Ciutadans ha materialitzat aquest dijous la proposta que va anunciar la setmana passada sobre impedir que els "pròfugs de la justícia" puguin concórrer a unes eleccions. La formació d'Albert Rivera ha presentat l'escrit al registre del Congrés per avançar en una reforma de la llei electoral que arriba en paral·lel a la marxa de Carles Puigdemont i altres consellers a Bèlgica, alhora que la cupaire Anna Gabriel és a Suïssa. Fonts del govern espanyol consultades per El Nacional, però, creuen que la mesura és anticonstitucional perquè limita el dret de sufragi passiu ex-ante, i això només ho pot decretar un tribunal ex-post.

La teoria de la Moncloa té relació amb les causes actuals d'inelegibilitat previstes a la LOREG. S'aplica als condemnats per sentència ferma amb pena privativa de llibertat durant el període que duri la pena, i als condemnats —encara que la sentència no sigui ferma— per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat quan la sentència hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per ocupar un càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal.

Així les coses, la formació taronja nega que la mesura sigui inconstitucional, tot i que algunes fonts del gabinet del ministre de Justícia, Rafael Catalá, no creuen que una llei pugui privar del dret abans que un tribunal es pronunciï. "És important que aquesta modificació parcial s'aprovi perquè la democràcia espanyola tingui més eines per defensar-se d'aquells que la volen atacar", ha dit el portaveu José Manuel Villegas en roda de premsa.

En concret, el text registrat fa constar que "el fugit de la justícia està en una situació objectiva que li hauria d'impedir jurídicament gaudir del sufragi passiu, en la mesura que implica una incompatibilitat juridicoconstitucional amb fugir, és a dir, una voluntat certa de no sotmetre's a un dels poders de l'Estat. Això, per descomptat, resulta força incompatible amb la voluntat d'aspirar a ser representant públic i, per tant, d'un altre dels poders de l'Estat", exposa.

Villegas ha explicat que la intenció inicial de Cs era plantejar el tema a la subcomissió que estudia una eventual reforma de la LOREG. Tanmateix, les reunions de la setmana passada amb el PSOE i la d'aquest dijous amb el Partit Popular no han generat bones sensacions a Cs sobre el fet que la reforma sigui factible i han optat perquè la proposta es debati "de manera exprés".

Tot i així, el portaveu Juan Carlos Girauta va explicar a aquest diari que no havien posat la idea damunt la taula del PP perquè la trobada d'ahir no era purament de feina, sinó de primer contacte.