una revelació. “No tenir ni una paraula per al principal ofensa a l’Estat és dir-ho tot”, ha argumentat.

Sánchez ha engegat la rèplica amb un irònic “me n’alegro de veure’l”, amb què ha replicat a la negativa del líder taronja a reunir-se amb ell per negociar la investidura. A partir d’aquí ha advertit Rivera que està prenent una deriva perillosa, amb un mantra conservador, gairebé aznarista, que està cada cop “més sol” i que el seu partit sembla La gran evasión.

Mentre el candidat replicava i li recordava la discrepància amb Manuel Valls o la descripció d’ “adolescent capritxos” que li va dedicar un dels fundadors de Cs, Rivera, visiblement irritat assegut al costat d'Inés Arrimadas, evitava mirar-lo i s’amagava rere els apunts que prenia des del seu escó.

“Sap on són els valents? A les files de Ciutadans”, ha replicat el líder taronja després d’assegurar que no volia baixar al fang a on el volia arrossegar Sánchez. L'agror de l'intercanvi ha arribat a un punt en què el líder socialista en una de les rèpliques i amb gest displicent ha evitat fins i tot contestar, la qual cosa ha enfurismat encara més Rivera.

El debat ha acabat amb la intervenció —previsible i hiperbòlica— del líder de Vox; amb les piulades dels presos polítics que han trencat els dubtes dins de JxCat anunciat un no a Sánchez; i amb ERC advertint que el candidat ha posat tot el que ha pogut de la seva part per fer gairebé impossible l'abstenció.

El ple es reprendrà demà a les 9 amb la intervenció dels republicans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat