Barcelona en Comú i PSC ja han posat en marxa tota la maquinària per tal que les bases puguin ratificar el pacte - pràcticament tancat - a què han arribat les seves respectives formacions per governar plegats. Tal i com va avançar El Nacional aquest dilluns, els comuns posaran avui a disposició del plenari, que es reuneix a la tarda, tota la informació per veure si avalen que es pregunti als afiliats sobre l'entrada dels de Jaume Collboni a l'executiu de la capital catalana. 

El principi d'acord, que s'ha anunciat implícitament en els últims dies, implicaria diverses cessions de responsabilitats als socialistes, si bé el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, afirmava dilluns a BTV que la confluència "continuarà portant el nucli dur de la política econòmica". Entre d'altres, Collboni assumiria la segona tinència d'alcaldia, desplaçant Jaume Asens, Laia Ortiz i Janet Sanz. Les àrees que lideraria serien Cultura, Esports i una part econòmica. Pel que fa als altres regidors, Daniel Módol ajudaria Sanz amb Urbanisme, Montserrat Ballarín ho faria amb Agustí Colom a Mercats i Comerç, i Carmen Andrés portaria part de la tinència de Drets Socials d'Ortiz. 

A diferència dels d'Ada Colau, que la començaran entre dijous i divendres, a la seu nacional del carrer Nicaragua encara no s'ha decidit la data, remarcant que es farà "quan hi hagi un acord". La reunió de la federació de Barcelona, en què assistirà el primer secretari, Miquel Iceta, hauria de servir per parlar-ne, si bé el motiu principal seran les propostes de noms de cara a les eleccions generals del 26-J.

Mecanismes

Els mecanismes que utilitzaran des de BComú i PSC seran força diferents, segons ha pogut saber El Nacional. Mentre que per part dels comuns opinaran els 14.000 inscrits al cens de la confluència, a qui només es va demanar el DNI i dades bàsiques, per la banda dels socialistes ho podran fer només els gairebé 2.500 militants de la ciutat. 

En referència al sistema de votació, també hi ha diferències substancials. Els de Colau aposten per consultar de forma exclusivament telemàtica, i amb una durada d'entre 5 i 7 dies, mentre que els de Collboni - que primer passarà a explicar les línies mestres de l'acord en dues trobades amb assemblees; una aquest divendres i l'altra aquest dimarts- combinaran el sistema presencial amb el telemàtic i en duraria tan sols un. Concretament, posaran punts físics, així com també una aplicació mòbil a partir de la qual únicament puguin accedir els militants amb el correu electrònic associat al partit. 

La consulta a les bases era allò més conseqüent a fer, després que des d'ambdues bandes s'hi comprometessin. El Consell de la Federació del PSC així ho decidia per unanimitat el gener de 2016, mentre que l'esquerra alternativa ja s'havia encarregat d'afirmar-ho el juny, dues setmanes després d'assumir les regnes de Barcelona. 

Sorpreses?

Un canvi dramàtic dels esdeveniments es planteja gairebé com a impossible. Si bé aquesta tarda BComú no tancarà la porta a debate al plenari eventuals pactes amb altres forces, amb el rebuig frontal d'ERC a integrar-se en un executiu amb el PSC tot sembla apuntar que no hi haurà sorpreses. 

Ada Colau ja porta dues carbasses dels republicans en menys d'una setmana. La primera es va produir divendres passat, en una reunió amb Alfred Bosch, en què, segons fonts de la formació, se'ls va vendre "les bondats" d'entrar amb els socialistes. I Bosch, que segueix creient en la fórmula badalonina (que sumi la CUP i exclogui el PSC), va dir que no. 

Tampoc aquest dimecres, en vigílies del debat sobre pactes de la confluència, ha donat fruits. L'article de l'alcaldessa al diari ARA, en què ha reiterat la seva petició perquè ERC s'hi avingui, ha topat amb un altre rebuig frontal i clar, com han explicat fonts del partit a El Nacional. Més tard, Bosch l'ha respost criticant que "creia que la cosa no anava de cadires", apel·lant la gent de BComú que la convenci de renunciar al PSC perquè "estic segur que no estàs comfortable amb el soci triat, el PSC de la consulta de la Diagonal, del Fòrum de les Cultures, de la 'Ciutat Morta' i del No a la democràcia i el dret a decidir".