Fa dies que la CUP va decidir mutar i adoptar un canvi d'actitud. Passar de la crítica i el bloqueig permanent a la proposta. El Debat de Política General ha estat el marc idoni per posar-ho en pràctica. El seu portaveu, Carles Riera, ha discrepat del camí de "desorientació" pel qual transita el Govern de la Generalitat, però ha acompanyat el retret amb una mà estesa per a "un acord polític no només entre independentistes": per a l'autodeterminació, l'amnistia i la defensa dels drets fonamentals. 

És a dir, la CUP estén la mà també als comuns perquè s'afegeixin a aquesta aliança post sentència. Una resposta, però, que no compren que sigui un govern de concentració, tal com planteja ERC. Per als anticapitalistes "la resolució del conflicte caldrà que sigui forçada" i que contempli la "confrontació amb l'Estat". En aquest sentit, Riera ha assenyalat que un cop es conegui el veredicte del Tribunal Suprem, quan correspongui, cal que "el Govern assumeixi una proclamació republicana amb totes les conseqüències" i que ho faci comptant amb el suport de tots els actors polítics i socials del país. Tot amb l'objectiu de trobar una "solució democràtica amb o sense acord amb l'Estat".

Els anticapitalistes detecten "desorientació" i lamenten que els socis de Govern estiguin "instal·lats en la perpetuació de l'estat autonòmic" amb propostes "buides i partidistes". Riera ho ha verbalitzat amb una pregunta: "Qui mana a Catalunya, la Guàrdia Civil o les institucions catalanes?". En aquest sentit criden a obrir els ulls, per adonar-se que "el referèndum no acabarà caient com per art de màgia, aquest camí no porta enlloc, és una via perduda". 

La recepta de la CUP planteja la desobediència civil com l'eina que "ha de forçar la desobediència institucional". I tot, acompanyat d'un imprescindible "desplegament d'acció internacional", per guanyar així aliances a l'exterior que ajudin a collar l'Estat.

La literalitat de la proposta

La proposta de resolució que portaran aquest dijous a votació, i que esperen que compti amb el suport de la resta de partits independentistes i els comuns, afirma "la legitimitat de la desobediència civil i institucional, com a instruments en defensa d’aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats". 

La que parla específicament d'amnistia explicita que ha de servir per "anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils, des del dret a l’autodeterminació fins el dret a vaga, en el marc d’una legislació d’excepció contra els drets civils i polítics com la llei mordassa, la llei antiterrorista o qualsevol altre dispositiu jurídic que hagi retallat drets civils i polítics". 

Però no es queda aquí. A més, expressa que l'amnistia "haurà de preveure necessàriament mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals pel que fa a les vulneracions del dret de qualsevol ciutadà o ciutadana a viure en pau al seu propi país".

L'estirada d'orelles

En paral·lel a la proposta, Riera ha repassat tot allò en que el seu partit considera que el Govern de JxCat i ERC s'equivoca. Al capdavant de la llista, els Mossos, segons ha denunciat, "al servei de la repressió". 

La CUP es queixa que l'executiu "no avança ni en l'àmbit nacional ni en el social". Sobre aquest darrer apartat, subratllen la necessitat d'un "replantejament pràcticament total de les prioritats pressupostàries, migratòries i ambientals, orientat a combatre a fons els privilegis i les desigualtats".