Senen Florensa i Palau (Valls, 1950), Secretari d'Afers Exteriors del Govern d'Artur Mas entre 2011 i 2012, passarà a ocupar un càrrec consular a l'ambaixada espanyola a Itàlia, com avança The Diplomat in Spain. Des del 2012, Florensa era president  de l'Institut Europeu de la Mediterrània. És un home pròxim al líder de l'extinta Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida.

És el segon duranista que rehabilita Alfonso Dastis, ministre d'Afers Exteriors espanyol. El primer va ser Josep Maria Bosch Bessa, destinat com a ambaixador d'Espanya a Jamaica. Fins ara, tant Florensa com Bosch estaven bandejats pel servei diplomàtic espanyol. 

Al 2012, Florensa va ser el protagonista de la pugna entre convergents i democristians pel control de la Secretaria d'Exteriors, que llavors era l'instància màxima de la diplomàcia catalana. Es va imposar al convergent Marc Guerrero en la cursa per la secretaria general, que llavors es va fer dependre directament de la Presidència. Florensa va nomenar segon seu a un altre home d'UDC, Salvador Sedó, al capdavant de la direcció general d'Exteriors.

L'orientació de la Secretaria d'Exteriors era més aviat econòmica i comercial i allí es van aplegar les oficines d'ACCIÓ, que ara depenen del Departament d'Empresa i ocupació. El seu projecte era situar Catalunya entre els 20 motors del món, com en temps de Jordi Pujol s'havien promogut els "4 Motors d'Europa". 

Florensa és diplomàtic des del 1982. Abans s'havia llicenciat en Econòmiques (1971) i en Dret (1972) per la Universitat de Barcelona. Va cursar estudis de Doctorat en Economia a la Universitat de la Sorbona, a la New York University i a la Complutense de Madrid. La seva carrera diplomàtica inclou: ambaixador d'Espanya a Tunis (2000-2004), la direcció general de l'Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe del Ministeri d'Afers Exteriors (1996-2000) i Cònsol General d'Espanya a Berlín (1992-1996). Abans, a la Generalitat ha estat secretari general dels Departaments de Comerç, Consum i Turisme (1986-1989) i de Política Territorial i Obres Públiques (1989-1992).