Concepción Dancausa, la delegada del Govern espanyol a Madrid que ahir va decidir prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei, era la número dos d'Ana Botella i amiga íntima de l'exalcaldessa de Madrid i esposa de l'expresident José María Aznar.
Dancausa i Botella eren companyes d'universitat a la facultat de Dret a la Computense de Madrid, s'asseien juntes a les classes i, juntament amb unes altres set companyes, que algunes també han tingut càrrecs al PP, es deien les "nou magnífiques".
Amb la victòria absoluta del PP el mes de maig del 2000, moltes de les "magnífiques" van aconseguir llocs destacats dins l'administració, a Dancausa, per exemple, la van fer secretària general d'Afers Socials justament en aquell moment.
No era, però, la primera vegada que dirigia una institució. Durant la legislatura anterior ja havia sigut directora general de l'Institut de la Dona. Tot i que aquesta era la primera vegada que tenia un càrrec, Dancausa havia dedicat tota la seva vida laboral a l'administració, tant des d'Espanya al Ministeri d'Afers Socials com en diverses ambaixades espanyoles a Amèrica Llatina. De fet, ja el desembre de 1975, quan Dancausa va sortir de la universitat, només un mes després de la mort del dictador, ja va entrar com a lletrada al Ministeri d'Organització Sindical.
Filla d'un franquista
Concepción Dancausa, no només és amiga d'Ana Botella, també és filla d'un franquista, pel que forma part de l'ala més dura dels populars. Fernando Dancausa, exalcalde de Burgos, és conegut per ser membre fundador de la Fundació Francisco Franco, que té com a objectiu difondre el coneixement de la figura del dictador.
El 14 juny de 1976 Fernando Dancausa va subscriure "L'escrit dels 126", que denunciava la tolerància governamental cap a la Unió General de Treballadors (UGT). Va signar el document com a "Fernando Dancausa, 55 anys, elegit per la província de Burgos, falangista".
Va ser un dels 79 candidats d'Alianza Popular per a les eleccions generals del 1977 i procurador a les Corts durant diverses legislatures durant el franquisme. Concretament, va ser un dels 13 procuradors que el 18 de novembre de 1976 es va abstenir en la votació de la llei per a la Reforma Política que va donar pas a la Transició.