Només fa dues setmanes, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso, llançava un missatge d'optimisme en relació amb la lluita contra la corrupció política. “Som en camí d'estar millor que mai”, deia en una entrevista, on també considera “un èxit” que l'OAC "hagi sortit viva de tanta convulsió política" i destaca la feina feta “sense donar espectacle, sense generar crítiques ni alarmes”.

Aquest dimarts se li ha acabat la tranquil·litat. Aquest dia, a més, feia quatre anys i onze mesos exactes al capdavant de l'Oficina.

108 vots

El juny del 2011, l’exdiputat d’Unió Manuel Silva va proposar el nom de De Alfonso al llavors president de la Generalitat, Artur Mas. De Alfonso era llavors magistrat de la secció 7ª (penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona.

La proposta de Silva va resoldre l’embolic de cinc mesos en què Unió havia convertit el relleu de David Martínez Madero, l’anterior director de l’OAC, la mort del qual havia deixat l’oficina inactiva, perquè l’activitat d’aquest organisme depèn molt de la iniciativa de qui la comanda.

El PSC no va posar-hi problemes. Malgrat el candidat s’havia afiliat a la associació professional conservadora Asociación Profesional de la Magistratura, també s’havia acostat a la progressista Jueces para la Democracia. Aquest perfil singular va satisfer tant als socialistes com als populars.

El director de l’OAC necessita un mínim de 90 vots al Parlament. A De Alfonso el van votar CiU, PSC i PP, que en sumaven 108. Esquerra i ICV es van abstenir. En contra, els quatre diputats de Solidaritat Independentista. Aquests tres últims partits no van enviar cap representant a la presa de possessió del nou director de l’OAC, el 21 de juliol de 2011.

La privatització d'ATLL

El cas que va fer famós a De Alfonso és la seva recomanació d’anul·lar la concessió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) que la Generalitat havia fet a Acciona per uns 800 milions d'euros.

L'OAC va constatar "múltiples irregularitats" en aquest procés de privatització. A més dels preus inflats, va trobar cobraments relatius a contractes que ni tan sols no havien estat encara autoritzats per la Generalitat. La fiscalia va obrir diligències arran de l’informe remès per l'OAC.

El 9-N no és delicte

De Alfonso es va mostrar contrari a emprendre accions judicials pel procés participatiu del 9-N malgrat les suspensions del Tribunal Constitucional. A títol personal, va comentar a Catalunya Ràdio que la consulta alternativa no hauria de tenir conseqüències jurídiques, com volia el Govern del PP.

Per al director de l’OAC, el 9N no va suposar un delicte de malversació de fons públics per ni de prevaricació perquè l’èxit de participació de la convocatòria li dóna "utilitat pública". El Dret Penal no ha d'actuar perquè "no està pensat per bloquejar processos polítics", va afegir llavors.

A RAC1 va declarar que el 9N s'acabarà arxivant o traslladant al contenciós administratiu. També va advertir que la Fiscalia ha d'actuar amb criteri jurídic i no polític, i que el Ministeri Públic "actuant políticament podria arribar a incórrer en un delicte".

Què investiga ara?

En la seva última compareixença al Parlament, el passat 25 de maig, el director de l'OAC va explicar que entre els informes i investigacions obertes per l’OAC n’hi ha dues d’importants i complexes.

Una estudia les subvencions i concessions de la Generalitat a mitjans de comunicació entre 2010 i 2015. L'altra vol conèixer les donacions als partits polítics. Sobre aquesta qüestió va destacar que l'OAC considera que són 74 les fundacions o entitats vinculades als partits i no les 17 que aquests reconeixen.

Aquest dimarts ha declarat a TV3 que també investiga el finançament del PSC en relació del suposat arranjament a Tarragona d'adjudicacions a l'empresa Inipro, afí al PSC, que s'ha estès a d'altres ajuntaments.

L'Oficina Antifrau es va crear l'any 2008, com un dels acords del Parlament per llluitar contra el frau després de l'enfonsament de les obres del Metro al Carmel tres anys abans.

Matrícula d'honor

Nascut a Madrid al 1964, es va llicenciar en Dret a la Universitat de San Pablo CEU, amb matrícula d’honor, segons explica el seu currículum. Va aprovar les oposicions a jutge el 1989, ascendí a magistrat al 1992 i des d’aleshores la seva trajectòria professional l’ha feta als jutjats i tribunals de Barcelona: 17 anys en la jurisdicció criminal.

Té àmplia formació en dret penal econòmic i blanqueig de capitals, especialitat amb què ha ajudat als governs de Romania i Albània a implantar sistemes de prevenció d’aquests delictes.

Des del 2010 és membre del Comitè Executiu de l’Associació Internacional d’Autoritats Anticorrupció, organització anticorrupció independent, de caràcter no governamental i no política. També és membre de la Cimera per a la Regeneració Democràtica de Catalunya, Vicepresident de l'European Partners Against Corruption (EPAC).