L’estat d’alarma del coronavirus ja té contingut material. Aquest dissabte s’ha donat a conèixer després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres que ha durat set hores. Les mesures del decret suposen una limitació pràcticament total dels moviments dels ciutadans durant la vigència de l’estat d’alarma, durant almenys quinze dies prorrogables. Els espanyols només podran circular per activitats essencials, com l’adquisició d’aliments o de productes farmacèutics. Després d'arribar tard a la gestió d'una crisi que s'ha descontrolat, ara el govern espanyol s'afanya a prendre mesures per a contenir la pandèmia. Les mesures no contemplen l'aïllament del principal focus de contagi: la Comunitat de Madrid. Ja han entrat en vigor en haver estat publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La bateria de mesures és àmplia, i comporta una gran recentralització. El tancament de locals, anunciat ja per alguns governs autonòmics, s’amplia a tot l’Estat. Les Forces Armades es mobilitzen i queden sota la tutela del Ministeri de l’Interior. Les policies autonòmiques, com els Mossos d'Esquadra, també queden sota la direcció del ministre Fernando Grande-Marlaska. Tres ministres més tindran competències per sobre les comunitats autònomes.

 

Pel que fa a la circulació, segons el decret, mentre duri l’estat d’alarma, els ciutadans només podran sortir al carrer per a les següents activitats i sempre de forma invidual excepte en casos que ho requereixin:

a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

b) Assistència a centres sanitaris.

c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial.

d) Retorn al lloc de residència habitual.

e) Assistència i cura a persones grans, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçament a entitats financeres

g) Per causa de força major o situació de necessitat.

h) Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga degudament justificada.

També es permetrà la circulació de vehicles per aquestes activitats o per repostar en benzineres o estacions de servei. El decret conclou que “en tot cas, en qualsevol desplaçament hauran de respectar-se les recomanacions i obligacions dictades per les autoritats sanitàries”.

En aquest context, el ministre de l’Interior podrà acordar el tancament de carreteres o trams d’aquestes “per raons de salut pública, seguretat o fluïdesa del trànsit”.

I els transports?

Pel que fa al transport públic, no es tanca, sinó que es redueix. En el cas del servei de Rodalies fins i tot es mantindrà la mateixa oferta. Per a la resta, queda de la següent manera: 

I. Serveis ferroviaris de mitja distància: 50%

II. Serveis ferroviaris mitja distància-AVANT: 50%

III. Serveis regulars de transport de viatgers per carretera: 50%

IV. Serveis de transport aeri sotmesos a OSP: 50%

V. Serveis de transport marítim sotmesos a contracte de navegació

Què està obert?

Per altra banda, el decret d’estat d’alarma amplia l’abast de les mesures ja adoptades en altres comunitats, com és el de Catalunya, pel que fa al tancament de comerços que no siguin per a la compra d’aliments, medicaments o béns de primera necessitat. “La permanència en els establiments comercials l'obertura dels quals estigui permesa ha de ser l'estrictament necessària perquè els consumidors puguin realitzar l'adquisició d'aliments i productes de primera necessitat, quedant suspesa la possibilitat de consum de productes en els propis establiments”, estableix el decret. "En tot cas, s'evitaran aglomeracions i es controlarà que consumidors i empleats mantinguin la distància de seguretat de al menys un metre per tal d'evitar possibles contagis”, afegeix. També es tanquen tots els bars i restaurant, podent oferir només servei a domicili.

Les excepcions són els establiments comercials minoristes d'alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, metges, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, perruqueries, premsa i papereria, combustible per a l'automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència, tintoreries i bugaderies.

Ordres directes de Marlaska

El decret estableix que “els integrants de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els Cossos de Policia de les Comunitats Autònomes i de les Corporacions Locals quedaran sota les ordres directes del titular del ministeri de l’Interior, als efectes d’aquest reial decret, en quant sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs podent imposar-los serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa”. Aquests agents, inclosos els dels Mossos d'Esquadra, “podran practicar les comprovacions en persones, béns, vehicles, locals i establiments” per impedir que es duguin a terme activitats suspeses.

De la mateixa manera, es mobilitza l’Exèrcit, que podrà actuar per “assegurar el bon funcionament” del que disposa el decret d’estat d’alarma, i en concret pel que fa a les mesures per a garantir el subministrament alimentari.

El mateix que amb els agents de policia passa amb el personal sanitari. El decret assenyala que "totes les autoritats de les administracions públiques" del territori espanyol, "i en particular les sanitàries", així com els funcionaris i treballadors al seu servei, quedaran sota les ordres del ministre de Sanitat, Salvador Illa, quan "sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs".

Ministres per sobre de les comunitats

A banda del president del govern espanyol, les autoritats competents seran la ministra de Defensa, Margarita Robles, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Segons el decret, “queden habilitats per a dictar els acords, resolucions, disposicions i instruccions” que siguin necessàries. Aquests "actes, disposicions i mesures" els podran adoptar "d'ofici o a sol·licitud motivada de les autoritats autonòmiques i locals" i "no serà precisa la tramitació de cap procediment administratiu". En el cas de Sanitat, les competències estan totalment transferides a les comunitats autònomes, però l'Estat les recupera si és necessari.

Discrepàncies econòmiques

El de l’estat d’alarma pel coronavirus ha estat el Consell de Ministres més llarg que es recorda en molts anys. Ha començat a tres quarts d’onze de la tarda i estava previst que el president Pedro Sánchez comparegués sobre les dues del migdia en una compareixença pública. Però la durada de la reunió ha anat ajornant la declaració institucional, que ha acabado siendo siete horas más tarde. El principal front de discrepàncies: el pla de xoc econòmic per fer front a la pandèmia i el suport als treballadors, que s'ha ajornat a dimarts. A una banda, la vicepresidenta tercera Nadia Calviño i la ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero. A l’altra, el vicepresident segon Pablo Iglesias i la ministra de Treball Yolanda Díaz.

El decret d’estat d’alarma no atura l’activitat productiva, sinó que obliga totes les empreses que puguin fer-ho enviar els seus treballadors a treballar des de casa. En tots els casos no és possible, però el reial decret no atura l’activitat d’aquests sectors, com ara l’industrial. Els ministres de Podemos també reclamen suport més clar als treballadors que se’n poden anar al carrer per l’aturada econòmica del país.

Consell de Ministres presencial

Aquest divendres, davant la virulència del coronavirus, el president espanyol Pedro Sánchez va anunciar una decisió excepcional: l’estat d’alarma a tot Espanya durant almenys quinze dies. El Consell de Ministres s’ha reunit de forma extraordinària aquest dissabte, de forma presencial a La Moncloa, amb les úniques absències de les ministres Irene Montero i Carolina Darias, que han donat positiu. Sí que hi ha assistit el vicepresident segon Pablo Iglesias, malgrat que s'havia sotmès a una quarantena. 

 

Segueix l’última hora sobre el coronavirus covid-19 a Catalunya i Espanya aquí