Repetir les eleccions generals el 26 de juny suposaria uns 136 milions d'euros en despeses fixes. Gairebé el mateix que en els comicis del 20 de desembre. Unes despeses bastant difícils retallar, tret que els partits renunciïn als més de 49 milions d'euros que suposa la tramesa de propaganda electoral.

Són nombroses les veus que demanen que, si s'ha de votar un altre cop, es faci una campanya més austera i amb contenció de la despesa, encara que aquesta crida l'hauran d'atendre fonamentalment els partits en els seus actes de campanya, ja que de les despeses d'organització dels comicis sembla difícil retallar res.

 

El 'mailing', el més car

En tot cas, és el mailing la despesa més important per a l'Estat i, de fet, el capítol de tramesa de publicitat va passar dels 38,4 milions d'euros de les eleccions generals de 2011 a 49,2 milions en les últimes, gairebé 11 milions d'euros més, motivat per la concurrència de més partits.

Independentment de les subvencions i de les despeses de la campanya que faci cada partit, l'Estat els abona -a posteriori- per a la tramesa de sobres, paperetes i propaganda 0,18 euros per elector en cada una de les circumscripcions en les quals hagi presentat llista al Congrés i al Senat, sempre que la candidatura hagi obtingut el nombre de parlamentaris o de vots precís per constituir grup en una o una altra cambra.

De la importància d'aquesta partida en dóna idea l'informe del Tribunal de Comptes sobre la despesa dels partits a les eleccions generals de 2011 -el de 2015 encara no està disponible-, segons el qual, prop del 40 per cent de la despesa electoral conjunta de les forces polítiques en aquests comicis (65,01 milions d'euros) va correspondre a la tramesa de propaganda electoral, 25,91 milions.

Per què no un únic 'mailing'?

Alguns partits com IU ja van plantejar abans de les eleccions del 20-D estalviar a les arques públiques aquesta partida de propaganda, de manera que fos l'Estat el que fes un mailing universal amb paperetes de tots els partits en un sol sobre.

No obstant això, la supressió de la tramesa de propaganda i paperetes dels partits a domicili, que ja ha estat en diverses ocasions sobre la taula, no compta amb el suport de totes les forces polítiques, ja que els qui s'hi oposen entenen que comportaria una caiguda de la participació.

17,3 milions d'escrutini provisional

Amb tot, i deixant a part la tramesa de propaganda electoral per part dels partits, entre les despeses d'organització de les eleccions generals queden uns altres 86,7 milions d'euros de despeses fixes i que més o menys es mantenen estables a les últimes eleccions.

És el cas dels 17,3 milions que suposa realitzar l'escrutini provisional i en els mitjans informatius, la partida més elevada després de la tramesa de propaganda.

Per darrere figura el pressupost destinat a les forces de seguretat, de difícil ajustament, i que en les últimes dues eleccions generals s'ha mantingut en 12,7 milions d'euros, cosa que suposa el desplegament de 90.000 agents -més de 28.500 policies i gairebé 46.000 guàrdies civils-, a més dels efectius dels cossos autonòmics i locals.

11,7 milions el dia de les eleccions

També fix és el capítol per pagar als membres de les meses electorals, uns 11,7 milions d'euros, com el derivat de la mateixa jornada en adquirir urnes i cabines -al voltant de 370.603 euros- o els diners que suposa muntar-les i transportar-les, al voltant de dos milions.

Imprimir les paperetes, sobres i altres documents com els llistats del cens assoleix els 6,3 milions, i empaquetar-los i distribuir-los, més d'1,3 milions. Entorn dels 200.000 euros suposa emmagatzemar tot el material electoral, que al seu torn costa uns altres 230.000 euros, a més de la despesa en articles d'oficina, uns 288.000 euros.

Cent mil euros més, és a dir, al voltant de 381.000 euros, és la inversió per a la campanya de publicitat institucional d'eleccions, mentre que adequar les instal·lacions del centre de difusió de dades puja a 900.000 euros.

Una mica menys, 860.000 euros, es destinen a imprevistos, i entorn d'un milió d'euros queda contemplat com a fons de contingència.