La Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DANAES), ha proposat la seva recepta per, explícitament, "acabar amb els partits separatistes". Convertida en un pilar ideològic del nacionalisme espanyol actual i think tank inspirador de Vox, DANAES va ser dirigida en el passat precisament pel líder de la formació d'ultradreta, Santiago Abascal, amb la qual cosa els vasos comunicants entre el laboratori d'idees i el partit polític són prou clars.

Amb data del divendres 16 d'agost i signat pel professor de Dret Mercantil Pablo Sanz Bayón, DANAES ha fet públic un article amb l'explícit títol "Com acabar amb els partits separatistes" en el que es tracen les línies mestres —amb algunes llacunes— per liquidar la dissidència democràtica a l'actual conformació de l'estat espanyol amb algunes mesures com l'ofec financer, el canvi del sistema electoral i, en última instància, la supressió dels partits independentistes.

A l'esmentat article, l'autor dona per fet que "gran part dels grans problemes polítics pels quals travessa Espanya provenen de la seva actual estructura territorial i administrativa", endinsant-se en la cantarella d'una presumpta "ineficiència i insostenibilitat estructural" i per tot plegat identifica un culpable directe: "l'actual sistema electoral".

Al seu parer, "l'aplicació espanyola de la Regla d'Hondt incentiva la formació i consolidació de partits d'índole autonòmica". L'afirmació, discutible per si mateixa tant en el redactat —no existeix una aplicació específica per a Espanya de la dita regla D'Hondt— com per la seva mateixa conclusió, ja que el repartiment del sistema d'Hondt afavoreix, en tot cas, els partits més votats en cada circumscripció electoral, porta al professor de dret mercantil a acabar que el sistema electoral dona lloc al fet que "els partits separatistes obtenen el control no només a les regions on governen o poden interferir en el seu govern de forma molt determinant", sinó també "en la política nacional [espanyola] des del Congrés dels Diputats, amb una representació sobredimensionada". Eludeix comentar que la clau del repartiment d'escons, en tot cas, es troba en el sistema de circumscripcions provincials, cosa que no té res a veure amb l'ús de la llei d'Hondt.

Amb tal argumentació, l'autor considera que els partits que denomina "nacionalistes" tenen "excessiva influència sobre l'esdevenir d'Espanya" en actuar com a "frontisses i mercenaris" i acusa Aznar i Zapatero de "llançar-se en braços dels nacionalistes catalans i bascos a canvi d'assegurar la seva pròpia vida política".

Ofec financer, recentralització...

Per tot això, DANAES proposa o bé una "profunda i complexa reforma de la Constitució" o més aviat una drecera "per acabar amb aquesta situació d'una forma indirecta". Sense descartar la "il·legalització dels partits que no acatin la Constitució", el think tank proposa "l'eliminació del finançament públic dels partits", una cosa que potser ofegaria als partits independentistes catalans, però no menys que a la resta de formacions polítiques.

En segon lloc, DANAES proposa un altre mantra de l'unionisme, la "recentralització administrativa", és a dir, furtar a les autonomies competències com l'Educació i la Sanitat i, atenció, "unificació d'algunes comunitats", sense especificar quines, i abolir el Senat per "inutilitat manifesta".

Confusió amb la llei electoral

"En tercer lloc, hauria de substituir-se la llei D'Hont pel mateix sistema de circumscripció única que ja existeix i s'aplica en les eleccions al Parlament Europeu", prossegueix l'article, una altra vegada amb un redactat equívoc ja que, en primer lloc, torna a confondre les circumscripcions provincials amb la llei D'Hondt; en segon lloc perquè fins i tot en les eleccions al Parlament europeu s'utilitza el sistema D'Hondt i en tercer lloc perquè, en realitat, en les eleccions europees no hi ha una circumscripció única, com a molt una circumscripció única espanyola, ja que una autèntica circumscripció única implicaria que tots els europeus convocats a les urnes podrien votar totes les llistes i els seus vots tinguessin el mateix valor, una cosa que ara com ara no passa.

Segons l'autor, una reforma electoral permetria que "els partits nacionalistes es diluirien en la seva dimensió parlamentària, i perdrien la influència que injustament els atorga el règim electoral vigent".

La il·legalització, al final del camí

En darrer terme, DANAES contempla la possibilitat d'"il·legalització dels partits declaradament inconstitucionals" i crida a l'"esquerra política amb sensibilitat nacional, patriòtica i republicana" a afegir-se a la iniciativa.

Sobre aquest extrem, el laboratori d'idees de Vox apunta a un "canvi profund i ambiciós de la Constitució, de la llei electoral i de la llei de partits, entroncant les esmentades reformes, per descomptat, amb la recentralització estatal de competències i la reducció i concentració de les autonomies".

La cirereta de les propostes és aplicar el sistema portuguès que exigeix als partits presentar-se a totes les províncies, una cosa incompatible, precisament, amb la conversió d'Espanya en una única circumscripció electoral.

En conclusió, el nacionalisme espanyol d'extrema dreta proposa d'eliminar del panorama polític espanyol als partits que no combreguen amb la seva idea d'Espanya proposant un canvi de les normes de joc a partir d'arguments fal·laços com que la llei electoral vigent els és favorable; incoherent, com l'eliminació del finançament a tots els partits o purament ideològics per la simple raó de no compartir el seu projecte polític.